L’OCB rebat els arguments de Prohens i nega que faltin sanitaris per l’exigència del català
L’entitat assegura que no ha quedat cap plaça per cobrir en l’àmbit de la salut per manca de coneixements de llengua i prepara un nou recurs al TC
L’Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públiques aquest divendres una sèrie de dades que rebaten els arguments del govern per justificar l’exempció del requisit de català a la sanitat pública de les Illes Balears. L’entitat nega que la manca de professionals sanitaris tingui res a veure amb el fet que se’ls demani saber la llengua pròpia i hi aporta xifres.
En una roda de premsa a Can Alcover, a Palma, l’OCB ha explicat, a partir de dades oficials, que en els darrers processos d’estabilització de personal sanitari, es va exigir l’acreditació del català a 2.035 dels 2.383 professionals que optaven a una plaça, repartides en 38 categories. Dels 248 aspirants que van ser eximits d’aquest requisit, 210 sí que complien el nivell de català i en cap categoria no ha quedat cap plaça sense cobrir per manca de coneixements de la llengua. L’entitat posa com a exemple que a aparell digestiu, 11 de 12 places complien el requisit, i a pediatria, 84 de 85.
L’OCB denuncia que el govern de Marga Prohens va eliminar el requisit del català sense aportar cap dada que avalés que la llengua era un escull per captar professionals. Al contrari, en la macroconvocatòria d’estabilització, en 38 categories hi havia més candidats amb el títol de català que places ofertes.
L’entitat recorda, a més, que un informe del mateix Servei de Salut de 2023 ja assenyalava altres factors com a causes reals de la dificultat per cobrir places com l’alt cost de vida a les Illes, la insularitat, l’encariment del preu de l’habitatge, l’escassetat de places universitàries, res a veure amb el coneixement de la llengua catalana.
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha acusat el govern d’“obsessió” contra la llengua pròpia i d’haver generat un “caos legislatiu” amb la seva política. Llabrés ha denunciat el fet que la supressió del requisit lingüístic s’hagi fet a través d’una esmena a la llei de macrogranges, destinada a assegurar-se que el seu projecte tirava endavant.
Drets lingüístics
L’entitat ha anunciat la presentació d’un tercer recurs davant el Tribunal Constitucional contra la norma que eximeix del català a la sanitat pública. Per l’OCB, l’exempció del català va contra el principi d’igualtat i no-discriminació per raó de llengua, vulnera el règim d’oficialitat i el dret estatutari a expressar-se en català davant l’administració i va contra els drets lingüístics reconeguts a les institucions europees.
Tot i els arguments exposats per l’OCB, el portaveu del govern balear, Antoni Costa, insisteix a dir que el requisit de català té un “efecte dissuasiu” i dificulta la contractació de professionals, especialment d’especialitats de difícil cobertura.
Foto: El president de l’OCB, Antoni Llabrés, en la roda de premsa a Can Alcover / OCB
