La llei que protegeix l’irlandès comença a caminar
Londres introdueix al Parlament britànic la norma que fa oficial el gaèlic a Irlanda del Nord
El govern del Regne Unit ha introduït aquest dimecres al Parlament britànic l’esperada llei que ha de protegir el gaèlic irlandès i l’escocès de l’Ulster després que l’Assemblea d’Irlanda del Nord hagi estat incapaç d’aprovar la legislació pròpia pactada en l’Acord d’Stormont del 2020 pel bloqueig dels unionistes.
Davant aquesta situació de paràlisi, Londres es va comprometre a aprovar una llei a Westminster, la Llei d’Identitat i Llengua d’Irlanda del Nord que ha començat a caminar a la Cambra dels Lords i ara seguirà un període de tramitació de sis mesos abans de convertir-se en llei.
La norma donarà a l’irlandès l’estatus de llengua oficial a Irlanda del Nord, se’n permetrà el l’ús als tribunals i es nomenarà un comissionat que faci un seguiment del compliment de la llei. També es crearà una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural.
El secretari britànic per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, ha assegurat que la introducció de la llei és una “fita significativa” de la qual “se’n beneficiarà tothom”.
Pádraig Ó Tiarnaigh, portaveu d’An Dream Dearg, l’entitat que va convocar la multitudinària manifestació per la llengua de dissabte passat a Belfast, ha qualificat el pas com un “avenç històric” per als parlants d’irlandès. Les entitats en defensa de la llengua adverteixen, però, que no es pot cantar victòria abans d’hora.
“No som il·lusos. Aquest és només el principi d’un recorregut legislatiu i la nostra dolorosa experiència amb el govern britànic ens ha ensenyat que no hem de donar res per fet”, ha remarcat el portaveu de l’entitat per la llengua irlandesa Conradh na Gaeilge, Conchúr Ó Muadaigh, en declaracions recollides per la BBC. En la mateixa línia s’ha expressat la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, que ha demanat que “no hi hagi més retards” en l’aprovació de la llei lingüística.
