“L’Institut d’Estudis Catalans no ha donat cap solució a les persones no-binàries”

La Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd) ha sacsejat el debat sobre l’anomenat llenguatge inclusiu i el llenguatge no-binari, una qüestió sobre la qual s’ha pronunciat recentment la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) després d’anys de silenci. Parlem de la repercussió d’aquest llibre i de la proposta que fa amb Jun Moyano, que ha dirigit l’obra.

Què us va empènyer fer aquest llibre?

La necessitat més bàsica era poder parlar de nosaltres mateixis. Si he anat a la platja vull poder dir que he anat a la platja sense haver d’utilitzar un gènere gramatical o un altre. La llengua catalana té uns gèneres gramaticals marcats i en el moment en què no volem fer servir cap dels dos perquè no vols que te n’assignin cap et quedes una mica sense estratègies per poder parlar de tu i al final, si no podem parlar de nosaltres, és com si no existíssim. Existim i necessitem maneres de reconèixer-nos i de poder viure igual que la resta.

Hi havia demanda d’escriptors i d’editorials que quan es troben amb un personatge no-binari no tenen recursos?

Exacte. Per això hem encaixat molt bé amb Raig Verd, que s’havien trobat amb aquest problema. Hi ha traductors que et diuen que no saben com traduir una cosa i l’editorial tampoc. Al final, donant-hi voltes, troben una solució, però tenir alguna cosa mínimament consensuada fa que sigui més fàcil, tens una guia per fer-ho. I no serveix només per a personatges. També pot ser que lis autoris que han escrit una obra siguin persones no-binàries. Després que sortís el llibre, tot el col·lectiu de subtitulació audiovisual estan encantadis amb el llibre perquè ens deien que si fan una traducció i un subtítol necessiten posar d’on han tret aquesta idea  perquè si se la inventen no els l’acceptaran. És un recurs que poden fer servir.

Què feien fins ara?

Ho feien tan bonament com podien: buscant dreceres, intentant fer mots genèrics o no haver d’utilitzar res directe. Ara estan supercontentis amb això perquè ho necessitaven. Sempre que anem a una xerrada hi ha algú de traducció que ens dona les gràcies.

Com que no n’hi ha més, de llibres en català d’aquest tipus, fa una mica d’obra de referència del llenguatge no-binari?

Una mica. Era interessant que fos un llibre per tenir-lo com a recurs de consulta. Per això també està bé que estigui en biblioteques. Pot resoldre dubtes, no necessàriament per a personatges no-binaris, sinó perquè si d’una persona no en saps el gènere perquè és un personatge secundari potser pots fer servir el gènere gramatical neutre i et cures en salut.

Si no podem parlar de nosaltres és com si no existíssim

Hi ha manuals d’aquest tipus en altres llengües?

En castellà no em sona que existeixi un llibre físic. Sé que hi ha fanzines o PDFs a internet ben maquetats i ben bonics, però no em consta que existeixi en castellà un llibre que sigui una gramàtica. En anglès la situació és totalment diferent perquè les necessitats del seva llengua no són les nostres i no necessiten fer una gramàtica. Només han de canviar quatre coses.

En el llibre proposeu que el neomorfema ‘i’ es faci servir no només per a les persones no-binàries, sinó com a genèric. Això no és molt agosarat per part vostra, poc realista?

El llibre té dos objectius. D’una banda, poder parlar i sentir-nos còmodis en parlar. D’altra banda, ja que hem hagut de crear un genere gramàtic que és neutre, el deixem també en obert perquè si algú el vol utilitzar perquè li sembla que el pot fer servir per a situacions en què tens un grup divers de persones el faci servir. Si vas a fer una conferència pots dir “benvingudis” i ja està. No has de ficar-te en si és masculí genèric o femení genèric o fer desdoblaments. La idea és que aquest gènere gramatical sigui neutre.

Aquí hi ha una mica de confusió, oi?

Sí. Recordo haver llegit un article que deia que és molt important que el tinguem per a persones no-binàries, però, és clar, si el fem servir per marcar persones no-binàries no el podem estendre i fer que sigui genèric. Aquesta no és la idea, la idea és que sigui neutre i a nosaltres ens va bé, però potser també pot ser útil per a totes aquestes situacions en què el masculí genèric incomoda. Aquesta incomoditat no és només nostra. Els moviments feministes porten molt de temps queixant-se’n.

Heu esmenat el discurs d’una part del feminisme que reivindicava el femení com a genèric o els desdoblaments. Us heu trobat feministes que us diguin que els esteu fent el llit?

Hi ha gent que ens diu: “No creieu que això invisibilitza, precisament, les dones?” I jo sempre responc que no estem intentant dir que aquesta és la nova solució, sinó que és una altra solució perquè dependrà del context. Si me’n vaig a un grup de teràpia de dones, per exemple, encara que hi sigui jo, té molt de sentit fer servir el femení genèric o, fins i tot, en sessions on la gent és diversa, si tu et sents més còmode fent servir el femení genèric, endavant. Tampoc no és millor que l’altre, simplement és donar una altra opció i potser, dins de la varietat, al final aconseguirem trobar les maneres en què tothom es pugui sentir bé.

Com heu rebut el comunicat de l’Institut d’Estudis Catalans, que diu que el neomorfema ‘i’ “contravé les normes internes del català”?

He de dir que amb una mica de sorpresa perquè pensava que no dirien res, una mica com per desmarcar-se de la RAE, que està molt activa a les xarxes socials i fa tuits dient que això del llenguatge no-binari no existeix o que no està recollit, que no és normatiu. Després t’accepten cocreta i et demanes on són els límits. Jo em pensava que l’IEC es quedaria fent una funció d’observació i que potser no diria gaire cosa més. Per això em sorprèn que s’hagi posicionat tan fèrriament en contra, però no només en contra de la llenguatge no-binari, sinó també en contra del femení genèric i del desdoblament.

No del tot en contra. Proposa solucions per als desdoblaments i diu que el masculí és el gènere no marcat. Sembla que es posiciona més en contra del morfema ‘i’ que no ho pas del llenguatge inclusiu.

A mi m’agradaria que haguessin intentat ser més explícits perquè han fet un posicionament sobre el llenguatge inclusiu i, de vegades, quan dius llenguatge inclusiu no saps de què estem parlant. Si és una cosa en contra del llenguatge no-binari, especifiqueu-ho i digueu que això no ens agrada i ho hauríeu de fer d’aquesta manera. Però el problema és que tampoc ens han donat una altra manera de fer-ho. Si m’haguessin donat una solució…

El masculí com a gènere no marcat.

Però a mi no em serveix perquè no sé si l’estan fent servir per marcar-me de manera genèrica o per marcar-me de manera concreta. No hi ha cap manera de saber-ho, és impossible.

Però això també pot passar amb el no-binari: no saps si t’està marcant de manera concreta o de forma genèrica. I amb el femení. I amb tots.

Si jo t’estic parlant a tu, concretament, en masculí, si dic que ets molt simpàtic o estàs content, t’estic parlant en genèric o t’estic parlant en específic?  Si em parlessis en masculí, jo no tindria cap manera de saber si m’ho estàs dient perquè m’estàs llegint com una persona masculina o perquè m’estàs parlant en genèric. Per això a mi això no em serveix i a la majoria de persones no-binàries no ens serveix perquè segueix fent servir o masculí o femení i a mi no em resol el problema d’incomoditat. Si m’haguessin donat una altra solució i m’haguessin dit: “per persones no-binàries farem servir sempre l’estratègia de no marcar el gènere i farem servir sempre l’estratègia de dir ets una persona simpàtica, ets una persona molt alegre, no m’agradaria gaire rebre aquesta solució, però seria una solució.

Si anem traient del català persones que no se senten còmodes amb el masculí genèric, al final quedaran els quatre gats que no volen tocar res

L’ús de ‘persona’ és una solució horrorosa.

Sí, sí. Dupliques la llargària de les frases, però seria una solució. L’IEC no ens ha donat una solució i si, realment, era un problema tan gran es podrien haver posat en contacte amb nosaltres i parlar sobre com resoldre’l.

És difícil interioritzar el llenguatge no binari? En el vostre cas, ho feu perfectament.

No sempre, de vegades m’equivoco. També depèn de les situacions. Sobretot quan m’estresso és quan menys em surt perquè el cap va molt ràpid i se m’escapen coses. Al principi, evidentment, s’ha de fer un esforç, dos segons de pausa, i canviar de paraula, però jo ja porto molt de temps fent-lo servir en el meu dia a dia i ja no resulta un esforç. És un esforç quan és una paraula complicada o una paraula que potser no fas servir habitualment, però tampoc n’hi ha per tant. Molta gent s’espanta pensant que ha de posar moltes is a tot arreu i no en són tantes. De nosaltris i vosaltris n’he sentit molts i no fan falta. Hi ha una por inicial de fer-ho malament, però acaben sent molt poques paraules les que s’han de canviar.

Arran de la publicació del llibre hi va haver algunes reaccions bastants hostils a la vostra proposta.

Sí, sobretot a Twitter, que es presta bastant aquestes coses. No li dono gaire importància perquè la gent allà diu coses que a la cara no s’atrevirien a dir-te. Evidentment, hi ha gent a qui no li agrada, però ningú vindrà a casa meva a dir-me que no parli i, com que ens és útil, ho seguirem fent servir. L’IEC també deia que la societat primer ha de canviar abans que canviï la llengua. Hem fet un llibre per demostrar que ho necessitem i que la societat ja està canviant. Si no poden anar ràpid, nosaltres seguirem fent fins que ens atrapin. Em sembla molt curiós que diguin que estem destrossant el català i que així menys gent parlarà català. No sé com han arribat a la conclusió que la solució és que no parli català. Si jo no parlo català, estem perdent parlants de català. Jo em sento molt còmodi parlant en català. Per això vull arreglar dues coses, que tampoc és tant, per poder-m’hi sentir encara millor. Però si anem traient les persones no-binàries, traiem també alguns sectors de dones perquè tampoc se senten còmodes amb el masculí genèric i anem traient i traient, al final quedaran els quatre gats que no volen tocar res. Llavors sí que perdrem parlants de català.

Confieu que la vostra proposta s’estendrà?

Jo crec que una miqueta sí. Crec que, com a mínim, a sectors editorials o audiovisuals de productes culturals. No tinc cap dubte que els serà útil, encara que sigui només per a les persones no-binàries. A l’ús genèric crec que se li ha de donar temps. No espero que s’estengui d’aquí a cinc anys. Costarà una mica més. Però mai se sap. A vegades, el món és una mica imprevisible.

La vostra és un proposta que dieu que ha d’evolucionar. Esteu treballant en novetats?

No, de moment no. Potser es pot fer algun canvi, però ara mateix crec que és molt aviat per saber què ha tingut acceptació i què no. Hem d’esperar dos anyets per veure quines coses funcionen. Ara mateix estem fent presentacions encara, explicant una mica el projecte i veient què està passant, més en observació, potser.