“El meu fill parla castellà amb els companys de l’institut”

L’ús del català entre els adolescents recula a la secundària per la pressió de la minorització lingüística

Cada cop és més freqüent sentir pares lamentar-se que els seus fills, catalanoparlants com ells, no parlen la llengua de casa a l’institut. A l’escola sí que parlaven català, diuen, però des que han començat la secundària que totes les converses són en castellà. Fins i tot amb amics amb qui a primària parlaven la seva llengua materna.

Les darreres dades que s’han publicat sobre l’ús del català per part dels joves no són gaire encoratjadores pel que fa a la salut de la llengua. Les de l’Enquesta a la joventut de Barcelona 2020, per exemple, que van causar un gran rebombori, mostraven que només el 28,4% dels 1.407 joves enquestats d’entre 15 i 35 anys que viuen a la ciutat tenen el català com a llengua habitual, mentre que un 62,1% tenen el castellà, un 2,3% l’anglès i el 7,2% altres llengües.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya va publicar el febrer de l’any passat unes dades que, fins i tot, semblen assenyalar un cert rebuig dels adolescents catalans cap a la llengua pròpia del país. L’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de quart d’ESO a Catalunya del 2021 mostra com en els últims quinze anys el desig de l’alumnat d’usar el català “sempre” als centres educatius ha caigut del 33,7% del 2006 al 16,2% del 2021. El percentatge d’enquestats que desitjaria usar-lo “molt” es manté, mentre que els qui diuen que els agradaria fer-ne un ús mitjà augmenta d’un 26% a un 37%.

Tot i la contundència d’aquestes dades, la doctora en Filologia Catalana i experta en sociolingüística educativa Montserrat Sendra creu que el problema “no és tant de rebuig conscient i explícit al català”, un fenomen que es produeix en “una minoria situada als extrems”, sinó “la pressió de la minorització lingüística” que reben els alumnes.

“Els estudis d’actituds que tenim ens diuen que la majoria d’alumnes tenen una actitud positiva cap al català i, en alguns casos, fins i tot més positiva cap al català que cap al castellà”, diu Sendra, que assenyala que els estudiants catalanoparlants “demogràficament, dins de l’aula, són minoria o extrema minoria. “Si repliquéssim les dades de Catalunya, podrien ser un màxim d’un 31% dins d’una aula, però sabem que no és així. En algunes zones hi ha un o dos catalanoparlants per aula. Per tant, dins de l’aula estan en extrema minorització i reben la pressió de tot el grup”.

L’investigador postdoctoral en Sociologia de la Universitat de Lleida (UdL) Josep Ubalde, coautor d’Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents (2018) creu que el fet que en l’estudi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu hagi baixat tant el percentatge d’alumnes a qui els agradaria parlar “sempre” en català al seu centre escolar pot ser perquè hi hagi més estudiants d’ascendència no catalana en la mostra i que creguin que a l’institut s’hauria de parlar més la seva llengua o idiomes com l’anglès o el francès. Pel que fa als alumnes autòctons també podria ser que, atès el context de “globalització galopant”, considerin que potser estaria bé parlar una mica més anglès al centre i castellà amb els companys llatinoamericans. “El que em sembla més preocupant és el percentatge d’alumnes que voldrien parlar català poc o mai. Caldria incidir en els nanos que tenen un interès tan baix”, diu Ubalde.

El sociòleg de la UdL relativitza, però, el canvi pronunciat d’actituds lingüístiques d’aquest estudi perquè és el “retrat de dos moments” concrets, el 2006 i el 2021, i no segueix la trajectòria dels mateixos alumnes com sí que es va fer en l’estudi Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents en què ell va participar.

En el treball del qual és coautor s’apreciava “un petit retrocés del català” d’entre 4 i 5 punts percentuals en l’ús entre companys entre sisè de primària i quart d’ESO. “No hi ha un canvi massiu”, remarca Ubalde. “La majoria d’alumnes canvien poc de llengua”, afegeix el sociòleg sobre l’estudi que recollia la trajectòria d’estudiants que van acabar la secundària obligatòria el 2016.

Encara que les dades d’ús del català entre els adolescents siguin menys negatives que el que percep molta gent preocupada pel futur de la llengua, el cert és que el retrocés hi és. En bona part -assenyala Ubalde- per les “influències externes” que tenen els joves d’ara. “Potser a primària miraven el Club Súper 3 i ara els seus referents són el reggaeton, les sèries de Netflix… Hi ha petites influències del context que poden inclinar cap al castellà les converses amb els amics”.

En la mateixa línia s’expressa Montserrat Sendra. “La pressió de l’ecosistema en el qual es mouen [els adolescents], que és l’ecosistema mediàtic, de xarxes i de plataformes fa que alguns alumnes catalanoparlants deixin de parlar català, entre catalanoparlants en alguns casos”, afirma.

La solució al retrocés del català entre els adolescents passa, com avisen els darrers estudis i les recomanacions dels experts, per fer que els joves tinguin més exposició a la llengua pròpia i no només a l’escola o l’institut: en les activitats extraescolars, a les xarxes socials, en la música, les plataformes sota demanda i al carrer. “Des de l’escola es fa molt, però té un límit. S’ha d’anar més enllà”, alerta Ubalde.

Foto: Olia Danilevich / Pexels