Cop judicial a un model d’escola catalana en crisi

El TSJC fa trontollar una immersió lingüística que els experts alerten que no es compleix

Raül G. Aranzueque

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha clavat aquest dijous un nou cop a l’escola catalana en estimar, parcialment, un recurs del 2015 del Ministeri d’Educació i imposar almenys un 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya. L’alt tribunal assegura que l’ús del castellà als centres educatius catalans és “residual” i insta a posar-hi remei establint la quota del 25%, fet que suposa que, com a mínim, una matèria no-lingüística es faci en castellà.

El Departament d’Educació ha anunciat que recorrerà la resolució del TSJC davant el Tribunal Suprem (TS) i assegura que, en tot cas, un cop entri en vigor la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la resolució quedarà “sense efecte” perquè la nova norma educativa espanyola ha deixat d’esmentar el castellà com a llengua vehicular de l’escola a Catalunya.

La resolució del TSJC va més enllà de les anteriors, que feien referència a centres concrets en què hi havia pares que demanaven ensenyament en castellà per als seus fills i el tribunal imposava una quota del 25% a tot el grup de l’alumne. Tot i això, l’anomenat model d’immersió lingüística (els experts en diuen de conjunció), engegat els anys vuitanta quan encara hi havia parts importants de la població que no entenien o l’entenien molt poc el català, fa temps que està en crisi.

Així ho van assenyalar els participants en la taula rodona Principis i resultats del model de conjunció en català organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En l’acte virtual, moderat pel president de la SOCS, Miquel Àngel Pradilla, els convidats van coincidir a remarcar que el model lingüístic actual no respon prou bé a les necessitats de la societat d’ara i, en molts casos, el català no és, ni tan sols, la llengua vehicular del centre.

“El model de conjunció és un model fonamentat científicament per molts estudis de les nostres universitats i per investigadors internacionals, és un pilar bàsic que no hem de perdre de vista”, va recordar Carme Rider, presidenta de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), que va posar en qüestió, però, el “relat del model d’èxit” que tan sovint s’esmenta i que emmascara mancances com ara el “diagnòstic equivocat” que es fa de les aules d’acollida, que “no tenen en compte si l’alumne ve amb una llengua ben construïda o no” o quantes llengües parla. “S’ha fet un acolliment instrumental, no hem compartit significats i alguns alumnes veuen el català com el llatí: no forma part del seu entorn”, afirma Rider.

Francesc-Xavier Vila, director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona, va posar sobre la taula el “cert grau de ficció” de la immersió lingüística. “Hi ha molts centres on no és clar que el català sigui la llengua majoritària de l’ensenyament i des de l’administració no s’hi intervé”, va advertir Vila, que va criticar la “molt escassa intervenció en els usos lingüístics” dels mestres. “Quan els alumnes no convergeixen en el català molts professors no fan res”, va dir. “Hi ha una gran autonomia pel que fa a les qüestions lingüístiques i als instituts els professors poden fer la classe en castellà si s’hi senten més còmodes”, va afegir.

Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, està d’acord amb Vila que “vivim una certa ficció i la immersió no s’ha fet extensiva a molts llocs de Catalunya” i va demanar que s’apliquin “altres maneres d’aprendre i ensenyar la llengua” perquè encara hi ha molts mestres que utilitzen “pràctiques molt tradicionals”. “Sovint s’ensenya gramàtica pura i dura i no llengua per fer coses pràctiques i interessants”, va explicar. “Cal un diàleg intercultural, un model conciliador amb el català com a eix vertebrador. No unes llengües que sumes i altres que resten”, va afegir Rider.

Joaquim Arnau, professor de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, també aposta per un “ensenyament integrat de llengua i continguts” per millorar la formació lingüística dels alumnes. “Quan ensenyes ciències estan ensenyant llengua”, va recordar Arnau, que també va constatar que “hi ha moltes persones que es resisteixen” a complir la llei en matèria lingüística en el camp de l’educació. “Si el català és la llengua vehicular s’ha d’aplicar amb totes les conseqüències”, va assenyalar Arnau, que va recordar que, malgrat els defectes del model català, al final de l’ESO els estudiants “tenen el mateix domini de les dues llengües”.

Els experts coincideixen a valorar el valor que té que a les escoles catalanes no se separi els alumnes per raó de llengua. Els resultats de les proves internacionals i els del mateix Ministeri d’Educació han demostrat, a més, en diverses ocasions, que els estudiants catalans acaben l’ensenyament obligatori amb un nivell de castellà semblant al dels de la resta de l’Estat. El setge judicial, però, no afluixa i mina la moral dels educadors al marge de les conseqüències reals que pugui tenir un eventual canvi en un model, el d’escola en català, que molts ja firmarien que fos al 75% en català i que aquest percentatge inclogués totes les interaccions amb els alumnes.