En cantonès per esquivar la censura xinesa

Els habitants de Canton critiquen el govern xinès a la xarxa en la seva llengua perquè Pequín no els entengui

Criticar el govern xinès des de la Xina és molt arriscat. Les autoritats no tenen miraments i censuren i reprimeixen qualsevol tipus d’expressió de dissidència. Però els habitants de Canton, capital de la província de Guangdong, al sud de la Xina, han trobat una escletxa per fer-ho: fer servir la seva llengua, en lloc del mandarí, a Weibo (l’equivalent xinès a Twitter) per manifestar el seu malestar amb les autoritats i esquivar la censura.

Així ho exposa la CNN en un article en què explica com els ciutadans de Canton, ciutat industrial de prop de dinou milions d’habitants, profereixen paraules gruixudes contra els governants en cantonès per manifestar el seu malestar amb les restriccions estrictes a la població fruit de la política xinesa de covid zero, que està ofegant econòmicament la ciutat.

Les autoritats de Pequín duen a terme una eficient política de censura contra la dissidència, però s’han trobat amb problemes amb els missatges dels internautes en cantonès, una llengua que, tot i tenir desenes de milions de parlants, pocs censors entenen del tot, especialment en les formes més col·loquials. El cantonès té molt en comú amb el mandarí pel que fa al vocabulari i al sistema d’escriptura, però hi ha moltes expressions i frases que no tenen un equivalent en mandarí. En la seva forma escrita utilitza caràcters molt arcaics i d’altres que tenen un significat totalment diferent en cantonès i en mandarí.

Els manifestants prodemocràcia de Hong Kong ja es van servir d’aquestes característiques per criticar les autoritats amb jocs de paraules durant les manifestacions antigovernamentals del 2019.

El règim xinès ha endurit els darrers anys la repressió contra les llengües diferents del mandarí i l’ha imposat en diversos àmbits com l’educació i els mitjans de comunicació en detriment d’idiomes com el tibetà, l’uigur i el mongol. Fa dos anys, a la regió autònoma de Mongòlia Interior es va viure una revolta sense precedents contra la pretensió del govern xinès d’arraconar el mongol com a llengua principal de l’ensenyament i, fins i tot, moltes famílies van deixat de dur els fills a escola com a mesura de protesta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share