Els ajuntaments nord-catalans plantaran cara pel català
La magistrada de Montpeller fa costat al prefecte en la prohibició d’utilitzar la llengua pròpia als plens en un judici que es resoldrà el 9 de maig
Els cinc ajuntaments de la Catalunya Nord que aquest dimarts han comparegut davant el tribunal administratiu de Montpeller per haver autoritzat parlar català en els plens presentaran batalla davant una eventual sentència en contra que es coneixerà el 9 de maig vinent, que sembla una opció prou probable després de la compareixença forçada pel prefecte.
Així ho fa pensar el fet que la magistrada de Montpeller hagi fet costat al prefecte dels Pirineus Orientals en considerar que el fet que s’intervingui al ple en català i, tot seguit, es tradueixi al francès, és una forma de menystenir “la llengua de la República” consagrada com a tal a l’article 2 de la Constitució de França.
La compareixença dels responsables municipals d’Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda -aquest darrer a última hora- ha aixecat una gran expectació, tant a la Catalunya Nord com al Sud, però també en altres territoris de l’Estat francès amb llengües minoritzades i en una part creixent de l’opinió pública francesa que ja no compra amb el mateix entusiasme d’abans el discurs jacobí. La premsa francesa ha publicat els darrers dies diversos articles que qüestionen obertament la dèria lingüicida d’institucions com el Consell Constitucional.
Tot i el revés que suposa la primera presa de posició de la magistrada de Montpeller, els batlles no s’arronsen. El d’Elna, Nicolas Garcia, està convençut que, passi el que passi en la sentència del 9 de maig, “l’Estat francès ja ha perdut”. “La porta que hem obert no es tancarà mai més”, diu el batlle, que portarà el cas a la justícia europea si la francesa no els dona la raó i confia que el cas dels municipis nord-catalans faci reaccionar altres localitats d’altres territoris.
Fa poc més d’un mes, un tribunal administratiu de Bastia va prohibir l’ús de la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega també amb l’argument que l’article 2 de la Constitució francesa atorga només al francès la condició de “llengua de la República”. El Parlament de Còrsega, però, va esquivar la prohibició i durant el darrer ple va utilitzar el cors i el francès ajudats per la traducció simultània als dos idiomes de sis intèrprets.
Els ajuntaments nord-catalans tindran el suport d’Òmnium Cultural, que ha anunciat que engegarà una campanya “per garantir la defensa jurídica” dels consistoris afectats i ha convidats els ciutadans a col·laborar-hi econòmicament a través del seu web. També tenen la solidaritat d’entitats i partits polítics del sud, que aquest dimarts els han expressat el suport. Entre els qui s’han desplaçat a Montpeller per fer-los costat hi ha el president d’ERC, Oriol Junqueras; la presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; i els representants de la CUP Dolors Sabater i Dani Cornellà.
Foto: @GarciaNicolas66
