El miracle de l’aranès

Posted on Tagged

La llengua occitana a Catalunya resisteix tot i la pressió migratòria

Els territoris de parla catalana es desperten tot sovint amb notícies que amenacen la llengua i que encenen debats sobre la fragilitat d’un idioma que, amb totes les dificultats que es vulgui, parlen (poc o molt) deu milions de persones. I, mentrestant, a l’extrem nord-oest del país, una altra llengua, l’aranès, malda per resistir en un entorn complicat per a la supervivència de l’occità, amb prop de 10.000 habitants, bona part dels quals vinguts de fora de la Vall d’Aran.

Les últimes dades d’ús de l’idioma, les de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de l’Idescat, del 2013, són inquietants. Segons aquest estudi, només un 20,85% de la població de l’Aran té l’aranès com a llengua inicial davant un 16,04% que té el català, un 44,10% el castellà i un 19,01% altres llengües. Demanats sobre quina és la llengua habitual, el 17,61% responien que l’aranès (menys dels que la tenen com a llengua inicial), un 16,42% el català i un 55,12% el castellà.

El panorama no sembla gaire encoratjador per a la llengua pròpia. A l’Aran, però, aquestes dades es veuen amb una altra mirada. “No serveix de gaire fixar-se en el tant per cent de gent que parla l’aranès” per conèixer l’estat de salut de la llengua, explica Jusèp Loís Sans Socasau, president de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, que recorda que l’Aran és una “comunitat petita a la qual no es poden aplicar els mateixos criteris que a altres llengües”. “Els últims anys -afegeix- hi ha hagut un moviment migratori molt important i hem passat de ser 6.500 habitants a ser-ne més de 10.000”.

A aquest fenomen s’hi ha de sumar el fet que molts joves que han estat escolaritzats a l’Aran i, per tant, han tingut l’aranès com a llengua vehicular de l’ensenyament fins, com a mínim, a l’ESO, marxen del territori per estudiar a la universitat o treballar. Molts d’aquests, remarca Sans, “parlen l’aranès a casa i el transmeten als fills”. Això fa que l’índex de parlants d’aranès entre la població d’entre 30 i 45 anys sigui molt baix i, alhora, que aquest mateix segment sigui qui “nodreix les escoles” de nens i, per tant, el país de nous parlants.

Tot plegat fa que “al carrer se senti molt castellà”, tot i que “molta gent conegui i escrigui l’aranès”, explica Rosa Maria Salgueiro,  Membre de l’Acadèmia aranesa dera lengua occitana i presidenta dera Fondacion Etnologica dera Val d’Aran. Salgueiro remarca el caràcter plurilingüe de la societat aranesa. “Molta gent parla quatre o cinc llengües, especialment aranès, català, castellà, anglès i francès”, aquesta darrera per la proximitat amb la frontera francesa, i “aquest any hi ha hagut la primera alumna que ha fet la selectivitat en aranès, la Lourdes Bruna”, diu Salgueiro.

Això és possible perquè l’Aran, a diferència dels altres territoris occitans, té un país que reconeix i dona suport a la seva llengua. “El fet que l’aranès sigui oficial a tot Catalunya és un miracle. No passa enlloc més del món”, assenyala Sans. De fet -argumenta l’acadèmic- la clau de la supervivència de l’occità a Catalunya és l’existència d’unes “estructures” que en faciliten la presència: bàsicament el sistema educatiu, les institucions polítiques araneses i els mitjans de comunicació.

Per Sans, l’increment de la presència de l’aranès passa per crear més estructures en occità i posa com a exemple la formació d’una “petita corporació aranesa de mitjans audiovisuals” i una estructura que faciliti la redacció de les sentències en aranès. “Fa uns anys, el 18% de les escriptures notarials eren en aranès perquè un notari s’hi va posar. Ara és del 0%”.

També són importants les polítiques de promoció de la llengua. “El Conselh Generau organitza cursos d’aranès i s’hi apunta molta gent vinguda de fora de l’Aran”, explica Salgueiro, tot i que admet que “costa que la gent de fora el parli”. Per això hi ha entitats com Lengua Viua, que lluiten per estendre l’ús social de l’occità i participen en la Cursa Aran per sa Lengua, que es fa cada any a finals de juliol i que l’any passat va celebrar la XXVa edició en la qual van participar més de mil persones. “L’aranès es manté viu i molts joves es mobilitzen per la llengua”, remarca Salgueiro.

Per més petit que sigui l’aranès (10.000 habitants a l’Aran d’un total d’uns 16 milions d’occitans i prop de 3 milions de parlants de la llengua en tots els territoris), l’idioma també rep, de tant en tant, els embats de l’Estat espanyol. L’últim, la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que va declarar inconstitucional que l’aranès fos l’idioma d’“ús preferent” a la Vall d’Aran. De moment, la decisió judicial no ha tingut conseqüències pràctiques, però Sans alerta que amb aquesta sentència, “segons quin govern hi hagi a Catalunya, pot passar que l’aranès no sigui vehicular a l’escola i no tingui presència a TV3 i a la ràdio. Seria un daltabaix”.

1 thought on “El miracle de l’aranès

  1. Eth diari Segre, de Lleida, publique cada setmana un article damb aranés. Dilhèu ei poga causa, més ei un detalh interessant. Toti aqueri que crompam eth diari que auem un ponin gòi setmanau.

Comments are closed.