Escletxa lingüística a Madrid

Les entitats veuen una oportunitat per a les llengües en el suport del Congrés a la reciprocitat i a l’oficialitat de l’aragonès i l’asturià

El Congrés dels Diputats va tombar el dijous passat quatre dels set punts de la proposició no de llei (PNL) d’EH Bildu, secundada per ERC, Junts, la CUP, el PDeCAT, Compromís, el BNG, Podem i Més País i elaborada per deu entitats de defensa de les diferents llengües de l’estat que reclamava que “les llengües pròpies diferents del castellà tinguin el mateix reconeixement i els seus parlants els mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà”.

Del document, però, es van aprovar tres punts que obren la porta o, si més no, carreguen de raons els qui reclamen la reciprocitat dels canals de televisió de territoris amb una llengua comuna, els qui reivindiquen l’oficialitat de l’aragonès i l’asturià i els qui exigeixen el dret dels territoris de l’Estat a adreçar-se a un altre territori amb la mateixa llengua pròpia en aquest idioma.

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) veu com “un fet molt important que entitats en defensa de la llengua catalana, basca, gallega, asturiana i aragonesa hagin aconseguit que una proposta per al reconeixement de la igualtat d’aquestes llengües amb el castellà hagi arribat a ser debatut al Congrés dels Diputats” encara que només s’hagi aprovat parcialment. La FOLC, que treballa activament per la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català, creu que el fet que aquesta demanda s’hagi “incorporat en una resolució parlamentària suma clarament a favor de la seva consecució”. La federació fa una crida a les entitats que han impulsat el projecte no de llei (entre les quals n’hi ha que formen part de la FOLC) a persistir en el “treball conjunt”, especialment amb vistes a la futura llei estatal de l’audiovisual, que hauria de vetllar per la presència de totes les llengües de l’estat en aquest àmbit.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Escola Valenciana han aprofitat l’aprovació dels tres punts de la proposició no de llei per exigir que es posi fi a “la censura de TV3 al País Valencià” imposada pels governs del PP i mantinguda encara per l’actual executiu de progrés. També s’han felicitat pel fet que hagi quedat garantit el dret de les administracions valenciana, catalana i balear a comunicar-se entre elles en català, un fet que havia estat qüestionat pel Tribunal Suprem.

Un dels punts aprovats pel Congrés que més esperances ha despertat és el que demana al govern espanyol que impulsi i doni suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials “en una part o la totalitat del territori on es parlen”. La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va deixar clar, durant la defensa de la iniciativa parlamentària, que es referia a l’aragonès i a l’asturià. Aquest punt també inclouria el reconeixement del català a l’Aragó i el gallec en algunes zones de Lleó.

L’Asociación Cultural Nogará va celebrar el reconeixement de la demanda d’oficialitat de les llengües de l’Aragó i va demanar al president aragonès, Javier Lambán, que “treballi en el reconeixement legal de l’aragonès i del català en el territori aragonès”. En termes semblants es va expressar el president d’Iniciativa pol Asturianu, Iván Llera, que es va felicitar pel reconeixement de “la reclamació històrica de l’oficialitat” de l’asturià, i va demanar que aquest mateix consens es traslladi a la Xunta Xeneral perquè s’aprovi l’oficialitat de la llengua pròpia al Parlament d’Astúries.

Per la Mesa pola normalización lingüística, l’aprovació parcial de la PNL és “un petit pas cap a la igualtat” perquè “reconeix la necessitat d’oficialitzar llengües com el gallec en territoris pertanyents a Astúries i Castella-Lleó i accepta la validesa recíproca de documents escrits en gallec i portuguès -que formen part del mateix sistema lingüístic- i la reciprocitat en la recepció de la ràdio i la televisió.

La discussió parlamentària va rebutjar els punts que instaven el govern espanyol a equiparar els drets que té el castellà amb els de les altres llengües i a traslladar aquesta igualtat a les institucions de l’estat. Les entitats impulsores de la iniciativa (l’Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, el Ciemen, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Kontseilua, A Mesa pola normalización lingüística, Nogará i Iniciativa pol asturianu) són conscients que la discussió a les Corts espanyoles de la PNL no servirà de res sense voluntat política per fer canvis, però sí que han constatat que la unitat d’acció pot donar fruits.