Universitats presentarà al·legacions contra el pla de diluir la filologia catalana
La nova llei espanyola preveu aplegar els estudis en una nova àrea de coneixement
El Departament de Recerca i Universitats de Catalunya presentarà al·legacions per defensar l’especificitat de la filologia catalana davant dos projectes de reial decret del govern espanyol que la posen en perill, segons ha anunciat el conseller del ram, Joaquim Nadal. “Trobem inacceptable el plantejament que fa el govern espanyol i que no reculli l’especificitat i la singularitat de la llengua catalana en l’àmbit dels estudis universitaris”, ha remarcat el conseller, que ha qualificat els dos projectes de “retrocés històric inacceptable que combatrem des de totes les posicions possibles”.
El govern considera que el pla del Ministeri d’Universitats, dirigit per Joan Subirats, afecta de forma “severa” la continuïtat dels estudis de Filologia Catalana. “L’estatus de la filologia ha de ser estable i s’ha d’enfortir”, sosté Nadal, que també ha alertat del fet que es pretengui fixar un mínim de 35 professors per departament, unes xifres fora de l’abast de la majoria de departaments de Filologia Catalana.
La polèmica s’ha desfermat arran del desplegament de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (Losu), aprovada el març passat. L’esborrany preveu, entre altres coses, una reducció de les àrees de coneixement universitàries, que quedaran integrades en un sol àmbit. En el cas de la filologia catalana, la gallega, la portuguesa, la basca, la llatina i l’espanyola formaran part de l’àmbit de llengües modernes i les seves literatures.
L’esborrany del govern espanyol preveu que els nous àmbits de coneixement serveixin per definir les places de professors. En haver-hi menys especialitats, l’executiu espera que s’afavoreixi la mobilitat dels docents i la interdisciplinarietat. Molts filòlegs temen que això comportarà una rebaixa en el nivell d’exigència dels professors.
La filologia catalana és una de les carreres amb més sortides professionals, sobretot per l’alta demanda de professors de català a secundària. L’escassetat de filòlegs ha dut el govern a acceptar graduats en altres titulacions per impartir classes de català.
