Només un de cada quatre joves de Catalunya parla habitualment català
L’ús freqüent de la llengua pròpia ha caigut quinze punts des del 2007 i un 14,1% de la població de 15 a 34 anys castellanitza els usos lingüístics
Només un de cada quatre joves de Catalunya (el 25,1%) parlen habitualment català, un percentatge que ha baixat quinze punts percentuals en els darrers quinze anys. Segons l’Enquesta de la Joventut de Catalunya 2022 (EJC), elaborada per l’Observatori Català de la Joventut amb col·laboració de diferents universitats catalanes i presentada aquest divendres pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, la proporció de la població d’entre 15 i 34 anys que parlen habitualment en català (només en català o més català que castellà) ha passat del 43,1% l’any 2007 al 25,1% el 2022, dos punts percentuals més, això sí, que fa dos anys.
Segons l’estudi, aquesta davallada s’explica pel fet que la proporció dels joves que parlen habitualment en castellà ha passat, en el mateix període, del 39,4% al 44,5% i els qui parlen altres llengües o combinacions, de l’1,7% al 14,4%. L’EJC revela també que el 14,1% dels joves castellanitzen els seus usos lingüístics (converteixen el castellà en la seva llengua d’ús habitual tot i no ser la seva llengua materna), mentre que el 9,8% catalanitzen els seus usos. Tot i això, els grups principals són el que manté el castellà i el que manté el català.
El percentatge de joves que afirmen utilitzar només el català o només el castellà en el seu dia a dia representen un 34,6% de total i els que ho fan en castellà són majoritaris davant els que ho fan en català (22,5% i 12,1%, respectivament). Per contra, dos de cada tres enquestats alternen, quotidianament, més d’una llengua, principalment el català i el castellà (51,1%). Dins d’aquest grup, el més nombrós és el que empra més el castellà que el català (22%), seguit del que usa tant el català com el castellà (16,1%) i, en menor mesura, els joves que utilitzen més el català que el castellà (13%). Els percentatges referits a altres llengües o combinacions no arriben, en cap cas, al 10%.
Els autors de l’estudi atribueixen els resultats a factors com la minorització demogràfica de la població que té el català com a llengua inicial i a una presència majoritària de castellanoparlants inicials, amb una presència significativa, també, de parlants inicials de llengües diferents del català i el castellà. També assenyalen “una arquitectura jurídica que situa el català, l’aranès i la llengua de signes catalana, llengües pròpies de Catalunya, en una posició subsidiària respecte al castellà, llengua oficial de l’Estat” i a “la posició del català en el món socioeconòmic i com a demanda del mercat laboral, que resta valor social a l’adopció de la llengua catalana”. La “competència desigual amb un mercat castellanoparlant de molt més potencial demogràfic”, diu l’estudi, “es fa sentir sobretot en el camp audiovisual, marcat per la irrupció de les xarxes socials i les plataformes audiovisuals, que centren el consum cultural d’adolescents i joves, i en què el català té una presència anecdòtica”.
El treball remarca que “continuen subsistint normes socials que privilegien l’ús del castellà en les relacions entre parlants amb diferents orígens lingüístics, que afecten de manera especial les persones racialitzades o “llegides” socialment com a “forasteres”.
Els autors de l’estudi demanen “reforçar i repensar les mesures de política lingüística adreçades a la joventut, tant de tipus institucional com des del teixit associatiu per ’incrementar l’ús del català i per garantir un accés equitatiu al coneixement del català, a les oportunitats de pràctica efectiva de la llengua, i a la possibilitat de reclamar (i de veure reconeguda) una identitat catalanoparlant amb independència de l’origen, superant les desigualtats estructurals que en l’actualitat hi posen fre per a determinats segments de la població.
Foto: R. G. A.
