Dues llengües oficials sense traducció al Parlament Europeu
L’Eurocambra allarga fins al 2029 la clàusula que autoritza que no es tradueixin l’irlandès i el maltès si no hi ha prou intèrprets
El Parlament Europeu va aprovar dimarts allargar la clàusula que permet deixar el gaèlic irlandès i el maltès al marge de l’obligació de traduir les intervencions a l’Eurocambra a les 24 llengües oficials fins al 2029, que és quan s’acaba el proper mandat, segons ha informat Euractiv. Les normes del Parlament Europeu assenyalen que els documents s’han de traduir als 24 idiomes oficials de la Unió Europea , inclosos l’irlandès i el maltès, i que tots els eurodiputats tenen el dret de parlar en qualsevol d’aquestes llengües traduïdes pels intèrprets. El reglament de la llei, però, té una clàusula que es revisa cada sis mesos que fa una excepció amb l’irlandès i el maltès, que poden no ser traduïts si no hi ha prou intèrprets disponibles.
El resultat de la votació de dimarts ha indignat diversos eurodiputats irlandesos i maltesos, que tot i ser conscients de la insuficiència d’intèrprets en els dos idiomes afectats, creuen que les institucions europees les tracten com llengües de segona. Els legisladors acusen el Parlament Europeu, presidit per la maltesa Roberta Metsola, de no fer prou per atraure professionals per anar a treballar a Brussel·les. Els pocs intèrprets i traductors que hi ha, a més, són autònoms que sovint fan feines puntuals per a l’Eurocambra. En alguns casos només els criden per treballar quatre dies al mes, quan hi ha ple del Parlament Europeu.
La polèmica per la traducció de l’irlandès i el maltès es produeix quan hi ha en procés la demanda d’oficialitat del català, el gallec i el basc a la Unió Europea. Entre les reticències expressades per alguns estats membres per acceptar l’oficialitat d’aquestes tres llengües, proposada pel govern espanyol, hi ha el cost de les traduccions, que Madrid ja va dir que assumiria. En el cas del català no ha de resultar cap problema trobar intèrprets disponibles per a una llengua de prop de 10 milions de parlants, una xifra molt més alta que el prop d’1,9 milions de parlants de l’irlandès i els més de 500.000 del maltès. Entre les llengües oficials de la UE amb menys parlants hi ha també l’estonià (1,1 milions) i el letó (1,7 milions).
