El govern balear elimina el requisit del català per als sanitaris
L’OCB recorda al PP que sempre que ha pres mesures contra la llengua s’ha trobat amb una societat mobilitzada
El govern balear ha eliminat aquest dilluns el requisit del català per treballar en l’àmbit sanitari, segons ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García. El coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears passarà, d’aquesta manera, a ser només un mèrit, fet que suposa un greuge per als ciutadans catalanoparlants, que no tindran el dret de ser atesos en la seva llengua com els castellanoparlants.
La consellera de Salut ha justificat la mesura, anunciada en el programa electoral del PP, perquè la sanitat pública balear “s’ajusti a les necessitats reals de la ciutadania, amb professionals qualificats i una atenció sanitària de qualitat” i per “reduir les llistes d’espera”. García afirma que el fet d’haver d’acreditar el coneixement del català és un escull perquè arribin professionals sanitaris qualificats. El vicepresident del govern, Antoni Costa, ha admès que el preu de l’habitatge és més rellevant que la llengua a l’hora d’explicar l’escassedat de professionals sanitaris, però l’executiu no ha anunciat cap mesura en aquest sentit per millorar l’atenció dels pacients balears.
La mesura anunciada per la consellera de Salut ha desfermat les crítiques dels partits i les entitats en defensa del català. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha remarcat que “la mesura presa pel govern no s’adiu amb l’art. 14.3 de l’Estatut d’Autonomia”, “que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’Administració en qualsevol de les llengües oficials” i assenyala que “sense una capacitació lingüística adient del personal sanitari, l’exercici normal del dret d’opció lingüística esdevé paper banyat”. L’entitat acusa el PP d’incomplir el seu programa electoral que “es fixava com a objectiu el de ‘Garantir l’atenció al públic en qualsevol de les dues llengües cooficials’ per part de l’administració”.
L’OCB acusa la presidenta balear, Marga Prohens, de “faltar a la veritat”, ja que “el degà del Col·legi dels metges i múltiples veus del món sanitari han acreditat que la llengua no és cap problema” i que “les dificultats per captar professionals venen donades per l’elevat cost de la vida i de l’habitatge a les Illes Balears”. L’entitat recorda que “a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes, es constata una mancança generalitzada de personal sanitari” i acusa el govern d’haver eliminat el requisit lingüístic “per raons purament ideològiques”.
L’Obra Cultural Balear alerta que “amb aquest agressió contra la llengua torna el pitjor PP, el del trencament dels consensos, el dels atemptats a la convivència, el de la crispació, el de la confrontació social, el PP extremista i antimallorquí del nefast Bauzá” i recorda a Prohens que “cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana s’ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la”.
En el mateix sentit s’ha pronunciat Joves per la Llengua, que ha advertit que no toleraran “aquest menyspreu per part del nostre propi govern”. “Seguirem parlant en català a tot el personal sanitari sabent que si la comunicació esdevé complicada la culpa és vostra, ni del sanitari ni de l’usuari”, ha manifestat l’entitat, que ha fet una crida a mallorquins a “no amagar la llengua en cap cas, a anar sense complexos i amb el cap ben alt”. “Que ningú ens digui que no es pot parlar mallorquí a Mallorca”, afegeixen.
