Aquest vespre, a polir la llengua

La CAL engega el projecte ‘Garbells de llengua’ de millora del català oral

Hi ha un amplíssim ventall de cursos i tallers de català. De tots els nivells i a totes hores. Específicament de llengua oral també n’hi ha, però menys. I de català oral per a persones solvents en la llengua que volen millorar-ne el nivell i prendre consciència lingüística només un: els Garbells de llengua de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).

Es tracta d’una iniciativa que vol contribuir a revertir el “deteriorament progressiu de la llengua catalana entre els parlants, especialment a través de l’oralitat informal” mitjançant l’“‘augment de consciència lingüística dels catalanoparlants”.

De moment, és un “projecte pilot”, explica el seu impulsor, Jordi Esteban, que dirigeix cada dimecres al vespre les sessions a la seu de la CAL, al barri de Sants, de Barcelona. Esteban lliura als set o vuit assistents un dossier amb les activitats del dia i, de seguida, comença un enfilall d’aportacions de tots els membres per enriquir la llengua.

La majoria tenen un nivell alt de català, tant si és la seva llengua materna com si no, i molt d’interès a polir la llengua i contribuir al seu ús social. La Maria Teresa i en Rubén expliquen que s’han apuntat als Garbells de llengua per “parlar més bé el català”. La Pilar, per “amor a la llengua” i en Josep Maria perquè buscava alguna cosa més informal que els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). La Margalida hi participa per tenir més eines per “vèncer” el costum dels catalanoparlants de canviar de llengua quan se’ls adrecen en castellà i l’Àngel, per millorar el seu accent i agafar prou seguretat com per escriure relats en català.

En la darrera sessió, en Jordi Esteban els fa llegir textos en veu alta perquè hi trobin errades. No pas errades ortogràfiques -aquest no és l’objectiu dels Garbells de llengua-, sinó d’expressió i pròpies de la llengua oral. Per exemple, la pràctica cada cop més estesa de no pronunciar la te final de pobles com Sant Andreu o Sant Adrià, o l’ús inadequat del gerundi per expressar posterioritat.

Els participants de seguida troben els paranys, aporten alternatives i exposen altres aspectes de la llengua, que sotmeten a debat: És obligatòria la doble negació? És més genuïna?, es demanen els assistents, de perfils molt diferents, però amb una cosa en comú: cap d’ells és filòleg, com tampoc no ho és en Jordi Esteban, tot i que ningú no ho diria atès el seu nivell de català.

L’hora i mitja dels Garbells de llengua, entre conversa i conversa, passa volant i la bona disposició dels assistents confirma les expectatives del projecte que tenia el seu impulsor. Ara l’objectiu és estendre’l arreu del país. “És un projecte ideal per a la programació d’entitats com els centres cívics o el Consorci perquè té una durada d’uns tres mesos repatits en entre vuit i deu sessions”, explica Esteban, que diu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ja s’hi ha mostrat interessada. Els assistents als Garbells de llengua assenteixen i això que, aquest cop, per primera vegada, el profe els ha posat deures per fer a casa.