Cal una doble xarxa escolar a Catalunya?

Les limitacions de l’actual sistema d’immersió lingüística han obert el debat sobre la possibilitat de canviar de model per garantir la presència del català a les aules

Desenes de pares de Catalunya s’han organitzat per mirar d’assegurar-se que els seus fills s’eduquin a l’escola en un sistema d’immersió lingüística real en què el català sigui, efectivament, la llengua vehicular dels centres educatius. Les famílies, que van prendre consciència de la magnitud del problema en veure que altres pares denunciaven a les xarxes socials que l’escola era un agent de castellanització dels seus fills, van decidir, fa uns mesos, crear la Xarxa de famílies pel català, un col·lectiu que pressiona perquè s’apliqui una immersió lingüística real en català a les escoles.

Les limitacions del sistema de conjunció lingüística a Catalunya ja fa temps que es denuncien, però no va ser fins al novembre del 2021 que el govern les va admetre oficialment i, a més, va aportar xifres al problema. Segons les dades del Consell Superior d’Avaluació (CSA), la presència del català ha disminuït a les escoles i instituts tant pel que fa als usos dels alumnes com dels mestres. D’acord amb les dades presentades aleshores, durant els darrers quinze anys entre estudiants de quart d’ESO, el 39% dels alumnes es dirigeix sempre o gairebé sempre en català al professorat, quan el 2006 la xifra era del 56%. També ha disminuït l’ús del català entre els estudiants en les activitats en grup, on ha passat del 67% del 2006 al 21,4% del 2021. Pel que fa als professors, el 63,7% s’adreçava a tot el grup en català el 2006 sempre o gairebé sempre, un percentatge que ha caigut fins al 46,8% el 2021,

“El sistema d’immersió lingüística a Catalunya no funciona”, afirma Albert Vidal, portaveu de la Xarxa de famílies pel català, que posa com a exemple que “molts nens catalanoparlants juguen entre ells en castellà”. Per això, el seu col·lectiu reclama que es faci una immersió real com la que es fa a les escoles de la Bressola, a la Catalunya Nord, i a les ikastoles basques, en què la llengua pròpia és l’hegemònica en tot l’entorn escolar. “No n’hi ha prou amb fer docència en català, cal estimular oralment a parlar en català”, afegeix Vidal.

El portaveu de la Xarxa de famílies pel català explica que el mateix Departament d’Educació reconeix que hi ha hagut un “cert relaxament” els darrers anys a l’hora de fomentar la preeminència del català a les aules. A això cal sumar-hi la generalització del treball per projectes i en grup, que han facilitat que el castellà, com a llengua no marcada, s’imposi en les converses entre els infants.

El Departament d’Educació n’és conscient i el març de l’any passat va presentar el pla “Activem-nos pel català” per promoure la llengua pròpia a les escoles i els instituts del país, que inclou l’aplicació de bones pràctiques per assolir l’objectiu de forma progressiva fins a arribar a tots els centres el curs 2026-2027. Però la inèrcia de tants anys de “relaxament” tant de l’administració com dels docents, no fa pensar en un capgirament a curt i mitjà termini de la poca presència del català en moltes escoles de Catalunya.

El retrocés del català en l’ensenyament ha fet que hagin aparegut veus que demanen, directament, la instauració d’un model de doble xarxa escolar, amb centres que continuïn aplicant el model actual i d’altres que es comprometin a dur a terme una immersió efectiva en català. La Xarxa de famílies pel català no defensa cap model concret, sinó que demana que s’apliqui la llei, que diu que el català és la llengua vehicular de l’escola.

Per Gerard Furest, professor de català de secundària, la fórmula “ideal seria una escola en català per a tothom”, però té “seriosos dubtes” que en la situació actual es pugui aplicar. “No tenim cap instrument per fer creure els professors que no fan les classes en català. La inspecció no pot actuar” perquè no hi ha un reglament que els ho permeti i tampoc hi ha “un consens social per fer una immersió efectiva”. “El PSC ja parla de trilingüisme”, assenyala Furest, que denuncia que el model dit d’immersió lingüística actual és “una gran mentida que ens hem cregut”. “Jo he estat en instituts de Terrassa i de Castelldefels on es feien dues classes en català. Això, de facto, és una doble línia. Hi ha escoles que funcionen en català i escoles que funcionen en castellà. La Formació Professional, per exemple, fora de Barcelona funciona més o menys en català, però a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és en castellà”.  

Per tot plegat, Furest creu que, a hores d’ara, el més efectiu seria crear “una xarxa de centres amb responsabilitat lingüística o xarxa de qualitat lingüística, que vol dir centres en què, voluntàriament, el seu Consell Escolar decidís que ells sí que aplicaran realment  la vehicularitat del català. Per tant, això vincularia professors, famílies i alumnes”.

El professor de secundària nega que aquesta fórmula aportés més segregació a les escoles del país. “El debat de la segregació és un debat enverinat. L’alternativa de no fer res és desaparèixer. No hi ha ús social del català als instituts i, per tant, o canviem o desapareixem amb les nostres retòriques absurdes”, avisa Furest, que assenyala que “els bascos tenen segregació, en teoria, i la seva llengua està avançant”.

La portaveu nacional d’Ustec, el sindicat de mestres majoritari en l’ensenyament públic, Iolanda Segura, no creu que s’hagi d’anar cap a un model de doble línia (separació dels alumnes per raó de llengua en un mateix centre), ni de doble xarxa i aposta per aplicar la immersió a tot arreu. “No estic d’acord que la immersió hagi estat un fracàs. El que passa és que no s’ha aplicat”, afirma Segura.

La portaveu d’Ustec creu que a primària, fins fa poc, el sistema de conjunció en català funcionava prou bé, fins que “el govern va apostar pel plurilingüisme” i la llengua pròpia va retrocedir. “Ha fracassat la política lingüística a l’hora d’assegurar l’aprenentatge del català”, denuncia Segura. La líder sindical destaca el fet que els darrers anys han arribat a Catalunya molts alumnes nouvinguts i no s’han posat prou recursos per garantir que aprenguin català. Posa com a exemple les aules d’acollida, una eina “molt necessària i amb recursos precaris”.

Segura demana “valentia” al govern per aplicar la immersió i denuncia que, actualment, “no es controla que s’aplicació un model unitari a tots els centres”. “Els professors no tenen instruccions clares i precises. L’ensenyament en català ha quedat diluït en el projecte lingüístic de cada centre i no se’n fa un seguiment”, denuncia la portaveu d’Ustec, que creu que els canvis legislatius que es van fer per mirar de protegir-se de les sentències que imposen quotes de castellà, en realitat, han obert la porta per fer “programes en castellà”, ja que aquesta llengua té la condició de “curricular”.

Al marge de quin sigui el model que es consideri més adequat per garantir una presència del català a l’escola que permeti que tots els alumnes siguin competents en aquesta llengua i ajudi a estendre’n l’ús social, el sistema educatiu del país està molt condicionat per les amenaces judicials. La comunitat educativa espera amb neguit que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) relatives al 25% de castellà.

Furest creu que si  el TC acaba avalant, d’una manera o d’una altra, que es pugui imposar un percentatge de castellà a l’escola, “la doble xarxa s’haurà de fer efectiva, tant sí com no”. “Si no, tindrem un problema social amb les famílies que vulguin immersió”, que és un dret reconegut a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) ratificada per l’Estat espanyol. Segura recorda que tant el Consell d’Europa com el relator especial sobre minories de l’ONU han qüestionat les sentències del TSJC que imposen el castellà i aposta per presentar batalla en tots els fronts judicials.

Foto: Manifestació a favor de l’escola en català el 18 de desembre del 2021 a Barcelona / R. G. A.