La Setmana del Llibre en Català trenca fronteres

El certamen bat rècords d’assistència i vendes en una edició amb participació d’editorials de tots els Països Catalans

La 41a edició de la Setmana del Llibre en Català ha tancat aquest diumenge amb xifres rècord d’assistència i de vendes. Segons l’organització, entre el 8 i el 17 de setembre, més de 60.000 persones han visitat La Setmana atretes per l’àmplia oferta de llibres en català i les més de 300 d’activitats programades, fet que suposa un increment del 15% en el nombre d’assistents en comparació amb l’edició anterior. Pel que fa a les vendes, a l’espera de tancar xifres definitives, han crescut un 20% respecte de l’any passat.

La Setmana canviarà excepcionalment de lloc l’any que ve a causa de la celebració de la 37a Copa Amèrica a Barcelona i l’organització està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona per fer la 42a edició al passeig Lluís Companys, del 20 al 29 de setembre de 2024. La idea és que la següent edició torni al Moll de la Fusta.

L’edició d’enguany de la Setmana es va presentar com “un espai privilegiat per mostrar la riquesa i la diversitat de tota l’edició en català” ja que, per primer cop, aplegava segells de cinc territoris de parla catalana: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord, que s’estrenava en aquest esdeveniment amb una caseta pròpia de la Llibreria Catalana de Perpinyà, en què es representava també l’editorial nord-catalana Trabucaire.

Joana Serra, responsable de la Llibreria Catalana de Perpinyà, fa una valoració positiva de la participació a la Setmana,, que li ha servit per “fer conèixer” el que es fa en “un territori molt petit” com el de la Catalunya Nord. Tenir un estand al certamen també resulta útil -explica- “per fer contactes als qui som a les perifèries” i “posar cara a la gent”.

Serra reconeix que “costa vendre els autors nord-catalans”, tret dels qui editen al sud com Joan-Lluís Lluís. “La frontera fa molt”, lamenta Serra, que fa una crida a “anar d’un lloc a l’altre [dels Països Catalans] amb més normalitat”. “Cal trepitjar territori”, sentencia.

A la caseta de la Llibreria Catalana de Perpinyà no hi ha hagut només llibres d’autors nord-catalans. També s’hi podien trobar exemplars de la revista Mil Dimonis, una publicació infantil pràcticament desconeguda al sud, que ha multiplicat la seva difusió a la Catalunya Nord des que es distribueix també encartada amb el diari L’Indépendant.

Tot i que sovint es diu que el català té un mercat potencial dels prop de deu milions de persones que parlen la llengua i, fins i tot, dels vora de catorze milions d’habitants dels territoris de parla catalana, el cert és que les fronteres administratives entre els diferents territoris encara dificulten la circulació de productes culturals en la llengua comuna. 

Joan Belló, representant de l’Associació d’Editorials del País Valencià a la Setmana del Llibre en Català, explica que al País Valencià “arriben llibres de totes les editorials de Catalunya i també revistes” a llibreries com Fan Set, a València, però, en canvi, “costa més que les editorials valencianes arribin al nord”. Belló assenyala com una de les causes els “problemes de distribució”, però també el desconeixement del que es fa fora de les fronteres administratives.

Els suplements literaris de Catalunya “no paren prou atenció al mercat valencià”, lamenta Belló, que destaca la tasca que fa La Veu dels Llibres, la secció de literatura del diari La Veu, del País Valencià, en la promoció dels autors valencians. Sí que arriben arreu del domini lingüístic autors que han tingut un gran èxit al País Valencià com Rafa Lahuerta o de molt consagrats com Ferran Torrent o Joan Francesc Mira.

També han venut molt bé aquests dies obres de Joan Fuster perquè “encara dura l’impuls de l’Any Fuster”, i de Vicent Andrés Estellés, que enguany fa trenta anys que va morir. “Es ven molt el Llibre de meravelles, d’Estellés”, diu Belló.

A la Setmana també hi ha estat present l’Institut d’Estudis Baleàrics, un organisme que depèn del govern balear que representava editorials i institucions de les Illes Balears. “És important ser aquí per dir que a les Illes Balears també hi ha editorials”, assenyala Joana Cortils, representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics a la Setmana. Cortils explica que una part de visitants de l’estand ve a buscar-hi “coses molt concretes” i que s’hi poden trobar “perles que només són a les Illes Balears”. “Aquí fem d’altaveu”, remarca Cortils.

L’altaveu dels llibres en català d’aquest any ha consolidat la Setmana “com l’esdeveniment cultural referent del país” i “corrobora la vitalitat i bona salut del sector del llibre en català”, segons ha destacat l’organització. Encara queda molta feina a fer, però, per esborrar del tot les fronteres administratives que limiten un mercat potencial en català molt important.

Foto: L’estand de l’Associació d’Editorials del País Valencià a la Setmana del Llibre en Català, a Barcelona / R. G. A.