“Hi ha d’haver mecànics a les xarxes que t’ensenyin a canviar una roda en català”

Entrevista a Mariola Dinarès, periodista experta en el món digital

Mariola Dinarès és una de les periodistes catalanes que millor coneix el món digital. Fa molts anys que s’hi dedica: a la ràdio, amb el Popap de Catalunya Ràdio, en format pòdcast i les xarxes socials. En la seva feina sempre ha tingut molt present la necessitat de donar a conèixer les possibilitats del català en el món digital i ha seguit l’evolució de la llengua del país en aquest àmbit. Aquest divendres, precisament, es fa la gala dels I Premis Crit a creadors de contingut en català i fa unes setmanes es va presentar la Llista, un rànquing-directori pioner d’infuencers en català.

Fa uns dies es va presentar la Llista. Què us va semblar veure-us tan ben situada?

Vaig estar molt contenta perquè sempre estic a cavall entre dos mons. He explicat els creadors de contingut i estic creant molts continguts a les xarxes. Vull aprendre com funcionen les xarxes, vull que hi hagi més català a les xarxes i per això m’hi poso. En temes de tecnologia hi ha molt poca gent que ho faci en català perquè és molt llaminer passar-te a les grans marques i fer-ho en castellà perquè et patrocinin.  Jo m’he mantingut en català

Què us sembla la iniciativa?

Jo la valoro molt. Hi ha molta gent que fa molts anys que fem coses pel català. De directoris sobre creadors de continguts ja n’hi havia: el de Creadors, Yotubers.cat… Quan jo volia entrevistar creadors els buscava allà. Hi ha hagut moltes iniciatives, però és la primera vegada que s’aplica un algoritme perquè la quantitat no sigui tan important i sigui més important la qualitat. Jo penso que això és el futur de la llengua catalana en digital: no mirar números, sinó mirar per comunitats i la influència. Crec que el rànquing farà també un efecte crida perquè n’hi hagi més i ens visibilitzi. Després ja s’anirà perfilant i si algun creador de continguts es troba a faltar, es pot posar en contacte amb la Llista i dir-ho.

Quina evolució heu vist en el món dels creadors de continguts per a xarxes?

Catalunya i, sobretot, Barcelona, ha estat un niu de creadors de contingut que ha abastit de creadors tot l’Estat espanyol. Des de l’Ibai, el Wismichu… Tots aquests vivien a Barcelona perquè s’hi estava creant una indústria. Hi havia Mediapro, que feia partits de videojocs i l’Ibai els narrava. Tenim una indústria audiovisual molt potent i van sortir molts creadors de continguts que van acabar vivint a Barcelona, però, en canvi, ho feien en castellà. Jo els entrevistava a a ràdio perquè eren els nous famosos i alguns d’ells amagaven que eren catalans perquè deien que la seva comunitat no ho entendria. Però jo els deia que els faria les preguntes en català i que si no entenien alguna cosa m’ho preguntessis. El 2016 era una mica així.

Ara ha canviat la situació?

Ara jo crec que hem anat a millor en aquest aspecte i alguns ja volen ser entrevistats en català, ja ho volen ensenyar i, fins i tot, diria que als comentaris la gent valora l’enriquiment de la llengua i ja no hi ha tanta gent que diu allò de “por qué no hablas español?”.  Fins i tot n’hi ha alguns, com el Gerard Romero,  que fan el contingut en castellà, però els agrada ensenyar que són catalans i anar posant paraules en català. Fins i tot hi ha com una mena de moda dels molt moderns, gent que no és catalana, que fan servir paraules en català per demostrar que els agrada la diversitat. Gent com la Pija y la Quinqui, per exemple.

El futur de la llengua catalana en el món digital no és mirar números, sinó comunitats i influència

Com veieu el panorama dels creadors en català. N’hi ha molts més ara que abans, oi?

Sí i ara hem d’obrir el meló de la intergeneracionalitat. Ens hem focalitzat molt en els joves perquè ens hem preocupat molt amb els estudis que diuen que els nanos a les escoles jugaven en castellà. Ens vam abocar a fer coses, iniciatives a les xarxes perquè trobessin continguts en català, però no podem deixar de banda que encara hi ha moltíssima gent a partir de cinquanta anys a LinkedIn fent posts en castellà i en anglès. Sembla que quan és per feina no podem fer servir el català perquè ens rebaixa.

No hi ajuda el fet que LinkedIn no inclogui el català.

És fatal. Trip Advisor, LinkedIn… són a la llista negra i mira que ho hem intentat. LinkedIn recull una mica l’herència de Twitter en què tu podies fer la teva bombolla de coses més especialitzades. Als qui fem temes especialitzats ens va molt bé aquesta plataforma. A mi em persegueixen perquè faci coses a LinkedIn, però jo no em vull associar amb ells si passen del català. Sempre que faig entrevistes a grans multinacionals els faig la pregunta del català. Per això moltes vegades, quan les agències de comunicació d’alguna empresa em truquen, és per donar-me una bona notícia en relació amb el català, tal com va passar quan Spotify va incloure la interfície en català o quan va començar a fer llistes de cançons en català o quan Kahoot va fer la interfície en català. Anem recollint de mica en mica.

Fa uns anys es deia que era difícil trobar continguts en català a les xarxes de molts temes. S’ha diversificat més l’oferta ara?

Hi ha hagut el discurs que no es feien vídeos de societat, de cor i de successos. Ara hem anat a l’altra banda: ara tot és safareig i successos. Jo crec que ha d’haver-hi d’això, però també de moltes altres coses. Hi ha d’haver creació de continguts de qualsevol cosa: algú que faci prescripció que ha anat al mercat i ha comprat aquests productes i te’ls ensenya a càmera, el mecànic que t’ajuda a canviar una roda que se t’ha punxat, però en català. El dia que vegi un mecànic que fa això en català diré “estem bé”. O, fins i tot, entrar a un centre sanitari que et facin prescripcions de coses de salut en català. Hi ha moltes coses i poden ser d’entreteniment.

Les marques creuen en el català?

Jo penso que ara estem en un bon moment perquè ara hi ha algunes marques bones i agències internacionals que estan apostant per fer contingut en català. M’estan sortint vídeos a TikTok d’Uber Eats, per exemple, en català, amb creadors de contingut en català i això vol dir que hem pujat un graó. Això vol dir que s’està treballant aquest sector i és la manera que es puguin finançar els nostres continguts.

Cada cop hi ha més creadors de contingut en català que comencen a guanyar-s’hi la vida.

Sí. Fins ara era una mica intercanvi. Aquesta cosa de generar FOMO. Fem una festa, una listening party d’aquestes, una escolta d’un disc, i convidem no sé quants creadors de contingut perquè posin contingut a les xarxes i que la gent es mori d’enveja perquè no són en aquella festa. Però ha arribat un moment en què el mercat ja és una miqueta més madur i els creadors de contingut ja no volen anar a més festes i més intercanvis, volen guanyar-se una mica la vida també perquè tenir una bona idea, muntar un vídeo, i fer-ho en el llenguatge de les xarxes és complicat i s’ha de valorar. Ara, també és veritat que el filtre del català no vol dir que valgui tot, també hem de fer selecció. Hi ha coses que tenen un nivell de qualitat i d’altres que no i els que som prescriptors hem de fer també la selecció, hem de buscar el millor.

Darrerament heu fet una sèrie de vídeos sobre intel·ligència artificial. Com tenim el català en aquest àmbit?

Ara estic molt contenta, però quan van sortir als assistents de veu em vaig emprenyar molt.

Perquè la torradora no parla català.

La torradora de l’Hinojo. Estàvem molt emprenyats i el tema dels assistents de veu encara no el tenim resolt, però el futur és esperançador. Tothom diu que la tecnologia d’un assistent de veu és molt complicada, no és tan fàcil com una IA que pugui traduir un text, sinó que és més complicat, però sembla que tota la innovació que fem amb la llengua mare tecnològica, que és l’anglès, es pot aplicar a qualsevol llengua i això ens dona camp per córrer. Després hi ha gent que en sap moltíssim que diu que ara hem de lluitar perquè la base de la IA sigui el català, que el ChatGPT no sigui una traducció directa del resultat en anglès i agafi resultats ja fets de forma nadiva en català. Per als creadors de contingut la IA és una oportunitat perquè passes a ser global. Pots comunicar-te en català i qualsevol persona del món,  amb una traducció simultània, et pot entendre en qualsevol llengua. Això passarà molt ràpid. Amb el tema de la llengua s’està evolucionant molt i les IA cada cop parlen millor el català.

El català ha tingut sempre la sort que en l’àmbit tecnològic i digital ha anat molt avançat respecte d’altres camps que depenen de governs.

Totalment. Nosaltres sembla que tenim el vestit de l’activista. Poder parlar la teva llengua ha de ser una cosa bàsica i natural i, en canvi, sempre ho hem hagut de lluitar. Tenim sort d’aquest activisme en l’àmbit de la tecnologia, que ens ha salvat bastant: el domini .cat, la Viquipèdia, Sofcatalà…

Els creadors de contingut ja no volen anar a més festes i més intercanvis, volen guanyar-se una mica la vida

Vosaltres vau innovar en el camp de les cites en català.

Sí, amb Quedemonline.cat. L’any 2003 només hi havia una aplicació internacional, que era match.com i nosaltres, amb el Joan Arenyes, amb el meu company, fèiem un programa despertador a Ràdio 4 que es deia Què està passant? i vam dir,” hem de crear alguna cosa, com a emprenedors, que no existeixi en català per normalitzar la llengua”. I el Joan va dir que als Estats Units hi havia una cosa que és match.com, en què la gent lliga per internet. Vam agafar un programari, el vam traduir al català i va néixer la pàgina, que va ser la primera en català i també de l’Estat espanyol. Ha anat evolucionant. Vam fer una pàgina per a segones oportunitats, de gent que ja no anava a la discoteca, que s’havia separat… Ara les coses han canviat, però aquest filtre de la llengua li va molt bé a molta gent.

En quins aspectes del món digital està millor el català?

Hi ha moltes coses positives. Hi ha gent jove que comença a fer coses i continguts xulos i els agrada reivindicar que parlen en català. Molts pòdcasts de molta gent independent, jove… Després hi ha l’efecte de La Sotana i l’efecte Barça. Jo crec que ara mateix el català pot estar bé per l’efecte de la música urbana en català: la Mushkaa i altres i, després, pel futbol: tot aquest planter que s’expressa en català o el fet que Pau Cubarsí escolti Oques Grasses i parli català amb els seus companys. I tot això es trasllada a les xarxes. Però encara ens falta diversitat de continguts i que els grans creadors de contingut catalans, com el Nil Ojeda, que és d’Osona, facin contingut en català. 

El gran forat negre són els assistents de veu?

Sí, però tothom diu que és qüestió de temps. Un cop estigui resolt el tema de les traduccions de la IA s’hi posaran. També és veritat que els assistents de veu s’han quedat una mica obsolets perquè hi ha poca innovació en les coses que ens poden aportar: en el fons li acabes demanant l’hora o que et faci d’altaveu de música. Jo estic catalanitzant l’Alexa i ja m’entén quan li demano l’hora en català i, fins i tot, fa rodolins.

Ara caldria que els usuaris fessin servir el català a les seves aplicacions i web quan està disponible.

Això és una altra cosa. De vegades les eines hi són i no es fan servir. Després hi ha els algoritmes de les xarxes socials, que si veuen que fas coses en català et creen la teva bombolla en català. Jo també  intento  enganyar una mica l’algoritme perquè m’ensenyi altres realitats.

Fotos: Raül G. Aranzueque