El Parlament es mulla pels drets dels cecs catalanoparlants
La cambra catalana registra una resolució per garantir l’accés dels invidents als dispositius digitals en la seva llengua
El Parlament de Catalunya ha entrat a registre una proposta de resolució impulsada per la Plataforma per la Llengua i un col·lectiu de cecs per impulsar un pla d’acció interdepartamental que garanteix els drets dels invidents catalanoparlants pel que fa a l’accés als dispositius digitals en la seva llengua.
El text l’han presentat de manera conjunta ERC, Junts, la CUP, En Comú Podem i PSC en presència de representants de la Plataforma per la Llengua i del col·lectiu de cecs. La proposta de resolució serà debatuda i votada al ple del Parlament durant el mes vinent.
La Plataforma per la Llengua va denunciar fa unes setmanes que els cecs no poden fer servir el català en la gran majoria d’eines digitals que necessiten en la seva vida diària. L’entitat va recordar que aquesta llengua continua exclosa de la gran majoria de programes que fan servir per dur a terme accions tan bàsiques com ara orientar-se, llegir etiquetes, escriure missatges o saber, per exemple, si els llums de casa són encesos.
El pla d’acció definit en aquesta proposta de resolució hauria de servir, segons explica l’entitat, per coordinar les polítiques de tots els departaments en aquesta matèria i per tirar endavant quatre línies d’acció. D’entrada, el govern hauria de sol·licitar a les empreses desenvolupadores de dispositius intel·ligents que incloguin el català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille) i traslladar-los el greuge que suposa per aquest col·lectiu que la seva llengua quedi exclosa de la majoria d’aquests dispositius.
El pla també hauria de servir perquè el govern inclogui requisits lingüístics en la contractació pública de productes i serveis amb tecnologia digital, de manera que les empreses que hi vulguin optar hagin d’oferir en català els assistents de veu, els lectors de pantalla parlants i els sistemes de conversió a la grafia braille. Aquests requisits, a més, caldria fer-los complir i incorporar-los en els documents de formalització dels contractes.
El govern hauria de promoure, a més, plans com el projecte Aina, que augmentin la presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille), i assegurar-se que el català és la llengua de configuració per defecte de tots els dispositius digitals de l’administració.
La Plataforma per la Llengua recorda que la legislació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, exigeix als governs que emprenguin les accions necessàries per garantir la igualtat d’oportunitats d’aquestes persones.
