El client sempre té raó (si parla castellà)
Magí Camps reflexiona sobre el català en el llibre ‘Parla’m amb estil’
Raül G. Aranzueque
Enèsima parada en el tour (o n’hauríem de dir gira?) que Magí Camps, filòleg i periodista fa aquests dies per presentar Parla’m amb estil, llibre d’Eumo Editorial que, per dir-ho en poques paraules, convida els parlants a fer servir un català acurat en tots els registres .
Explica Camps, en la conversa que va mantenir dimarts amb el comunicador Òscar Andreu a la llibreria Ona, de Barcelona, que el gust per la llengua li ve d’haver-se passat hores llegint al darrere del taulell que els seus pares tenien a la parada de peix del mercat i de sentir “la llengua genuïna” que parlaven molts clients, aquesta llengua que costa tant de trobar a l’àrea de Barcelona, lamenta.
A plaça també va aprendre que “el client sempre té raó” i que, per tant, se li ha de parlar en la llengua en què se t’adreça. D’acord amb aquesta lògica, l’innocent Magí es pensava que quan fos ell qui anés a comprar se li adreçarien en català. Què havia de pensar, sinó, en temps de procés de normalització lingüística i escola en català?, es deia.
Les coses, però, no van anar així. Amb el pretext de “donar prioritat a la convivència”, explica el filòleg-periodista, els catalanoparlants van anar cedint i acomodant-se a l’idioma de l’interlocutor, altrament dit castellà, fins a abandonar la pròpia llengua a les botigues, a les reunions de l’AMPA, que ara es diuen AFA, i a la reunió de veïns.
“Això no pot ser”, sentencia Camps. I com ell, molta gent, que comença a alçar la veu davant les vulneracions dels drets lingüístics. L’últim exemple, tal com va recordar Òscar Andreu, l’augment de denúncies per les classes que s’anuncien en català a la universitat i s’acaben fent en castellà, tal com va informar el Diari de la llengua. “Potser l’única manera de preservar la llengua és no voler quedar bé”, va afegir Andreu sobre el costum de cedir davant el castellà “per educació”.
A la deixadesa dels catalans amb la seva llengua s’hi han sumat els darrers anys els intents d’un i després d’uns quants partits polítics d’”anorrear la llengua catalana”, denuncia Camps, que hi veu, però, una part positiva: “Això pot fer que que molts parlants ens n’adonem i reaccionem proactivament. Pot ajudar a prendre consciència”.
Per anar bé, els governs dels territoris de parla catalana haurien d’estar alineats en la cura de la llengua. Per començar, parlant-la bé, “amb estil”, com recomana el llibre, però no és ben bé així i l’autor de Parla’m amb estil ho exemplifica: “És vergonyós que un conseller, el que sigui, no digui bé les paraules del seu ram”. Un fenomen que fa extensiu als professionals. “Una persona que em parla d’una enfermetat no em transmet cap confiança. No vull estar enferm, jo”.
