Plataforma per la Llengua alerta de la bilingüització dels catalanoparlants
Òmnium Cultural avisa que, per primer cop des de la Transició, cau el percentatge de persones que saben parlar català i demana un “pla de xoc” per estendre l’aprenentatge de la llengua
Plataforma per la Llengua ha alertat aquest dimecres, durant la valoració de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2023 a Catalunya, que el català està “una mica pitjor” que quan es va fer l’estudi anterior, el 2018 i ha exigit “a les institucions un compromís real amb la llengua i no només bones paraules”.
“Fa anys que avisem que estem en emergència lingüística”, ha destacat el president de l’entitat, Òscar Escuder, que ha reclamat que l’EULP es faci més sovint i que se’n coneguin els resultats amb més celeritat “per posar remei més aviat” a la delicada situació de la llengua.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha lamentat la “davallada sostinguda” de l’ús habitual del català, que ha passat del 32,6% del 2023 al 46% del 2003, i el fet que “un 25% dels nostres conciutadans no utilitzen mai el català”. “Hi ha hagut una forta bilingualització els darrers anys, que es produeix molt més entre els catalanoparlants que entre els castellanoparlants”, ha constatat Plana, que ha lamentat el procés de “residualització” del català i de “convergència a la llengua dominant”.
Plana també ha destacat que hi ha menys interès a aprendre català que el 2018, fet que té un “impacte negatiu en l’atenció a la ciutadania” per part de les persones que treballen atenent el públic. La vicepresidenta ha fet una crida als ciutadans a mantenir el català i ha alertat contra el “cofoisme”. “Som menys parlants i més bilingües”, ha afegit Plana, que ha posat com a exemple de territoris on el català està més minoritzat la Catalunya Nord, Eivissa i Alacant.
L’entitat ha assenyalat diversos grups d’actuacions per capgirar “una situació que clarament té solució”, segons el president de Plataforma per la Llengua. Escuder ha demanat més acció de les institucions en matèries com la lluita per l’oficialitat del català a la Unió Europea; més esforços per fer augmentar la presència de la llengua en llocs de socialització com les entitats esportives, els casals i els caus; promoure a generació de continguts i cultura en català, especialment a les xarxes socials; i una acció decidida de l’administració per garantir un model d’immersió lingüística en català a l’escola.
Escuder ha reconegut que el català també té “fortaleses” i ha citat el fet que la majoria de la població considera important la llengua pròpia, tal com demostren enquestes que ha fet la mateixa entitat.
Més cursos de català
Hores abans, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, també ha reaccionat als resultats de l’EULP del 2023 i ha alertat que “el català necessita, avui més que mai, una resposta de país”. Perquè “la llengua catalana continuï sent la columna vertebral de la nació i alhora el principal element de cohesió social, cal que tots els agents del país entomem el repte de capgirar les dades per avançar cap a la universalització del català”, ha dit el president d’Òmnium, que ha destacat que “per primer cop des de la Transició cau el percentatge de persones que saben parlar català, del 81,2% al 80,4%”.
Antich ha remarcat que “hi ha més de 2 milions de persones que volen aprendre o millorar el seu català” i ha demanat al govern “un pla de xoc concentrat a estendre l’aprenentatge de la llengua” que “permeti augmentar significativament les places de formació en català i multiplicar els llocs i els horaris”. “Hem d’acabar amb les llistes d’espera del català”, ha afegit.
Foto: Roda de premsa de valoració de la EULP 2023 / Plataforma per la Llengua
