La llei sobre l’irlandès fa trontollar l’autogovern d’Irlanda del Nord

Acte a favor de la llei de la llengua irlandesa al davant del Parlament d’Stormont / An Dream Dearg

El Sinn Féin amenaça amb no donar suport al nou ministre principal si no s’aprova la norma sobre la llengua

Les fràgils institucions d’autogovern d’Irlanda del Nord pengen d’un fil pel desacord entre el Partit Unionista Democràtic (DUP) i el Sinn Féin sobre la necessitat de posar en marxa la llei que ha de protegir el gaèlic irlandès i l’escocès de l’Ulster, tal com estableix l’acord del gener del 2020. Els republicans han advertit que no pensen votar el nou ministre principal, l’unionista Paul Givan, que dilluns ha de rellevar en el càrrec la seva companya de partit Arlene Foster, si abans no es compromet a desencallar la norma lingüística.

El govern autònom nord-irlandès és compartit entre el DUP i el Sinn Féin, que s’han de posar d’acord per escollir el ministre principal (unionista) i el viceministre principal (republicà). En cas que no ho facin abans de dilluns, s’haurien de convocar noves eleccions i, segons molts analistes, hi hauria un risc molt gran que tornés a ensorrar-se l’autogovern nord-irlandès.

Davant la negativa dels actuals líders del DUP a aplicar la llei lingüística, contra el criteri de l’encara ministra principal, que dilluns va advertir que respectar l’Acord d’Stormont del gener del 2020 és l’“única garantia d’èxit” per a l’autogovern, el Sinn Féin ha demanat al govern britànic que aprovi una llei de llengües per a Irlanda del Nord al marge del que digui l’Assemblea de Stormont, una “ingerència” a la qual el DUP s’oposa fermament.

La recuperació de la llengua irlandesa és una de les reivindicacions històriques del moviment republicà després del procés d’assimilació de què ha estat objecte el gaèlic el darrer segle sota la dominació britànica. Molts unionistes, en canvi, veuen els intents de recuperació de la llengua irlandesa com una amenaça a la seva condició de britànics.

L’Acord d’Stormont preveu l’establiment d’una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural per promoure el patrimoni cultural i lingüístic nord-irlandès i d’un Comissionat que vetlli pel compliment de l’acord. També reconeix el dret d’adreçar-se en irlandès a l’Assemblea de Belfast o davant qualsevol dels seus comitès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.