La flama de la unitat de la llengua
La celebració de Sant Joan posa en relleu la vigència del català com a element d’unió dels Països Catalans
El català viu moments d’inquietud, especialment després de les darreres eleccions del 28 de maig, que han portat o estan a punt de portar la dreta i l’extrema dreta, hostils a la llengua del país, a institucions cabdals del país. Alguns d’aquests nous governs ja han assenyalat molt clarament quines són les seves prioritats i quin és el principal enemic a batre: la llengua catalana. La mostra més recent, l’inici del procés per recuperar la denominació bilingüe de les ciutats de València i Castelló de la Plana.
Però la realitat és tossuda i aquest divendres, com cada any, la flama del Canigó ha arribat als pobles i ciutats de tots els territoris de parla catalana per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, la Diada dels Països Catalans.
La Flama del Canigó ha arribat a més de 3.000 punts dels Països Catalans, segons ha explicat Òmnium Cultural. La flama ha estat regenerada al cim del Canigó durant la nit del 22 al 23 de juny i des de la matinada de divendres, tal com marca la tradició. Centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país: de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.
La tradició de la Flama del Canigó va néixer el 1955, quan Francesc Pujada, d’Arles, al Vallespir, inspirat pel poema Canigó, de Jacint Verdaguer, va tenir la idea de fer un foc al cim d’aquesta muntanya i compartir aquella flama per encendre les fogueres de la Catalunya Nord, una pràctica que, de seguida, es va estendre a les fogueres de tots els Països Catalans.
La flama del cim més simbòlic dels Països Catalans ha encès prop de 3.000 fogueres.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha lliurat la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya, on ha estat rebut per la presidenta de la cambra, Anna Erra; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta d’Acció Cultural País Valencià (ACPV), Anna Oliver; i la vicepresidenta d’Obra Cultural Balear (OCB), Catalina Babiloni. En la seva intervenció, Antich ha avisat que l’extrema dreta “ha deixat de ser una amenaça i ataca obertament els drets humans des dels governs i les institucions dels Països Catalans” i ha fet una crida a les entitats de la societat civil i als ciutadans “a organitzar-se a cada comarca i cada racó del país” per fer-hi front.
Anna Oliver ha distribuït la flama a diferents col·lectius per fer-la arribar arreu del País Valencià com a símbol d’unitat, de futur i de renovació, segons ha destacat ACPV. La Flama del Canigó ha arribat també a 38 municipis mallorquins de la mà de 29 delegacions de l’Obra Cultural Balear, dotze associacions i tres ajuntaments, mentre que a l’Alguer hi arriba gràcies a la delegació de la Generalitat de Catalunya i a Òmnium Cultural de l’Alguer, que col·laboren amb l’associació Riviera del Corallo, que és qui organitza els Focs de Sant Joan a la ciutat sarda. La Catalunya Nord és, però qui juga el paper central d’una tradició que va néixer allà. És per això que la Flama del Canigó es guarda tot l’any al Castellet de Perpinyà abans de ser renovada cada 23 de juny.
Foto: La Flama del Canigó arriba a Sant Pau de Segúries (el Ripollès) procedent de la Catalunya Nord / R. G. A.
