L’ONU renya França per la mutilació de la llei de llengües

Recorda al govern que l’ensenyament immersiu és “el més eficaç per assolir un veritable bilingüisme”

Els relators especials de l’ONU per a les minories, els drets culturals i el dret a l’educació van enviar el 31 de maig un informe al govern francès en què critiquen la decisió del Consell Constitucional del 21 de maig del 2021 d’anul·lar els articles de la llei de llengües aprovada per l’Assemblea Nacional que avalaven la immersió a les escoles en llengües dites “regionals” i les grafies d’idiomes diferents del francès.

L’informe de les Nacions Unides tem que “l’adopció d’aquesta decisió pugui suposar un atemptat important als drets humans de les minories lingüístiques a França” i lesionar “la dignitat, la llibertat, la igualtat i la no-discriminació, així com la identitat de les persones de llengües i cultures històriques minoritàries de França”.

El document assenyala que les 75 llengües censades el 1999 estan considerades en perill de desaparició per la Unesco i assenyala l’ensenyament immersiu de llengües com el català com el mètode “més eficaç per assolir un veritable bilingüisme”.

La missiva al govern francès remarca que el Consell Constitucional es va emparar en l’article 2 de la Constitució francesa, que diu que la llengua de la República és el francès i denuncia el “tractament diferencial entre l’ensenyament de les llengües minoritàries de França i la llengua anglesa”. L’anglès -diu la carta- és “sovint utilitzat com a única llengua d’ensenyament o en format bilingüe als centres […], mentre que l’ensenyament immersiu en llengües minoritàries de França està prohibit”.

Els relators recorden al govern que França ha signat diversos acords internacionals que l’obliguen a protegir la seva diversitat lingüística i a garantir la protecció contra tota mena de discriminació, inclosa la lingüística. Entre els deures de la República hi ha el de garantir l’educació dels infants en la llengua pròpia del seu territori.

Els responsables de les Nacions Unides demanen a l’Estat que els mantingui informats sobre les conseqüències de la decisió del Consell Constitucional en la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a llei Molac. També reclamen informació sobre el greuge entre el tractament a l’anglès i a les llengües patrimonials i sobre les mesures que es prendran per “garantir l’accés a l’ensenyament públic en llengües minoritàries, així com al seu ús en la vida pública i privada”.

La decisió del Consell Constitucional de mutilar la llei de llengües va desfermar una onada de protestes als territoris amb llengua pròpia diferent del francès com la Catalunya Nord i va provocar el malestar de molts diputats de diferents partits polítics. Davant aquesta indignació, el govern francès va reconèixer el desembre passat l’ensenyament immersiu en les llengües minoritzades per França, però ho va fer a través d’una circular, que no té “valor de llei”, tal com va recordar la directora de la Bressola, Eva Bertrana, que va demanar que es reformi l’article 2 de la Constitució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share