Saturday, July 27, 2024
ENTREVISTES

“Ningú m’impedirà parlar català al ple d’Elna”

Entrevista al batlle d’Elna, Nicolas Garcia

El prefecte dels Pirineus Orientals va portar el setembre a la justícia francesa el reglament aprovat l’abril passat per l’Ajuntament d’Elna que permet als regidors intervenir en català als plens sempre que després llegeixin el discurs traduït al francès. La mesura del prefecte va causar un gran rebombori a l’Estat francès i va ser qualificada de “ridícula” pel batlle d’Elna, Nicolas Garcia. El Diari de la llengua ha parlat amb ell perquè ens expliqui com està aquesta qüestió.

En quina situació està la demanda de la prefectura dels Pirineus Orientals contra l’ús del català als plens d’Elna?

El jutge té un any o un any i mig per decidir si tira endavant la denúncia i ha de demanar la nostra explicació abans de decidir si ho fa i es jutja. Nosaltres presentarem abans una qüestió prioritària de constitucionalitat (QPC). El prefecte dels Pirineus Orientals es basa en l’article 2 de la Constitució i en un tractat de 1539, el tractat de Villers-Cotterêts, redactat en francès antic, per dir que la llengua francesa és prioritària en el territori, però en aquell moment la Catalunya Nord no era francesa. Ara demanarem al Consell Constitucional si basar-se en aquest tractat és constitucional o no. Si el Constitucional ens dona la raó demanarem al jutge que no ens persegueixi. Nosaltres pensem que guanyarem. De tota manera, si no guanyem farem el que fan els bretons.

Què fan els bretons?

Treure la deliberació del reglament. Si el jutge m’ho demana, hauré d’acceptar la decisió del Constitucional, però a mi ningú m’impedirà parlar català al ple. Continuarem parlant català al ple, traduït al francès, però no serà al reglament.

Fins ara, feu servir el català als plens, oi?

Sí. El prefecte no pot trencar el reglament del ple. Només ho pot fer un jutge i mentre jo hagi pres la decisió i no s’hagi revocat ho puc fer, no hi ha cap problema. Hi ha certes decisions d’un batlle que només les pot prohibir un jutge administratiu i ara parlar català al ple és legal.

Esteu en contacte amb altres ajuntament de la Catalunya Nord per coordinar-vos?

Malauradament molts s’han fet enrere. França és un país en què el prefecte fa molta por als batlles perquè té poder, per exemple per ajudar-te a finançar-te. Molts batlles s’han retirat i en queden cinc. Elna, Portvendres i Tarerac anem junts a demanar la QPC, la qüestió prioritària de constitucionalitat, i tenim el mateix advocat. Els Banys ha decidit agafar un advocat d’Alsàcia i faran el procediment per la seva banda i Pesillà de la Ribera no fa res, estan a l’expectativa. No han retirat la deliberació, però no es defensen. M’esperava el suport d’una quinzena de batlles.

El batlle d’Elna, Nicolas Garcia, en una intervenció recent / Foto cedida per Nicolas Garcia

Esteu en contacte amb ajuntaments d’altres territoris: bretons, alsacians, corsos…?

No pas. Jo tenia bastanta il·lusió que alguns municipis de la Bretanya prenguessin les mateixes mesures, però ningú ha mirat d’entrar en contacte amb nosaltres per dir-nos: nosaltres també ho fem o ho hem fet [aprovar un reglament per parlar la seva llengua als plens] per solidaritat. És una llàstima que no hi hagi hagut un moviment conjunt de les llengües regionals perquè del nostre cas se n’ha parlat a tot França: a les televisions, a les cadenes d’informació en continu… M’imaginava que algun basc o algun cors se solidaritzaria amb Elna, però no ho han fet.

Els darrers anys hi ha hagut un moviment important de manifestacions a favor de totes les llengües minoritzades per França.

Sí. És per això que m’estranya molt que no s’hagin posat en contacte amb nosaltres. El que estem fent aquí és un acte més fort que manifestar-se. Nosaltres ens hem d’enfrontar amb l’Estat francès i a França, que és un país molt centralitzat, els batlles estan en una situació financera molt difícil. Elna és un dels pobles més pobres de la Catalunya Nord.

Què passa si t’enfrontes amb l’Estat?

T’has d’enfrontar al prefecte i t’arrisques que t’ho faci pagar car i per això molts batlles tenen por, tant a Còrsega, com al País Basc, com en altres llocs. Cal anar davant el prefecte i dir-li: <<tu vols anar al judici? doncs anem al judici>>. Nosaltres no retirem la deliberació. Si guanyem, guanyarem per a tots.

L’any 2021 es va aprovar la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a llei Molac, que el Consell Constitucional va mutilar. S’han fet avenços en les llengües dites regionals?

No perquè on s’hagués vist millor hauria estat a les escoles, que és el punt que ha retocat el Constitucional. Hi ha moltes lleis a França que si no hi ha el decret d’aplicació no es compleixen.

S’ha de garantir tota l’escolarització en català: des de la maternal fins arribar a la universitat

De demanda d’ensenyament en català n’hi ha.

Hi ha demanda i molts pares voldrien que els fills estudiessin en català, però no saben si podran fer-ho des de la maternal fins abans de la universitat. Si fas immersió en català al col·legi després no saps on anar per continuar fent-ho. Potser has d’anar a Barcelona o a Girona. Tot això descoratja i també descoratja els mestres, que no saben si tindran feina o no. S’ha de garantir tota la l’escolarització en català.

Si es posa en marxa el liceu de la Bressola a Perpinyà es podrà fer.

Sí, però també s’ha de poder fer en l’ensenyament públic. L’ideal seria que les Bressola fossin integrades al servei públic francès i que la Constitució garantís que el català sempre serà ensenyat en sistema immersiu.

El juny de l’any passat es va signar l’‘Acord-Marc per al desenvolupament i l’estructuració de l’ensenyament del català’, segons el qual tots els alumnes podran aprendre català d’aquí al 2032. Es complirà?

Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per fer-lo complir. Hem de treballar perquè s’apliqui. Les dues coses més importants que s’han fet els últims anys han sigut fer entrar l’Estat francès a parts iguals en l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, amb el Departament i la Regió, i fer firmar aquest acord que diu que d’aquí a deu anys tots els alumnes que vulguin aprendre català no se’ls pugui negar.

Abans dèieu que costa que es compleixin les lleis.

Però aquí no necessitem decret d’Estat. La qüestió és si tindrem força per fer-lo complir. Això són figues d’un altre paner.

Quin impacte tenen les victòries de l’extrema dreta a la Catalunya Nord en la llengua?

El batlle de Perpinyà fa tot el que pot perquè la Bressola no pugui comprar el monestir per fer-hi el liceu i l’Ajuntament de Perpinyà ha retirat els ajuts al menjador escolar de la Bressola. Això és un problema perquè malgrat que no influeix directament en l’ensenyament, es veu que l’Ajuntament no vol fer res per facilitar l’accés a les escoles.

One thought on ““Ningú m’impedirà parlar català al ple d’Elna”

  • Fran Abarca

    Sí, hem d’utilitzar el català i totes les variants de les llengües germanes del català. Basem-nos en els principis fonamentals de les persones, els drets humans i la llibertat d’expressió. Tota la resta és la barroera aplicació del feudalisme o imperialisme, imposat pels successius governs de manera antidemocràtica. En el segle XXI el pobla al servei de l’estat… Ningú ens va preguntar si volíem ser Francesos o Espanyols, van dividir una nació formada per Jaume Primer, nascut a Montpelier i senyor d’aquest lloc, que regnaria a la Corona d’Aragó. Succeït pel seu fill, el Rei de Mallorca. Posteriorment, els catalans fórem massacrats (1714) i venuts com esclaus pel rei Borbó i el rei Francès. Dividits ens voldrien sempre. Vençuts, per la força de les armes, represaliats amb el “Decret de Nova Planta (Felip V d’Espanya)”, però mai convençuts. Ens volem, amb però, com a una vaca lletera, per munyir-la cada dia. Som una nació. A Perpinyà vaig veure recentment (03-2024), un cartell penjat ocupant el dalt d’una façana: “Que Visca La República Catalana”.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Verified by ExactMetrics