El català dels infants s’assembla més al castellà que el dels adults

Una recerca de la UPF constata que l’espanyol té molta més influència en la llengua pròpia de Catalunya que a la inversa

El català que parlen els infants rep més influències del castellà que el que fan servir els adults, segons una recerca de del projecte de recerca BIBA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha estudiat fins a quin punt el català i el castellà s’influeixen mútuament quan les persones bilingües els estan aprenent o n’estan desenvolupant diferents usos socials.

L’estudi del grup de recerca ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe), s’ha centrat en els efectes de les interaccions sobre les competències lingüístiques de parlants individuals i explora també si aquest procés podria repercutir sobre l’evolució del català i el castellà en les comunitats bilingües.

Les investigadores principals del projecte, Aurora Bel i Sílvia Perpiñán, expliquen que han estudiat aquest fenomen a partir de dues estructures lingüístiques concretes. En primer lloc, han examinat si els parlants bilingües fan servir o no la preposició “a” davant de complements directes (que és correcta en castellà, però incorrecta en català en la majoria de casos). Així, per exemple, en català, caldria dir “Veig la dona” i no “Veig a la dona”, mentre que, en castellà, la frase correcta seria “Veo a la mujer”. En segon lloc, s’han examinat els usos dels verbs “ser” i “estar” dels parlants bilingües, la distinció dels quals és particularment complexa i presenta diferències en català i castellà. “Tot i ser fenòmens específics, aquests processos reflecteixen principis cognitius generals sobre com s’influeixen les llengües en contacte”, explica Aurora Bel.

La recerca ha partit d’una mostra de prop de 300 persones de diferents perfils, pel que fa a l’edat, el seu grau de bilingüisme, si tenen el català com a primera o segona llengua, etc. La gran majoria eren parlants bilingües de diferents territoris de Catalunya, però també hi havia un grup de control de persones monolingües de castellà resident a Castella i Lleó.

Durant el projecte, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació, s’han combinat diferents tècniques experimentals. D’una banda, s’han emprat tècniques d’eyetracking per fer seguiment ocular dels parlants bilingües, ja que els moviments dels ulls estan relacionats amb els mecanismes cognitius subjacents a la parla. Així mateix, s’han fet proves de comprensió i producció oral i s’ha avaluat el perfil lingüístic de cada parlant mitjançant qüestionaris específics.

Castellà com el de Castellà i Lleó

L’estudi ha conclòs que les dues llengües d’un bilingüe català-castellà s’influeixen mútuament, però de manera asimètrica. La influència del castellà cap al català és més gran que a la inversa. D’una banda, l’estudi revela que el castellà dels bilingües castellanodominants de Catalunya no es diferencia substancialment del castellà monolingüe de zones com Castellà i Lleó. De l’altra, assenyala que el català sí que rep moltes influències del castellà, especialment entre els parlants més joves.

L’estudi determina que els adults van alternant l’ús del complement directe precedit o no de la marca “a”, així com dels verbs “ser” i “estar”. En canvi, els parlants més joves (de 7 a 13 anys) fan servir només una alternativa lingüística, la pròpia del castellà, en comptes de les dues emprades pels seus referents adults. Per exemple, mentre que una persona adulta va combinant ”ser” i “estar” per localitzar persones, amb expressions com “L’Anna és/està a l’escola”, els parlants més joves sempre fan servir “està”. De la mateixa manera, mentre que les persones adultes poden emprar o no la marca “a” en una frase com “Veig (a) la Maria”, els més joves sempre opten per incloure “a”.

“Manca saber si els infants reestructuraran el seu català en el futur, a mesura que estiguin exposats a més català formal i siguin capaços de mantenir les dues alternatives de forma separada, o si aquest fenomen es consolidarà com a evolució lingüística pròpia del català. Si fos així, aquest estudi estaria documentant un canvi lingüístic en el present, en un moment en què el català es troba una situació de bilingüisme intensiu”, explica Sílvia Perpiñán.

L’estudi revela, a més, un fenomen curiós: els infants fan servir incorrectament “estar” per localitzar esdeveniments (“La festa està a l’auditori”), un ús inexistent a la gramàtica adulta tant del català com del castellà. Tot i això, la sobregeneralització del verb “estar” acaba desapareixent amb el temps.

Segons els autors de la recerca, aqusts resultats poden contribuir a la millora de l’ensenyament de llengües, especialment en contextos bilingües i plurilingües. Les investigadores proposen revisar la formació docent per incloure-hi continguts específics sobre bilingüisme i aportar noves eines de gestió a l’aula en funció de la composició dels alumnes i de l’entorn sociolingüístic. També proposen aplicar eines de valoració per fer seguiment dels usos lingüístics dels alumnes i adaptar les estratègies pedagògiques a les seves necessitats.

Jornades sobre bilingüisme i multilingüisme

Les principals conclusions del projecte BIBA, que va començar l’any 2021 i s’acabarà el maig de 2025, s’avançaran en les jornades sobre bilingüisme i multilingüisme que comencen aquest dijous 6 de març i finalitzaran el divendres, 7 de març, al campus del Poblenou. Es tracta de les jornades de cloenda de la Xarxa MULTILINGUA, que aplega set grups de recerca en aquests camps de Catalunya, el País Basc, Galícia, les Illes Balears i Castella i Lleó.

La Xarxa Multilingüe va néixer fa dos anys per visualitzar la necessitat de tenir en compte els estudis acadèmics en els debats sobre l’educació bi/multilingüe a l’Estat espanyol. Des d’aleshores, ha reflexionat sobre temes diversos com les diferents situacions lingüístiques de l’estat, els resultats i reptes dels diferents models educatius, com encarar el futur de les llengües minoritàries, com integrar els nouvinguts a la llengua local, etc.

Foto: Prova de la recerca amb seguiment de la mirada / UPF