“Si vols crear contingut, fes-ho en la teua llengua”

Entrevista al creador de continguts per a xarxes Cabrafotuda

Fran Tudela, conegut amb el nom artístic de Cabrafotuda, té centenars de milers de seguidors a les xarxes socials, on hi fa vídeos de to humorístic en català. Aquest dilluns recollirà el primer Premi a la Innovació Martí Gasull. El jurat ha vist en la seva trajectòria un bon exemple de les potencialitats del català per als creadors de continguts per a xarxes. L’any passat va guanyar el II Premi a la Creació de Continguts Audiovisuals en Català, Aranès i Llengua de Signes Catalana (LSC) a les xarxes, atorgat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, la Xarxa Vives d’Universitats i Òmnium Cultural.

Què suposa haver guanyat el Premi a la Innovació dels Premis Gasull?

Estic molt content. Per mi significa molt sobretot perquè és una injecció de motivació. També em fa feliç que des de Catalunya s’aprecie el que està fent-se a baix. El fet de rebre aquests premis és molt important per als que ens dediquem al tema de la creació de contingut. És necessari que se’ns motive i que apareguen aquests nous premis precisament per a motivar al jovent a continuar fent contingut en la nostra llengua.

En molts dels teus vídeos parles sobre la situació de la llengua, per què?

Soc una persona a la qual molts dirien activista de la llengua, però jo no ho tinc tan clar. Jo simplement he volgut donar-li l’oportunitat a parlar en català. És normal passar per un procés d’autoodi, ja que el català és una llengua minoritzada, però una volta superes eixa fase crec que és molt bonico retrobar-se amb la teua llengua i dona-li eixa oportunitat. No sé si això és ser activista o no, però jo el que faig, ho faig amb tot l’amor possible cap a la llengua.

Hi ha demanda de contingut en català?

Jo pense que sí. Hi ha un mercat que cada vegada més persones ens hem atrevit a descobrir. Jo no soc el primer, ni de bon tros, hi ha moltes persones davant meu. Estem descobrint que hi ha mercat, i si no n’hi ha, l’estem fent nosaltres.

Alguna vegada t’han demanat que facis vídeos en castellà?

Molt poquetes voltes. Em van preguntar si volia presentar un acte en castellà. Jo els vaig dir que no, que òbviament no sabien el que estaven demanant ni a qui li ho estaven demanant. Un requisit que demane és que es respecte la llengua en què faig el meu contingut i en què treballe. Tinc la sort de poder dir que no a les faenes en castellà. És la millor sort que pot tindre un, poder decidir.

Et guanyes la vida amb les xarxes socials?

Ara sí. Bé, exclusivament xarxes no, però gràcies a xarxes sí. Jo ara treballe en televisió, fent espectacles, xerrades als instituts, faig col·laboracions amb marques, etc. Faig tot un conglomerat de coses que ha vingut gràcies a les xarxes.

Consideres que és difícil guanyar-te la vida amb les xarxes socials?

És complicat al principi perquè és un nínxol que és molt poc conegut, t’hi has de llançar i has de tenir sort i suport. Jo vaig tenir la sort que va arribar la pandèmia. És rar de dir, però és aixina. Em dedicava al turisme, era guia turístic, però vaig deixar de treballar amb la pandèmia. Això em va portar a posar-me una perruca i començar a fer vídeos. A partir d’aquell moment he anat evolucionant cap a altres tipus de contingut, però vaig començar fent exclusivament personatges. També va ajudar molt el suport dels meus pares, que em van dir: “si tu confies en aquest projecte, nosaltres et donarem suport”. Va passar un any i mig fins que vaig poder començar a ingressar alguna coseta. Vaig tenir paciència i sort de poder estar a casa dels meus pares i no haver d’estar dotze hores treballant.

Que el contingut sigui en català hi afegeix complicació?

Al principi sí, sobretot perquè no tenia cap referent, cap persona a la qual podia aspirar, almenys en valencià. L’única persona que coneixia que feia vídeos en valencià era Miss Tagles, una xicona de la Marina Alta, que és la comarca del costat, jo soc de la Marina Baixa, la millor Marina si m’ho preguntes. La xicona aquesta era l’única que jo coneixia, però ella no vivia d’això, ho feia com a hobby. No sabia si era possible que sortís bé el que estava fent, però vaig decidir intentar-ho.

Hi ha més gent fent contingut en català els últims anys?

És clar que sí. Ara hi ha moltíssimes persones. Ha passat com amb la música. Abans la música en valencià era un gènere i ara la música en valencià n’engloba molts. Doncs amb les xarxes passa el mateix, abans era simplement “contingut en valencià” i ara de contingut en valencià n’hi ha d’humor, de llibres, de política, d’història, de videojocs, de tot. Hi ha creadors de tota mena i de totes bandes: a l’últim poble on es parla català, al sud d’Alacant, a Catalunya, a l’Alguer, gent d’un munt de llocs. En aquest sentit, la creació de contingut en català està en un molt bon moment.

És normal passar per un procés d’autoodi però una volta el superes és molt bonico retrobar-se amb la teua llengua

Tens seguidors de totes les terres de parla catalana?

Sí, de tot arreu. I ja no només dels Països Catalans, sinó també de fora: de Llatinoamèrica, de molts llocs diferents.

Com veus la situació del català?

Hi ha dies que la veig fatal i hi ha dies que la veig molt bé. Vivim en una època, molt extrema, en què la gent que odia el català l’odia molt i la gent que l’estima l’estimem molt. Tot i això, a xarxes ha guanyat molta presència, fins i tot és moda entre la gent més jove consumir contingut en català. Crec que això és molt bon senyal, perquè si sabem arribar a la gent jove, ja tenim molt fet. És per això que volia aprofitar l’espai per a dir als que no s’han atrevit a fer contingut en català encara a les xarxes que s’atrevisquen. Que si vols crear contingut, crea’l en la teua llengua. De fet, hi ha més possibilitats de créixer, ara com ara, en català que en castellà. El mercat en castellà està molt saturat i, en canvi, hi ha molt pocs creadors en català en relació a la quantitat de gent que el parla. No li tingueu por. I els que no volen crear contingut sinó només consumir-lo, feu un esforç de seguir ni que siga tres creadors de contingut en català. És totalment gratuït i a la mateixa volta estàs donant un suport tremend a la llengua. Llevem-nos aquestes fronteres i aquest autoodi.