“El gallec viu una situació d’emergència”

Entrevista a María Obelleiro, directora del diari en gallec ‘Nós Diario’

María Obelleiro és la directora de Nós Diario, diari en paper en gallec que ha sortit aquest dijous al carrer després d’haver assolit els 3.000 subscriptors que necessitava per posar en funcionament el projecte. Nós Diario omple un buit en el panorama de mitjans en gallec i confia a guanyar-se el suport dels lectors i de nous subscriptors.

Què us ha fet decidir a posar en marxa el diari?

És un pas més en el projecte que va néixer el 2012. Aleshores vam posar en marxa Sermos Galicia, una empresa plural participada per més de 900 accions. Durant tot el 2011, el grup promotor va recórrer Galícia per aconseguir prou suports. Vam començar amb un setmanari en paper i un diari digital, Sermos Galicia, el 2012. Quan vam fer cinc anys, el 2017, vam fer una festa d’aniversari i algunes persones ens van animar a fer un pas més. Ens deien: “No us quedeu aquí. Per què no mireu d’avançar, de posar un granet de sorra per crear un espai de comunicació en llengua gallega i centrat a Galícia? Avui no hi ha cap diari en paper en gallec.

És una fita històrica.

Sí. Volíem trencar amb aquesta anormalitat històrica de no tenir cap diari en paper en llengua gallega. El Consell d’Administració de Sermos Galicia va tirar endavant el projecte i es va dir que no sortiria si no s’assolien 3.000 subscripcions prèviament. Durant l’últim any i mig hem treballat per socialitzar el projecte, per portar-lo per tot Galícia, per aconseguir aquestes 3.000 subscripcions, que era el mínim necessari per garantir l’estabilitat financera del diari en paper. Així és com vam començar. L’objectiu és crear un sistema de mitjans propi amb un diari en paper en gallec i centrat en Galícia.

Quin és el panorama del sistema mediàtic en gallec?

Jo diria que no hi ha un sistema mediàtic gallec en la mesura que no té la mirada posada en Galícia i tampoc es dirigeix a les lectores i els lectors en gallec. Hi ha, aproximadament, una dotzena de diaris en paper en castellà i reprodueixen l’agenda que ve imposada de fora. Ja era hora d’acabar amb aquesta situació i esperem aconseguir-ho.

“Volíem ser als quioscos, a les cafeteries i a les perruqueries”

Hi ha prou demanda?

El fet d’haver aconseguit que tanta gent doni suport al projecte, hi cregui i posi un gra de sorra per fer-lo possible demostra que, efectivament, hi ha demanda d’un mitjà de comunicació propi en gallec. Fins ara només hi havia experiència en gallec de diaris digitals.

Què aporta un diari en paper?

El paper continua tenint credibilitat, és als quioscos, a les cafeteries, als bars, a les perruqueries… Nosaltres també volem ser en tots aquests llocs.

Darrerament hi ha hagut manifestacions contra la situació d’“emergència” del gallec. Com està la situació social de la llengua?

És una situació d’emergència i cal un suport decidit de l’administració. Aquí s’han pres decisions que han perjudicat el gallec, per exemple, en l’àmbit de l’ensenyament, amb el decret del plurilingüisme que redueix el gallec a unes àrees determinades i que impedeix que s’imparteixin classes de matemàtiques, de física i de ciències en gallec. Quan Alberto Núñez Feijoo va arribar al poder va emprendre unes mesures contràries al gallec i ara acaba de sortir un informe del Consell d’Europa en el qual es posa de manifest aquest problema.

“Als gallecs ens falta consciència de país i autoconfiança”

Hi ha prou consciència social del problema?

A nivell social tenim associacions i plataformes com la Mesa per a la Normalització Lingüística i Queremos Galego, que lluiten dia a dia al carrer amb campanyes a favor del gallec. Tenir un mitjà de comunicació propi que es posi en peu d’igualtat amb altres mitjans de comunicació penso que pot afavorir la normalització, la difusió, la promoció del gallec a nivell social.

Sovint es diu que a Galícia hi ha un problema de baixa autoestima dels parlants de gallec.

Sí. Falta consciència de país, autoconfiança. Tenim una gran quantitat de creadors i creadores tan bons com els d’altres sistemes artístics, musicals de les nacions sense estat de l’Estat espanyol, com d’Espanya, com de fora. El que passa és que moltes vegades no creiem en nosaltres mateixos i els mitjans de comunicació donen més veu a qui ve de fora. Galícia és un país ric, però hem de creure més en nosaltres i generar l’autoestima que ens falta en moltes ocasions. És bastant trist que jo, com a gallegoparlant, no pugui viure en gallec en tots els àmbits. Vas al cinema i amb prou feines hi ha pel·lícules en gallec, vas a una cafeteria, vols llegir la premsa i no hi ha diaris en paper en gallec. No hi ha gaire oferta a nivell social en el nostre idioma. De vegades, entres a un comerç i et diuen: “quin goig, sentir una noia parlant gallec!”.

Amb quina periodicitat surt el diari?

De dimarts a dissabte. Hi ha molts diaris europeus que surten amb aquesta periodicitat. A nivell legal, un mitjà es considera diari quan surt cinc dies a la setmana. Els dissabtes, el diari sortirà amb un suplement setmanal amb temes més reposats, més reflexius, polítics, més en profunditat. El digital estarà 365 dies l’any actiu. No tenim cap gran empresa de comunicació al darrere, ni cap lobby, ni naixem en base a subvencions, sinó gràcies a les persones que s’han subscrit a aquest projecte per fer-lo realitat. Tenim estabilitat financera per sortit cinc dies a la setmana i esperem tenir-ne més amb més subscripcions. El procés continua obert.