La sanitat, nou forat negre del català

Informe de queixes 2018 de la Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua alerta que el nombre de denúncies per discriminació lingüística s’ha disparat els darrers anys

Vint-i-sis queixes de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari des que va començar l’any, el mateix nombre que tot el 2018. Aquestes són les xifres amb les quals la Plataforma per la Llengua ha alertat de la “crisi lingüística” que hi ha als centres d’atenció primària, hospitals i altres establiments on “d’una banda, el català és la llengua vehicular i els usuaris i pacients tenen reconegut el dret d’opció lingüística i, de l’altra, el dret de no ser discriminats”.

Tant si és perquè han augmentat el nombre de casos de discriminació lingüística arreu dels Països Catalans o bé perquè hi ha més consciència per part dels parlant, o bé totes dues coses, el cas és que els darrers anys s’ha disparat el nombre de denúncies que rep la Plataforma per la Llengua (vegeu gràfic). La sanitat és l’àmbit que, de llarg, genera més queixes dins del sector públic, tal com es va demostrar també en l’informe de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) publicat recentment per la Generalitat Valenciana.

Més enllà de l’augment en el nombre de denúncies, la Plataforma per la Llengua remarca la gravetat d’alguns d’aquests casos i posa com a exemple el d’una dona que va anar al CAP de les Corts amb la seva filla discapacitada, que no entenia el castellà i la metgessa li va dir que no la podia atendre en català i el d’un metge veneçolà de l’hospital de Figueres que va acusar de “racista” una pacient perquè se li adreçava en català.

La Plataforma per la Llengua demana a l’administració que vetlli “perquè els hospitals compleixin escrupolosament la legislació que protegeix els drets lingüístic dels ciutadans” i estableixi “mecanismes de supervisió i de correcció que evitin els abusos”. L’entitat recorda que “el dret d’opció lingüística suposa que els ciutadans poden adreçar-se a l’administració en la llengua oficial que desitgin sense que se’ls pugui denegar el servei, i no només això, sinó que els ciutadans tenen dret que els treballadors públics de la Generalitat els parlin en la mateixa llengua”. “Fins i tot el TSJC ha reconegut, en una sentència, aquest dret a favor de l’usuari”, afegeix.

L’entitat considera que la solució al problema passa per “adequar la contractació del personal sanitari a la legislació, que requereix que estigui lingüísticament capacitat”. Per evitar situacions com les denunciades, a curt termini, proposa al Departament de Salut que adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius, amb un termini màxim per adquirir les competències lingüístiques mínimes per poder atendre qualsevol pacient en català, la informació als professionals sobre els drets lingüístics dels pacients i la presentació d’un projecte de llei contra les discriminacions lingüístiques. Aquesta legislació -remarca- ha de preveure un règim d’infraccions i sancions administratives contra els responsables de vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans.

1 thought on “La sanitat, nou forat negre del català

  1. He llegit atentament el comentari de diari de la llengua. M’ha semblat estupendo el dret dels catalanoparlant. Però voldria afegir un petit comentari com a professional del ram: Recomanen el grau C de català,els futurs candidats a una plaça s’hi apunten aviat: la “pela” es la pela.Molts, la majoria tot i havent aprovar l’examen no ho posen en pràctica. ..Què està passan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.