Diumenge, juny 16, 2024
ENTREVISTESVÍDEOS

“No és possible viure plenament en valencià a Alacant”

Entrevista a Aquil·les Rubio, portaveu del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant

Alacant va viure el setembre passat l’enèsim intent de la dreta espanyolista d’esborrar la seva valencianitat amb una moció, finalment retirada, de Vox perquè la ciutat deixés de ser considerada zona de predomini lingüístic valencià. L’amenaça de la ultradreta va provocar una forta mobilització de les entitats en defensa de la llengua. Aquil·les Rubio, portaveu del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant, una de les entitats que es va mobilitzar contra l’atac de la dreta, fa balanç d’aquells dies i repassa amb el Diari de la llengua la situació de la llengua a les comarques del sud del País Valencià.

Com vau viure el fet que s’intentés que Alacant deixés de ser considerant zona de predomini lingüístic valencià?

Va ser una setmana o deu dies bastant angoixants. No perquè ens sorprenguera perquè era la quarta vegada que Vox presentava la proposta. Cada cert temps presenta la mateixa proposta. Hi estem acostumades i que pensem que tornarà a fer-ho, forma part de l’espectacle de Vox en l’Ajuntament. Però és cert que, en esta ocasió, hi havia una novetat. Les tres anteriors no havien prosperat perquè Ciudadanos va votar, en una primera instància, en contra i en altres s’abstenia. Per tant, amb els vots favorables del PP i Vox no prosperava. I com que se sabia amb antel·lació la postura de Ciudadanos, no es vivia amb una gran transcendència més enllà del debat polític que podia suscitar la moció. En esta ocasió sí que hi havia una certa angoixa perquè la suma de PP i Vox ja sumava la majoria. Si mantenien el sentit del vot de les altres votacions la moció prosperaria. I, a pesar que en primera instància no té cap transcendència perquè l’Ajuntament d’Alacant no té potestat legislativa i de canvi de cap llei autonòmica, enteníem que si la moció es traslladava a les Corts, allà sí que hi ha possibilitats reals i matemàtiques que prosperara. Llavors es va viure amb bastanta angoixa.

Ara hi ha una majoria al Parlament diferent.

Clar. A més, enteníem que si PP i Vox mantenen la lògica de legislar contra la llengua com estaven fent, hi havia una possibilitat real que les expectatives de la moció prosperaren.

A què atribuiu que fessin marxa enrere?

No tenim molt clar què és el que hi ha. No sabem si respon a pressions locals. La moció té una perspectiva local molt gran i en Alacant PP i Vox intenten disputar-se un espai polític i desmarcar-se entre ells. Este és el sentit de la moció local perquè no és una moció que hagen presentat en altres municipis on la situació lingüística és delicada. No sabem si és una qüestió local o si hi ha hagut ordres a nivell autonòmic de no generar en les Corts un debat o posicionaments que a algun dels dos partits, fonamentalment el PP, no li interessa. Igual no li interessa significar-se o haver de votar una cosa que no vol votar, siga a favor, en contra o abstenció.

Si Alacant sortís de la zona de predomini lingüístic valencià hi hauria conseqüències importants en l’ensenyament.

El motiu de la moció de Vox, més enllà de les seues disputes locals amb el PP, és ben tangible: treure el valencià del sistema educatiu. I aquí hi ha una coincidència plena amb els objectius del PP. El sector de l’ensenyament és l’únic en el qual el valencià viu amb plena normalitat a Alacant, és l’únic àmbit social on es parla, s’escriu, s’escolta o es llig en valencià cada dia de l’any i per part de tota la comunitat. Famílies, treballadores i alumnat viuen en valencià si no la totalitat de la seua jornada, sí una part d’ella i viuen aquesta jornada en valencià amb total normalitat.  Si el PP i Vox aconsegueixen que Alacant siga considerada zona de predomini lingüístic castellà el valencià passarà a ser una única assignatura i, a més, avaluable de manera optativa. El valencià deixaria de ser una llengua plenament integrada en la realitat escolar. Aquest és el veritable objectiu de la dreta valenciana, acabar amb el darrer espai de socialització i coneixement del valencià.

El veritable objectiu de la dreta valenciana és acabar amb el darrer espai de socialització i coneixement del valencià

Us va sorprendre la forta mobilització que hi va haver contra la moció?

Va haver-hi molta inquietud. Molts sectors progressistes i molts sectors, no només defensors de la llengua, sinó simplement amics de la llengua, estaven molt espantats  d’eixe pas endavant, que podria suposar que això tinguera una efectivitat real. No ens va sorprendre perquè esperàvem que els militants i les persones que treballen per la llengua respongueren de la forma que ho van fer: amb debat públic, comunicats, articles i un poc menys de mobilització social perquè no estem en el millor dels moments,  no hi ha un múscul social potent encara, però va haver-hi debat i una bona argumentació.

Dieu q ue no hi ha prou múscul. Els atacs contra la llengua del PP i de Vox poden servir perquè es reactivi?

Sí. Preferiríem no haver de treure múscul ni haver de treure la gent al carrer perquè, realment, a ells els importa poc que hi hagi cent o mil o 10.000 persones en el carrer. Entenen que el seu full de ruta, a quatre anys vista, és reduir els espais socials de la llengua i estan esperant quin és el millor moment per fer-ho. Per tant, preferiríem no haver de treure, en aquests moments, una resposta social perquè això significaria que no estan havent-hi atacs greus a la llengua.

En quina situació està la llengua a Alacant?

En Alacant no hi ha un conflicte lingüístic perquè, realment, qui vol fer la vida en castellà la pot fer sense cap tipus de problema i per a aquell que tria expressar-se i comunicar-se i educar-se i fer una vida en castellà el valencià és una cosa accessòria, diria que ni secundària. És capaç de no entrar en la seua vida diària. L’Ajuntament té una vida lingüística bastant limitada, a penes fa accions, programes ni res, i la Diputació tampoc. Hi ha hagut una presència major, en l’àmbit cultural, per part de la Generalitat, però a aquell que fa la vida en castellà ni l’esguita, el valencià.  Per tant, no hi ha un conflicte, hi ha un conflicte per a aquells que volem viure en valencià en plenitud i que tenim dificultats perquè, més enllà de l’àmbit educatiu,  costa, des del més fonamental, que és trobar llibres en una llibreria, fins a una vida cultural mínimament plena. Anant a comprar ja et fas el teu nínxol, ja et fas la teua ruta de comerços, que saps que t’entenen o que t’atenen  o que t’escolten, sense més, en valencià. Cada un ens fem la nostra ruta, els nostres cercles i anem vivint amb bastanta normalitat. Ara, si qualsevol persona vol eixir al carrer i viure plenament en valencià no és possible, no és possible fer-ho amb normalitat.

Un dels arguments que fan servir els que defensaven que Alacant ha sortit de la zona predomini lingüístic valencià és, justament, la feblesa de la llengua en aquest lloc. És una mica pervers, això.

Clar. Precisament és l’argument que usem nosaltres per mantenir la zona de predomini lingüístic valencià: la feblesa social, o l’escàs ús social. Vivim en la realitat, no vivim en la fantasia del que volguérem, sinó en la realitat dels barris d’Alacant. És cert que no és una llengua present en la quotidianitat de la ciutat, és una llengua amagada, que costa de sentir en el carrer. Però, precisament per això,  cal mantenir la seua protecció, cal mantenir l’Estatut i mantenir les ferramentes legals necessàries perquè la llengua estiga en igualtat de condicions  Per tant, és justament el contrari.

Actituds com alguns dirigents polítics, com l’expresident Ximo Puig, que quan anava a Alacant parlava en castellà, no deuen ajudar.

No, clar que no. No ha ajudat molt que alguns, en vuit anys de legislatura, quan han baixat a Alacant, la major part de les vegades s’hagen expressat en castellà quan, precisament, en el plenari de l’Ajuntament hi ha bastants regidors que s’expressen habitualment en valencià. Que s’expressara en valencià ajudaria, però és anecdòtic perquè Ximo Puig baixava una vegada al mes. És una anècdota significativa, però els que tenen, realment, la capacitat per esdevenir models són altres institucions,  com la Diputació o l’Ajuntament, que sí que estan més presents en el dia a dia. I, òbviament, no hi ha ajudat ningú, ni les dues institucions, tampoc.

Hi ha prou models en camps com el de la música i la cultura?

Sí, i en els últims vuit anys la programació, especialment de les sales depenent de la Generalitat, ha sigut bastant digna. A nivell escolar es podria haver millorat bastant,  però tot allò depenent de la Conselleria d’Educació i de Cultura ha estat bastant acceptable. No així les sales, com per exemple el Teatre Principal, que té una programació bastant més fluixa no només lingüísticament, sinó artísticament. El model és bastant d’espardenya, un model cultural que era el model de la burgesia del bacallà, una burgesia bastant poc lletrada, un model cultural bastant poc exigent.

El Botànic podria haver fet més del que va fer per la llengua al País Valencià en general i a les comarques del sud en particular?

Podria haver fet més o podria haver fet menys. Per exemple, la Llei de Plurilingüisme se la podria haver estalviat i això ja haurà sigut molt perquè ha sigut, al nostre entendre, un atac als programes d’immersió lingüística que eren majoritaris en moltes comarques. Sí que garantia que aquells centres que tenien una docència menor en valencià  estigueren obligats al 30%, però això, a la pràctica, és una assignatura més de valencià. Ha sigut un retrocés en els programes d’immersió lingüística, que eren els únics en moltes comarques. Haguera pogut fer més, però també s’haguera pogut estalviar esta llei, com a mínim en el sud.

La intenció era estendre l’ús del valencià. Ha acabat sent contraproduent?

Sí, perquè s’ha fet, precisament, reduint aquells models  que tenien un major volum de valencià i ara mateix no hi ha possibilitats d’augmentar l’ús del valencià en eixos programes. En canvi, el primer que ha fet la conselleria és tombar la llei de plurilingüisme que afectava, per exemple, les comarques castellanoparlants. Eixe model d’un mínim d’un 30% en valencià ha durat un any en els comarques castellanoparlants i, en canvi, ja no hi ha manera de tornar als models de les escoles que tenien un 80 o 90% de valencià en el seu programa lingüístic.

La llei de plurilingüisme ha sigut un retrocés en els programes d’immersió lingüística, que eren els únics en moltes comarques

Pel que fa al topònim de la ciutat, és molt difícil que Alacant el tingui només en valencià, oi?

No és ni plantejable. Si estan en la batalla de l’accent en València, imagina’t en una zona que volen, directament, considerar-la castellanoparlant.

Quina tasca fa el Casal Popular Tio Cuc per la llengua?

El plantejament del casal no és tant fer activitats que tinguen com a element central la llengua, sinó que la llengua siga el vehicle d’expressió d’altres realitats polítiques i socials. Els eixos del casal són la memòria històrica, el feminisme, la cultura popular i, per tant, és canalitzar tota aquesta activitat, que considerem fonamental per al desenvolupament social d’Alacant, en valencià. Eixa és l’aportació del casal: no parla de la llengua, sinó que parla en valencià d’altres aspectes i s’implica en valencià en la realitat social d’Alacant en la mesura de la seva capacitat i possibilitats. La major part de nosaltres militem en altres espais polítics i socials i eixa és la nostra inquietud fonamental: poder oferir un espai de socialització en valencià,  però que no tinga la llengua com a principal leitmotiv, sinó altres,  i que es puguen expressar en valencià.

One thought on ““No és possible viure plenament en valencià a Alacant”

  • Lluís Tomas Roig

    Al País Valencià, més que als altres Països Catalans, es pot aplicar allò que va dir el monjo benedictí P. Feijoo al segle XVIII : “La introduccion del lenguaje forastero es nota indeleble de haber sido vencida la nación a quien se despojó de su antiguo idioma”.
    El feixisme avança poc a poc. No ho podem permetre. Fa poc, em vàren reprimir perquè vaig parlar de Xàbia . Jo pensava que els noms propis i topònims no tenien traducció,. Doncs em van dir que havia de dir “Javea”. ¿Què en penseu?

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Verified by ExactMetrics