El Quebec engega un pla per “aturar la davallada del francès”
La llengua perd parlants davant l’anglès i recula en el comerç i l’educació
El primer ministre quebequès, François Legault, ha anunciat un pla urgent per “aturar la davallada del francès”, que està en una situació “alarmant” al Quebec.
Les darreres dades de l’agència d’Estadística del Canadà, publicades l’agost passat, mostren una caiguda de la proporció de parlants de francès a tot l’Estat. Així, tot i que des del 2016 al 2021 el nombre de ciutadans del Canadà que té el francès com a primera llengua oficial ha passat de 7,7 milions a 7,8 milions, el pes relatiu ha caigut i ha passat del 22,2% del 2016 al 21,4% el 2021. La tendència a la baixa ve de lluny, ja que el 1971, el percentatge de ciutadans que tenien el francès com a primera llengua oficial era del 27,2%.
La població francòfona del Quebec ja fa temps que veu amb preocupació com la seva llengua cedeix cada vegada més terreny a l’anglès en àmbits com el comerç i l’educació fins al punt que en algunes botigues de Mont-real hi ha dependents incapaços d’atendre els clients en francès. “Cal millorar urgentment la qualitat i el domini del francès i cal garantir-ne la vitalitat en totes les esferes de la societat”, va advertir el ministre de la Llengua francesa, Jean-François Roberge.
L’Assemblea Nacional del Quebec va aprovar al maig una llei per protegir el francès davant la reculada de la llengua, la coneguda com a llei 96, que va provocar una gran polèmica pel rebuig de la minoria anglòfona i d’altres comunitats lingüístiques. Entre altres coses, la norma obliga les empreses amb un mínim de 25 treballadors a certificar que treballen en francès, així com els sectors regulats per les autoritats federals, com els bancs i les telecomunicacions. També limita l’ús de l’anglès als tribunals, a l’escola secundària i entre els estudiants anglòfons dels col·legis tècnics que hi ha a la província i obliga els refugiats a aprendre francès en un termini de sis mesos a partir dels quals hauran de tenir els serveis en francès.
El govern quebequès, però, creu que no n’hi ha prou amb aquesta norma per preservar la vitalitat del francès i Roberge ha anunciat la creació d’un grup de ministres que durant els propers mesos consultaran experts i ciutadans per engegar un pla d’acció d’aquí a la tardor destinat a “alentir, aturar i capgirar el declivi de la llengua francesa”. “La situació del francès és inquietant. Les estadístiques són clares. La nostra llengua perd terreny, sovint en benefici de l’anglès en tots els àmbits”, avisa el ministre.
Entre les mesures que prendrà el govern hi ha la creació d’un comitè que definirà els indicadors per mesurar la situació del francès al Quebec. De fet, la llei 96 ja preveu la creació d’un càrrec de comissari de la llengua francesa que té com objectiu seguir l’evolució de la situació lingüística. Roberge assenyala com a indicadors principals de la salut del francès “la llengua de consum de la cultura, la llengua parlada a casa i la llengua parlada a la feina”.