Manifestació històrica per l’irlandès a Belfast

Milers de persones reclamen al Regne Unit que compleixi els compromisos lingüístics

Milers de persones (17.000, segons els organitzadors) es van manifestar dissabte a Belfast a favor del gaèlic irlandès en una mobilització històrica per demanar el reconeixement legal de la seva llengua. Vestits majoritàriament amb les samarretes vermelles símbol d’An Dream Dearg, l’entitat organitzadora de la protesta, els manifestants van reivindicar els seus drets lingüístics i van exigir al govern britànic que compleixi els seus compromisos amb l’irlandès.

“Aquesta ha estat la manifestació més gran per la llengua irlandesa de tota una generació”, va afirmar el portaveu d’An Dream Dearg Conchúr Ó Muadaigh, durant l’acte. “Estem aclaparats”, va afegir. Ó Muadaigh va destacar que els darrers anys l’entitat ha portat “la llengua irlandesa dels marges cap al bell mig del debat polític i social” i va assegurar que  els parlants de gaèlic “no tornaran a ser tractats com a ciutadans de segona, marginats ni exclosos”. “Demanem una societat inclusiva i tolerant, una societat on els nostres drets estiguin garantits per llei per protegir tots els qui volem viure en irlandès”, va reblar.

La llengua irlandesa va assolir el 10 de gener del 2020 una fita històrica en ser reconeguda com a idioma oficial d’Irlanda del Nord juntament amb l’anglès en l’anomenat Acord d’Stormont pel qual aquest territori va recuperar l’autogovern. L’irlandès havia de disposar a Irlanda del Nord, d’una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural per promoure el patrimoni cultural i lingüístic nord-irlandès i d’un Comissionat que vetllés pel compliment de l’acord. El document reconeixia el dret d’adreçar-se en irlandès a l’Assemblea de Belfast o davant qualsevol dels seus comitès.

L’acord, però, està encallat des d’aleshores per les traves dels unionistes nord-irlandesos, amb qui els republicans han de compartir executiu per llei, i de la inacció del govern britànic. Londres es va comprometre el juny passat a aprovar, en un termini de quatre mesos, una llei per protegir el gaèlic irlandès i l’escocès de l’Ulster si l’Assemblea nord-irlandesa no desbloquejava la seva norma lingüística abans d’aquest termini, però la norma encara no ha arribat.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va prometre el dilluns passat, en una visita a Irlanda del Nord, que aprovaria una norma lingüística durant les pròximes setmanes a través del secretari per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis.

L’opció que sigui l’Assemblea d’Irlanda del Nord qui posi en marxa la legislació acordada el 2020 és, ara com ara, inviable. Els republicans del Sinn Féin van guanyar les darreres eleccions al Parlament d’Stormont, però el Partit Unionista Democràtic (DUP) està bloquejant l’elecció del president de la cambra nord-irlandesa com a mesura de protesta pel protocol de comerç aprovat arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. L’autogovern nord-irlandès està paralitzat i l’única sortida que veuen els defensors de la llengua irlandesa perquè s’aprovin les seves demandes és que el govern britànic actuï.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share