La Filologia revifa
El nombre de matrícules al grau es recupera a Catalunya i el País Valencià i s’estanca a les Illes Balears
Falten filòlegs. En falten arreu del territori de parla catalana i, en alguns casos, com en el de l’ensenyament, s’ha hagut de recórrer a altres professionals per cobrir la demanda de professors. Fins fa un parell d’anys, el nombre de matrícules al grau de Filologia Catalana havia caigut en picat i a les universitats, a l’administració i en altres sectors van sonar les alarmes. S’havia de revertir la situació i, en bona part, s’ha fet. Els llums d’alarma, però, continuen encesos.
“Fins que no s’ha tornat a dir que hi ha sortida per als filòlegs no s’ha recuperat la demanda al grau”, observa Francesc Xavier Vila, director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) i professor de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB). Vila creu que la crisi de la Filologia prové, en bona part, de supòsits falsos. “L’opinió pública tenia una percepció errònia dels estudis com una carrera antiquada, sense sortida”, explica el professor de la UB. “Amb l’ajuda dels mitjans de comunicació es va alimentar el tòpic que, globalment, amb les carreres de lletres no t’hi guanyaves la vida. Fins i tot els pares recomanaven que no s’estudiessin”, afegeix.
Aquestes percepcions, si més no en el cas de la Filologia Catalana, s’han revelat falses i el nombre d’estudiants d’aquesta carrera ha augmentat, així com els de dobles titulacions que inclouen aquest títol com passa, per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“La gent ha pres consciència que hi ha una empleabilitat alta. Els resultats diuen que entre el 75 i el 90% dels alumnes han treballat el primer any que han acabat el grau. Alguns, fins i tot durant l’últim any de grau”, remarca Josep Ribera, responsable de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV). Aquests estudis van tenir una sotragada durant dos cursos fins a l’any 2017, però “l’any passat i enguany hem tingut una remuntada”, afirma Ribera. “Aquest any estem a tres persones de cobrir totes les places i les acabarem cobrint”. La remuntada també s’ha produït a l’altra universitat del País Valencià que ofereix aquest títol, la Universitat d’Alacant (UA), que ha omplert totes les places aquest any. De tota manera, el nombre de docents és insuficient i, a més, “una part important acaba treballant a Catalunya o a les Illes Balears”.
Les facultats valencianes, com també han fet les catalanes i les balears, han dut a terme els darrers temps nombroses campanyes per atraure nous estudiants als estudis de Filologia Catalana. Al País Valencià -explica Ribera- han “tingut l’ajuda substancial de la Direcció General de Política Lingüística en la campanya de difusió” i, pels resultats obtinguts, és evident que ha funcionat. A la UB també s’ha potenciat la “visualització de les diferents sortides del grau com l’ensenyament, la dinamització lingüística, l’assessorament lingüístic, els serveis editorials…”, subratlla Vila, i hi ha assignatures com Lingüística aplicada catalana que estimulen les vocacions emprenedores de tota mena.
A les Illes Balears, la situació no és tan encoratjadora. El nombre de matriculats al grau de Llengua i Literatura Catalanes es manté en unes xifres molt modestes, amb la qual cosa, com als altres territoris, hi ha “problemes per cobrir totes les places que hi ha a educació”, segons explica Lluís Barceló, cap d’estudis del grau. Barceló atribueix el baix índex de matrícules a diversos motius. En primer lloc, a “un abandó escolar molt alt, el més alt de l’estat, motivat entre d’altres factors per l’atractiu que –inicialment– representa el sector turístic”. En segon lloc, el fet que “molts d’alumnes de Menorca, Eivissa o Formentera s’estimen més anar al Principat o al País Valencià”. “El mateix ocorre amb estudiants mallorquins que elegeixen estudis d’Humanitats que no es fan a les Illes, de vegades perquè és la seva primera opció i d’altres perquè volen sortir de l’illa”, afegeix.
Barceló assenyala encara dues raons més: l’ostracisme de les humanitats i la competència entre els mateixos estudis de la UIB. “L’any 1998 només hi havia Filologia Catalana i Filologia Espanyola. Avui aquests dos estudis han de competir amb Estudis Anglesos, que el primer dia de preinscripció ja solen fer ple”, explica. Alguns d’aquests estudiants, però, “un cop titulats, ens demanen convalidacions per fer el nostre grau, ja que és amb la titulació de llengua i literatura catalana que veuen més sortida professional”.
Tot i l’augment del nombre d’estudiants de Filologia Catalana a Catalunya i el País Valencià, encara hi ha una mancança notable de filòlegs. El cas més conegut és el dels professors, que es resol amb solucions alternatives. “Continuen posant gent que no està preparada”, lamenta Vila. Els resultats del boom actual de la carrera i de l’interès per la filologia els veurem d’aquí a uns anys.
