Un diccionari per reunificar Corea

Seül demana reprendre el projecte de l’obra normativa intercoreana per superar les barreres lingüístiques

Corea del Sud i Corea del Nord fa anys que han emprès un tortuós camí cap a la unificació o, si més no, cap a la normalització de relacions després de la guerra (1950-1953) i l’establiment de dos règims antagònics a Seül i Pyongyang. Els darrers anys s’han fet esforços -molt sovint torpedinats pel règim de Kim Jong-un- per acostar posicions i aquesta setmana el ministre sud-coreà de la Unificació, Lee In-young, ha demanat reprendre el projecte de crear, juntament amb el Nord, un diccionari de la llengua coreana, un fet que Lee veuria com un “pas ferm” cap a la unificació, segons informa l’agència Yonhap.

Lee va fer aquesta crida en un discurs en el marc d’un fòrum sobre el projecte intercoreà en què va reclamar que se superin les barreres lingüístiques entre les dues Corees amb la represa del diccionari iniciat el 2005 i del qual, segons va explicar, ja s’ha fet el 81% de la feina. El projecte -va assenyalar el ministre- és un “pas petit, però ferm” cap a la unificació.

Des que va engegar el projecte, les dues parts han mantingut 25 reunions amb especialistes en llengua, però el programa es va suspendre el 2010 arran de l’atac a amb un torpede contra el vaixell de guerra sud-coreà Cheonan. El 2014 es va reprendre el projecte, però es va tornar a suspendre a finals del 2015 a causa de les tensions entre els dos països.

Set dècades després de la separació política de les dues Corees, les diferències entre la llengua que es parla al Nord i la que es parla al Sud s’han eixamplat. Tot i que les dues comunitats es poden entendre perquè parlen la mateixa llengua, hi ha algunes diferències pel que fa a l’ortografia, la pronunciació i el vocabulari, en bona part perquè l’aïllament internacional de Corea del Nord l’ha dut a no incorporar paraules que sí que ha afegit el Sud. Les dues comunitats beuen, a més, de fonts diferents a l’hora d’incorporar lèxic. Així, mentre el Sud ha recollit molts manlleus de l’anglès, el Nord ho ha fet del rus i ha tendit a fer més mots compostos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.