“Badia i Margarit va ser el major lingüista modern del català”
Entrevista a M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Antoni Maria Badia i Margarit va néixer tal dia com avui de fa cent anys a Barcelona. La Generalitat de Catalunya celebrarà enguany l’Any Badia i Margarit per recuperar i divulgar la memòria d’un dels més grans lingüistes i filòlegs de la llengua catalana. El Diari de la llengua ha parlat amb M. Teresa Cabré, alumna de Badia i Margarit i successora del mestre al capdavant de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) perquè ens faci una aproximació al personatge.
Quina és la principal aportació de Badia i Margarit a la lingüística catalana?
Va ser un lingüista modern, el major lingüista modern de la llengua catalana del país després de l’època de la dictadura. Ell enllaça amb Fabra i, des del punt de vista de la continuïtat de personatges, amb Coromines. Bàsicament enllaça amb Fabra perquè Badia es va dedicar més a la descripció que no pas Coromines, que es va dedicar més a la història de la llengua, a l’etimologia, etc.
També va ser un dels pioners de la sociolingüística catalana.
No només va ser un pioner, sinó que la va introduir. Va passar un any als Estats Units i a la Universitat de Georgetown es va posar en contacte amb la sociolingüística nord-americana i quan va tornar va promoure la formació del Grup Català de Sociolingüística, que encara ara subsisteix a través de la societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana de Sociolingüística. A més a més, va fer la primera enquesta sobre els usos de la llengua catalana a Barcelona, després de la dictadura. Tothom tenia intuïcions sobre els usos de la llengua, però no teníem dades.
Badia i Margarit va ser el primer rector democràtic de la Universitat de Barcelona. Quin paper va tenir en l’ensenyament de la lingüística?
D’una banda, ell era diacronista, per tant, es dedicava, bàsicament a qüestions d’història de la llengua, però en un moment determinat, va començar a donar classes de lingüística general. Els seus alumnes vam passar de tenir lliçons de filologia a tenir-ne de lingüística general, que és un enfocament diferent en què qualsevol llengua, entre elles el català, té unes regles semblants a nivell abstracte que totes les altres llengües. És una manera d’igualar totes les llengües del món amb independència de les seves condicions sociopolítiques o del seu nombre de parlants.
“Badia ha aportat moltes coses sense fer gaire soroll”
Va ser el vostre professor i ara sou la seva successora al capdavant de a Secció Filològica de l’IEC.
Sí. També em va dirigir la tesina i, després, la tesi. Jo hi tenia una relació molt estreta fins que va morir. Quan es va jubilar de tot, vam constituir l’Associació d’Amics del professor Badia Margarit. Cada any organitzàvem un congrés en què tractàvem una matèria d’aquelles que van desapareixent a les universitats i ell hi feia una conferència. En va fer fins quatre o cinc anys abans de morir.
I ara arriba l’Any Badia i Margarit en unes circumstàncies ben singulars.
A l’Institut d’Estudis Catalans, la Secció Filològica ha muntat una jornada científica i el dia abans inaugurarem una exposició d’objectes d’interès acadèmic que el doctor Badia va llegar a l’IEC.
Confieu que es podrà fer?
Jo penso que sí, encara que tingui caràcter mixt. És a dir, que hi hagi sales amb una presència regulada, d’altres en què hi hagi pantalles i altres persones que ho puguin seguir per streaming si cal.
Tindrà l’homenatge que es mereix.
Ha de ser així. Si no l’hauríem de passar a l’any que ve i fer-ho presencialment perquè en Badia s’ho mereix. És de les persones que, sense fer gaire soroll, ha aportat moltes coses. Hi ha persones que en fan molt, de soroll, i ell en feia poc.
