Dissabte, abril 13, 2024
LLENGÜES DEL MÓN

La justícia francesa revoca l’oficialitat del crioll a la Martinica

El tribunal recorda que l’article 2 de la Constitució estableix que el francès és la llengua de la República

El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bordeus va suspendre dimecres la decisió del Parlament de la Martinica de fer el crioll llengua oficial d’aquesta illa de les Antilles sota administració francesa. La justícia francesa revoca, d’aquesta manera, la resolució històrica que l’Assemblea de la Martinica havia pres el 25 de maig passat i que va en la línia que els tribunals han adoptat darrerament contra les llengües diferents del francès.

El revés judicial arriba després que la Col·lectivitat de la Martinica hagués obtingut una victòria parcial el mes passat quan el tribunal administratiu de l’illa va rebutjar el recurs del prefecte, Jean-Christophe Bouvier, contra la  decisió de la cambra legislativa d’aquest departament d’ultramar. El tribunal de Bordeus, però, assenyala que “després d’haver recordat els termes de l’article 2 de la Constitució”, que estableix que la llengua de la República és el francès, els  magistrats estimen que “hi ha dubtes seriosos sobre la legalitat” de la moció aprovada per l’Assemblea. El jutge ha ordenat, per tant,  la suspensió de l’execució de la deliberació fins que el Tribunal administratiu de la Martinica es pronunciï sobre el fons de la qüestió.

La justícia francesa s’ha abonat a invocar l’article 2 de la Constitició per vetar el desenvolupament de les anomenades “llengües regionals”, ja sigui l’ús del català als  plens municipals o el de la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega. Les entitats a favor dels drets lingüístics denuncien l’ús que l’estat fa de la Carta Magna per posar traves a la normalització dels idiomes autòctons i reclamen que es reformi la Carta Magna.

El president del consell executiu de la Col·lectivitat Territorial de la Martinica (CTM), Serge Letchimy, havia manifestat anteriorment que desobeiria l’ordre inicial del prefecte francès de l’illa de retirar la decisió de l’Assemblea. Dimecres, en una piulada a la xarxa X, Letchimy va posar en valor el pas fet per l’Assemblea: “Fa 180 dies que el nostre crioll va ser reconegut com a llengua oficial de la Martinica, juntament amb el francès. Què hem perdut? Res. Què hem guanyat? Un pas endavant cap a la dignitat, per al progrés del nostre poble i per a la plena consciència del que som”.

El “text històric” aprovat al maig per l’Assemblea de la Martinica instava la Col·lectivitat Territorial de la Martinica a “actuar a favor del ple reconeixement del crioll com a senyal d’identitat col·lectiu com a llengua viva” i demanava el suport total del Ministeri francès d’Educació perquè l’inclogui en els programes escolars en col·laboració amb l’Acadèmia de la Martinica.

La Col·lectivitat Territorial de la Martinica ja ha començat a fer passos per estendre l’ensenyament del crioll, una llengua que estudien prop de 4.000 alumnes, fet que suposa prop del 6% del total de 70.000 estudiants. El crioll de la Martinica no té l’estatus de llengua oficial, sinó “regional”, tot i que és la llengua materna de la gran majoria de la població.

Foto: Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bordeus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Verified by ExactMetrics