L’aragonès es manté viu a tota la zona d’ús, però en estat crític

Un estudi de la Universitat de Saragossa xifra en 35.000 el nombre de persones amb coneixements de la llengua i en 8.000 el de parlants efectius

L’aragonès, considerada per la Unesco una llengua “en perill d’extinció”, es manté, malgrat tot, viu “a tota la zona d’ús” de l’idioma, segons  l’estudi Charrando aragonés. La lengua aragonesa en su zona de uso predominante, publicat recentment per la Universitat de Saragossa i presentat a la Fira del Llibre d’Osca. L’obra ofereix una anàlisi exhaustiva sobre la situació sociolingüística de l’aragonès a les comarques on encara es parla de manera habitual.

Segons l’estudi, l’aragonès es manté viu principalment a la zona pirinenca i prepirinenca d’Osca, especialment a les valls de l’Alt Aragó. De fet, els resultats mostren que el castellà és la llengua pròpia més comuna a l’Aragó, però una quarta part considera l’aragonès, en alguna de les seves variants, com a llengua pròpia. Tot i això, la transmissió intergeneracional és feble i la llengua és objecte d’una forta pressió del castellà, fet que en dificulta la pervivència a llarg termini. Les dades recollides mostren que només una minoria de la població utilitza l’aragonès com a llengua habitual, i la majoria dels parlants són d’edat avançada, cosa que compromet el relleu generacional.

Actualment unes 35.000 persones tenen coneixements d’aragonès. D’aquestes, aproximadament 8.000 persones utilitzen efectivament la llengua, és a dir, la parlen en la seva vida quotidiana. Aquesta dada posa de manifest la distància entre el nombre de persones que entenen o coneixen l’aragonès i les  que realment el fan servir  de manera activa, un indicador clar de la situació de fragilitat de la llengua.

L’estudi posa de manifest que l’aragonès es parla majoritàriament en l’àmbit familiar i en cercles reduïts, mentre que la seva presència en espais públics, administratius i educatius és pràcticament testimonial. Tot i això, hi ha un nombre significatiu de col·lectius i associacions que treballen per mantenir viu l’ús social de la llengua.

Els investigadors assenyalen com a qüestió crítica per a la llengua l’escassa presència de l’aragonès en el sistema educatiu. L’oferta d’ensenyament en aragonès és molt limitada i depèn sovint de la voluntat de mestres i famílies. Aquesta manca de normalització educativa dificulta que les noves generacions adquireixin competència en la llengua i la percebin com un recurs útil i viu.

Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència de l’aragonès és gairebé simbòlica. Tot i alguns projectes puntuals a ràdios locals i publicacions digitals, la llengua no disposa d’espais regulars als mitjans generalistes, la qual cosa en limita la visibilitat i la projecció social.

L’estudi, coordinat per Antonio Eito Mateo, reclama més implicació dels poders públics per protegir i promoure l’aragonès.Els autors adverteixen que, sense una implicació real de les administracions, la llengua corre el risc de desaparèixer com a vehicle de comunicació habitual.

Llengua en l’ensenyament

Entre les mesures proposades hi ha la incorporació de l’aragonès a l’ensenyament obligatori, la creació de materials didàctics, el suport als mitjans de comunicació en aragonès i la promoció d’activitats culturals que en reforcin l’ús social.

Malgrat les dificultats, l’estudi recull testimonis de parlants que expressen un fort sentiment d’identitat i estima per la llengua, una vinculació emocional clau per a la resistència i la revitalització de l’aragonès. 

L’estudi fa una crida a la societat i a les institucions perquè actuïn amb urgència i determinació per evitar la pèrdua de la llengua.

Foto: Acadèmia Aragonesa de la Llengua