Vint diputats s’han apuntat al servei d’assessorament del Parlament de Catalunya per millorar el seu català

S’hi han inscrit parlamentaris de tots els partits tret del PP, Vox i Aliança Catalana

Marta Sierra / ACN

Un total de 20 diputats dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, un 15%, s’han apuntat, de moment, al servei d’assessorament lingüístic per millorar el seu català en els dos primers mesos des que s’ha posat en marxa la iniciativa. Segons ha comprovat l’ACN, es tracta de diputats de tots els grups excepte de Vox, PPC i Aliança Catalana. 8 dels 35 diputats de Junts; 5 dels 42 del PSC; els 4 de la CUP; 2 dels 20 d’ERC; i 1 dels 6 dels Comuns. Els lingüistes de la cambra revisen les intervencions dels diputats que, de manera voluntària, han sol·licitat el servei i, posteriorment, en sessions personalitzades els assenyalen els errors més freqüents i els fan recomanacions. Ja s’han fet quatre sessions individualitzades i la resta de diputats apuntats estan a l’espera de fer-la.

La Mesa del Parlament va impulsar la iniciativa el 4 de febrer passat, fruit d’una voluntat compartida entre el president del Parlament, Josep Rull, i la resta dels membres de la Mesa. I la proposta va ser aprovada en el marc de la Junta de Portaveus per tots els grups excepte Vox i PPC, que consideren que també hi hauria d’haver assessorament perquè els diputats millorin el castellà. Uns dies més tard, el 20 de febrer, es va enviar un correu als diputats per oferir-los el servei d’assessorament en llengua catalana.

La vicepresidenta primera del Parlament i diputada d’ERC, Raquel Sans, és una de les persones que va respondre el correu electrònic per apuntar-s’hi i està a l’espera que li donin dia i hora. Sans ha explicat que es tracta d’una decisió de la Mesa amb l’objectiu de millorar la llengua que utilitzen els diputats en seu parlamentària. “En un context en què la llengua necessita totes les proteccions possibles, ens semblava que millorar la qualitat lingüística era una bona oportunitat”, ha dit, per després aclarir que és important que no es vegi com una “correcció” de la llengua sinó com una voluntat de millora. “Tots tenim coses a millorar”, ha conclòs.

Un dels diputats que ja ha fet la sessió és David Saldoni, de Junts.  Veu com una “gran oportunitat” que una lingüísta revisi els discursos i indiqui les paraules errònies més utilitzades i ofereixi les alternatives correctes. “Són errors dels quals no te n’adones perquè sempre has parlat així, de forma col·loquial. El fet que t’ho puguin revisar des d’una altíssima professionalitat ajuda molt”, ha afegit. Saldoni ha acceptat que la lingüista li continuï fent un seguiment de les seves intervencions. “A la següent intervenció em va tocar el crostó i em va dir que no havia corregit totes les paraules”, ha explicat.

Un altre dels diputats que ja ha fet la sessió és Christian Soriano, del grup del PSC-Units. Ha destacat que li ha servit per adaptar el català al llenguatge parlamentari i institucional i ha qualificat l’experiència de “molt profitosa”. “Per als que portem poc temps, és la meva primera legislatura, és positiu aprendre d’aquesta manera”, ha dit. Així mateix, ha remarcat que com a representants públics del poble de Catalunya tenen l’exigència “no només de defensar i estimar la llengua, sinó també conèixer-la”.

El diputat dels Comuns Andrés García Berrio va néixer a Burgos i fa gairebé vint anys que viu a Barcelona. S’ha apuntat a l’assessorament lingüístic i encara no ha fet la sessió. “Jo soc una persona catalana que no vaig néixer aquí ni tampoc vaig estudiar al sistema educatiu català. Parlo català i sempre s’ha de poder millorar”, ha dit. En aquest sentit, ha qualificat “d’excel·lent” que s’ofereixi un servei d’acompanyament i, encara més, per als diputats que no han estudiat català a l’escola.

Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha destacat que el 100% dels membres del seu grup, els quatre, s’han afegit a la iniciativa. Segons Castillejo, és una “bona idea” i tenir una expressió oral més correcta ajuda a millorar la llengua. Tot i això, ha lamentat que encara no hagin rebut una resposta per donar-los dia per a la primera sessió. I ha fet un paral·lelisme amb els ciutadans que s’apunten a cursos de català, però no hi ha prou places. “En el nostre cas és perfeccionament i no hi ha problema, però és més problemàtic per als que volen accedir a la llengua i no podem aprendre l’idioma”, ha argumentat.

Segons fonts del Parlament, les recomanacions més freqüents tenen a veure amb aspectes fonètics (per exemple, la confusió d’esses sordes i sonores), morfològics (per exemple, l’ús de formes verbals), sintàctics (per exemple, l’ús de les preposicions) i lèxics (per exemple, l’ús impropi de termes freqüents). Així mateix, també s’aborden altres aspectes com la coherència en l’ús del tractament de vós i de vostè, es donen elements per reforçar l’estàndard oral de variants diferents del català central, s’incideix en la necessitat de fer servir un nivell de llengua estàndard i se’ls suggereix que facin la intervenció sense llegir tota l’estona el discurs que s’han preparat.

Les sessions presencials tenen una durada aproximada d’una hora i es poden fer al despatx del diputat o bé en una sala del Parlament. Després, es pot continuar fent seguiment de les intervencions i, si convé, concertar una nova sessió. Els diputats es poden continuar apuntats al servei.

Un 85% dels diputats utilitza majoritàriament el català al Parlament. La llengua catalana ha recuperat terreny en les últimes dues legislatures, especialment des del declivi i desaparició de Ciutadans. Actualment, segons dades de la cambra, el nombre de membres de la cambra que intervenen majoritàriament en castellà a l’hemicicle ha passat del 30% al 15%. La xifra del 85% que utilitza majoritàriament el català, però, està per sota dels anys anteriors a l’arribada de Cs al Parlament, quan l’ús del castellà per part dels diputats era gairebé anecdòtic.

Curs d’aranès

El Parlament també ha posat en marxa, per segona vegada, un curs d’aranès adreçat a diputats i personal dels grups parlamentaris. El curs començarà dilluns i s’hi han apuntat divuit persones.

El curs, que correspon al nivell A1, inclou una introducció a l’aranès, amb lliçons bàsiques de morfologia i sintaxi i amb lèxic de diversos àmbits, i també una visió del marc polític i cultural d’Aran. Consta de quinze hores lectives, que s’imparteixen dos dies a la setmana, amb classes d’una hora i mitja, tan presencials al Parlament com en línia.

La primera edició d’aquest curs es va fer el 2022, durant la XIII-XIV legislatura, i hi van participar 26 persones.

Foto: Maria Pratdesaba – ACN