Revolta contra la discriminació lingüística a la sanitat balear

Centre de Salut de Son Pisà, a Palma

El govern sancionarà els metges que es neguin a atendre els pacients que se’ls adrecen en català

Ciutadans i entitats de les Illes Balears fa temps que denuncien els molts casos de discriminació de què són objecte quan s’adrecen en català a alguns professionals sanitaris. Els mitjans de comunicació han recollit darrerament, diversos casos de vexacions a pacients com el d’una metgessa del Centre de Salut de Son Pisà, a Palma, que “es va negar a entendre en català” una pacient de setanta anys, segons va denunciar el seu fill. O el d’una infermera de Campos i un metge que van advertir a un pacient que necessitarien un traductor perquè no entenien què volia dir “m’he tallat amb un tassó”.

Casos com aquests estan a l’ordre del dia. De fet, segons dades de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, un 40% de les denúncies que han rebut des que es va posar en marxa aquest organisme són relatives a l’àmbit sanitari.

Davant aquesta situació, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat al govern que posi en marxa un pla de xoc que garanteixi als usuaris expressar-se lliurement en la seva llengua sense coaccions. La proposta de l’OCB inclou que el personal que atén el públic sigui competent en català per garantir una bona assistència mèdica, que s’investigui per què hi ha treballadors ocupant places sense complir els requisits lingüístics que calen i que la presidenta balear, Francina Armengol, s’impliqui, de forma activa, a garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. En cas contrari, l’entitat ha anunciat mobilitzacions.

La pressió política i social dels darrers dies ha donat els primers fruits i els partits que formen el govern han acordat passar a l’acció i prendre mesures. La principal, l’obertura d’un expedient informatiu, i de sancions si s’escau, per a tots els casos de discriminació denunciats davant l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. A més, l’administració garantirà que, a partir de l’1 d’octubre, tots els cartells dels centres sanitaris estiguin, com a mínim, en català, com preveu la normativa vigent. Cada una de les nou gerències dels centres de salut tindran un responsable del compliment de la normativa lingüística i un directiu de l’IBSalut farà d’interlocutor amb l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics.

La Plataforma per la Llengua s’ha felicitat per les mesures preses pel govern gràcies a “la pressió popular”, però ha advertit que vetllaran perquè l’administració en garanteixi el compliment i que continuaran denunciant el fet que no s’exigeixi “cap capacitació lingüística al personal sanitari” de les Illes Balears.

El govern balear va aprovar un decret que establia que qualsevol aspirant podia ser admès en els processos de selecció públics, al marge de quin fos el seu nivell de català, i obtenir una plaça, però introduïa l’obligació d’acreditar el nivell requerit de català en un termini màxim de dos anys després de l’obtenció de la plaça. El personal que no acredités el nivell requerit mantindria la plaça, però perdia el dret de participar en procediments de mobilitat o accedir a drets econòmics de la carrera professional. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va anul·lar el decret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.