Raons per parlar català

Un estudi dona arguments perquè els joves facin més ús de la llengua
La recuperació de la democràcia a Catalunya va fer sorgir una sèrie de consensos bàsics en la societat. Entre els més destacats hi havia la necessitat de “normalitzar” el català i fer-ne una llengua comuna de tots els ciutadans al marge del seu origen. Aquest consens s’ha mantingut, amb matisos, al llarg de molts anys, però, darrerament, s’ha començat a esquerdar perquè han aparegut “alguns discursos basats en assumpcions que, sense ser obertament contràries al català, en dificulten l’extensió” i que suposen un nou desafiament per a la llengua, especialment, en el seu ús entre els joves.
Així ho va explicar la filòloga Marina Massaguer en la presentació que va fer, juntament amb el sociolingüista Natxo Sorolla, de l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les persones d’entre 15 i 34 anys en l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 i la Proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent de Catalunya. Massaguer va citar cinc línies argumentals que, segons com es llegeixin, poden jugar en contra de l’avenç de la llengua.
La primera, la “priorització de la comunicació fàcil i ràpida entre persones amb orígens lingüístics diferents”, que pot beneficiar l’ús de les llengües franques en detriment de les minoritzades. La segona, la “voluntat de desconflictivització de la qüestió lingüística”, que, amb la “repolitització de la llengua dels darrers temps” ha fet que “el català sigui la llengua marcada”. En tercer lloc, l’“orientació a les demandes del mercat global” en què se suposa que les llengües útils són les més grans. En quart lloc, la “suposada llibertat de tria lingüística”, que quan es converteix en la “llibertat d’ignorar el català” n’impossibilita l’ús. I, finalment, el “suposat foment del bilingüisme i el multilingüisme a Catalunya”, que, en ocasions, serveix per arraconar la llengua pròpia.
Davant aquest panorama, durant la matinal Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català, els dos investigadors van mirar d’oferir “un ventall d’arguments” per fomentar l’ús del català entre els joves i donar resposta a aquest nou discurs.

Natxo Sorolla va fer un repàs de les dades d’ús del català entre els joves, que certifiquen fets previsibles com ara la importància de la llengua inicial, l’origen, l’extracció socioeconòmica i el lloc de residència a l’hora de determinar quina llengua es fa servir, però va remarcar variables, com la llengua d’identificació del parlant, que fan variar esquemes, en aquest cas, a favor del català perquè hi ha joves que s’identifiquen amb aquest idioma encara que no sigui la seva llengua inicial. La dada positiva per al català és que els canvis en la trajectòria de la vida dels joves afavoreixen, en general, el català, tot i que cada cop hi ha més usos bilingües.
Sorolla va assenyalar dues grans línies de treball a desenvolupar: potenciar l’accés al català de les persones nascudes fora dels territoris de llengua catalana i que no s’han escolaritzat a Catalunya i promoure discursos i arguments que afavoreixin “la vinculació afectiva amb el català dels nascuts als territoris de llengua catalana”.
Aquí és on entra en joc l’argumentari de quaranta punts adreçat als qui treballen amb els joves com mestres, monitors de lleure, responsables d’entitats…; i als diferents perfils de joves.Entre els arguments sobre per què parlar més català, n’hi ha de tota mena: per enfortir el vincle amb les persones que el parlen, per accedir a una part de l’oferta cultural, perquè hi ha molts recursos per aprendre’l, perquè el demanen a moltes feines, perquè és la manera de mantenir la diversitat lingüística, perquè parlant-lo ajudes a practicar-lo a qui encara no el sap i perquè com més llengües parles més fàcil és aprendre’n de noves.
Es tracta de “motivar els diferents perfils de parlants a fer canvis graduals, va resumir Massaguer, tot plegat amb un objectiu: “que hi hagi més gent que utilitzi el català amb més gent i en més situacions”. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que juntament amb el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB), ha col·laborat en el treball, va prendre nota de les troballes de l’estudi que, segons va dir, permetrà “millorar les estratègies d’acció i actuar amb més coneixement de causa” a l’hora d’abordar les polítiques lingüístiques en relació amb els joves.