El llenguatge primari i irresistible de Trump

El president dels EUA utilitza un discurs molt bàsic que connecta molt bé amb l’audiència

Raül G. Aranzueque

Donald Trump es disputa aquest dimarts la presidència dels Estats Units amb Joe Biden amb l’esperança de repetir el resultat del 2016, una victòria que la majoria d’enquestes no van saber preveure.  Els nord-americans van comprar aleshores, entre altres coses, un discurs directe i simple executat amb un llenguatge equiparable al d’un nen de vuit anys.

Si més no, això és el que va concloure una anàlisi de les primeres 30.000 paraules de Trump des que va assumir la presidència, recollides del web Factba.se, que va trobar que el vocabulari i les estructures gramaticals de l’actual inquilí de la Casa Blanca eren les més simples des de la presidència de Herbert Hoover, el 1929. L’estudi, que va analitzar les al·locucions del president descomptant-hi els discursos escrits, va revelar que Trump és qui fa servir menys paraules i menys síl·labes per mot dels darrers quinze presidents.

És això una mostra de la pobresa de llenguatge de Trump o una estratègia deliberada per mostrar més proximitat amb la gent?

Els analistes no es posen d’acord. N’hi ha que diuen que les frases inacabades, sovint sense verb, i els canvis sobtats de tema són una mostra de dèficit de concentració. De fet, si es comparen les declaracions dels darrers anys de Trump amb les de fa unes dècades, es pot apreciar un deterioració cognitiva, segons informa el diari especialitzat en salut Stat, que cita diversos experts en neurolingüística, avaluació cognitiva, psicòlegs i psiquiatres. En entrevistes que va concedir els anys vuitanta i noranta, el magnat feia servir, amb tota naturalitat, un vocabulari sofisticat, complex i gramaticalment coherent.

L’altra teoria és que el  candidat republicà a la Casa Blanca utilitza un llenguatge extremadament planer i simple per mostrar proximitat, sinceritat i determinació, especialment davant una part important del seu electorat: els blancs amb estudis bàsics. El mandatari se serveix de les hipèrboles, les repeticions, les frases escapçades i d’altres recursos expressius per vendre’s, tal com ha fet en la seva dilatada carrera empresarial, uns recursos més propis d’un venedor que d’un polític d’alt rang.

Per Trump, les coses són “extremadament”, “enormement” o “tremendament” bones o dolentes i els rivals, “perdedors”, “matussers” o “endormiscats” (com li diu a Biden) amb poc espai per a matisos. Els conceptes els repeteix per emfasitzar el discurs, fa extensiu el que ell pensa a el que pensa “molta gent”, la majoria, segons ell, i tot sovint acaba les frases amb el característic “you know?” (saps?). També té una habilitat especial per retorçar el discurs i presentar-se com a garant de la seguretat quan l’acusen de racista, o de paladí contra la correcció política si li diuen que és masclista.

Més enllà dels rèdits que Trump pugui treure de la proximitat que molts nord-americans puguin sentir amb la seva forma simple de parlar, el president utilitza l’estalvi de paraules per insinuar coses sense dir-les explícitament, fer crides velades a la violència i evitar desmentir teories de la conspiració forassenyades que circulen per les xarxes socials.

Ningú com ell utilitza tan bé les xarxes socials. Twitter és la seva eina per comunicar-se amb els nord-americans i amb el món. Amb profusió de majúscules, signes d’exclamació i eslògans repetits fins a l’extenuació: Law and order (llei i ordre), Build de wall (construïm el mur), Make America Great Again (tornem a fer gran Amèrica), Fake news (notícies falses) són alguns dels més recurrents.

L’oratòria de Trump no enlluerna com ho feia la del seu predecessor, Barack Obama, però s’ha de reconèixer que, com diria ell, és “tremendament” eficaç. La prova, la victòria de fa quatre anys. En les pròximes hores (o dies) sabrem si els nord-americans li han tornat a comprar el relat o n’han quedat empatxats.