El Senat rebutja que hi hagi senyals de trànsit sense el castellà
PSOE, PP i PNB desestimen la proposta de Compromís de permetre els rètols únicament en valencià
El Senat espanyol ha rebutjat aquest dimecres modificar la llei de trànsit perquè els senyals que hi ha a les vies públiques puguin estar retolats únicament en una llengua de l’Estat diferent del castellà en el territori on aquell idioma és oficial. La proposta de modificació, presentada pel senador de Compromís Carles Mulet, ha estat desestimada amb els vots del PSOE, el PP, Vox, Ciutadans i el PNB. Hi han votat a favor, a més de Compromís, ERC, Junts, Bildu i el Grup d’Esquerra Confederal.
Compromís ha portat la modificació de del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre arran de la imposició de la delegació del govern espanyol de canviar els senyals de trànsit escrits només en valencià a Bellreguard (La Safor) després de la denúncia d’un ciutadà.
Compromís recorda que, després d’aquell incident, una vintena d’entitats i partits (inclòs el PSOE) es van concentrar el 2018 a Bellreguard per reclamar que es mantinguessin ens senyals de trànsit en valencià. “Que ara diguen que la nostra iniciativa, presentada el passat estiu, no és oportuna és un insult al poble valencià i al respecte per unes llengües que asseguren voler protegir. La realitat és que els senyals de la discòrdia són uns senyals perfectament comprensibles”, ha assenyalat Mulet, que ha qualificat el cas de “mostra del supremacisme lingüístic que es viu en aquest Estat, on normes estatals entren en col·lisió amb legislació autonòmica o drets bàsics”.
El senador ha criticat que “PSOE i PP no consideren urgent o oportú el debat d’aquestes qüestions, igual que el PNB, mentre signen la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, quan tot haguera sigut ben senzill introduint que els senyals de trànsit figuraran en idioma castellà o en la llengua oficial de la comunitat autònoma on radique el senyal”. El representant de Compromís ha remarcat que els pictogrames dels senyals de trànsit s’entenen perfectament, tal com passa amb els que hi diu “Stop”, una paraula escrita en una llengua que no és oficial a l’Estat espanyol. “El propi Tribunal Constitucional ha indicat que és inherent a la cooficialitat el que, en els territoris on existisca, la utilització de l’una o l’altra llengua per qualsevol dels poders públics en ells radicats tinga en principi la mateixa validesa jurídica… o que la normalització lingüística té per força que incidir en matèries també delimitades per altres títols competencials reservats a l’Estat”, ha afegit.
El Tribunal Suprem ha de decidir en les pròximes setmanes el recurs de l’Ajuntament de Bellreguard.
