Augmenta un 15% el nombre de discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari
L’administració de l’Estat és la que més queixes genera en l’informe anual de vulneracions dels drets de Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua ha fet públic l’informe de discriminacions lingüístiques corresponents a l’any 2022, que reflecteix el gran nombre de vulneracions de drets que es produeixen en l’àmbit sanitari, un dels que més polèmica política aixeca a tots els territoris de parla catalana. Segons el document de l’entitat, les discriminacions per parlar en català a la salut pública als territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol van créixer el 2022 un 15,4 %.
L’informe del 2022 analitza els casos de discriminació que van arribar al coneixement de l’entitat i conclou que, en total, van créixer un 19,2 % i van arribar als 118 casos. D’aquests, el nombre més elevat, 45, van passar en l’àmbit sanitari.
L’informe recull casos en què treballadors públics van exigir o pressionar un ciutadà perquè parlés en castellà i no s’expressés en català, en què es van negar a prestar-li un servei perquè parlava en català, o, fins i tot, en què el van insultar, vexar o humiliar per aquest motiu. Per a Plataforma per la Llengua, aquests casos d’abús i tracte antiigualitari formen part d’un problema més gran de discriminació lingüística estructural a l’Estat espanyol, i estan lligats a la “ideologia supremacista castellana del nacionalisme espanyol i al redactat discriminatori de la Constitució i les lleis”.
Els casos de discriminació lingüística que són responsabilitat de les institucions no han parat de créixer des que Plataforma per la Llengua els recopila des del 2018. Dels 25 d’aquell any es va passar als 32 del 2019, als 52 del 2020, als 99 del 2021 i, finalment, als 118 de l’any passat. Aquest augment ha anat molt lligat a una explosió de casos als serveis sanitaris. Si el 2018 eren el 20 % (5 de 25), el 2021 van arribar al 39,4 % (39 de 99) i el 2022 van mantenir-se en un 38,1 % (45 de 118).
Entre els casos aplegats en l’informe, hi ha el d’una metgessa del 061 que va dir a una ciutadana que telefonava en nom d’un fill que havia caigut malalt pel consum de drogues: “¿Quiere hablar en catalán o quiere que su hijo se cure?“. En un altre cas, un metge va etzibar a un pacient: “si me habla en valenciano, usted tiene que abandonar la consulta“. En un tercer cas, una metgessa va dir a una pacient: “Mira, nena, me hablas en castellano, que tengo mucho trabajo y no puedo estar perdiendo el tiempo“.
El supremacisme castellà i la manca de coneixements de català entre els professionals són les dues principals causes de les discriminacions a la sanitat, remarca l’entitat, que afegeix que aquestes actituds, que de vegades van acompanyades de justificacions com “estamos en España“, revelen una ideologia supremacista que identifica una de les llengües de l’Estat, el castellà, com a especial i superior a les altres.
Plataforma per la Llengua denuncia, a més d’aquesta “ideologia hegemònica”, la manca de coneixements adequats de la llengua pròpia entre els treballadors públics com a factor que afavoreix les discriminacions i posa com a exemple decisions com la del govern de les Illes Balears d’eliminar el coneixement del català com a requisit per als professionals sanitaris.
L’entitat assenyala que el fet que la Constitució espanyola faci del castellà l’únic idioma oficial del conjunt de l’Estat i creï un deure de coneixement d’aquesta llengua per a tots els ciutadans, a diferència dels altres idiomes, legitima que una multitud de normes reforcin la preeminènca del castellà. És el cas de les lleis de la funció pública, que preveuen que l’administració general de l’Estat funcionarà generalment en castellà i eximeixen la pràctica totalitat dels seus treballadors del requisit de saber altres llengües estatals.
Tot i que l’àmbit que més queixes de discriminació lingüística genera és el sanitari, de competència autonòmica, l’administració estatal continua sent la que, any rere any, provoca més casos de discriminació, amb un predomini clar dels cossos i forces de seguretat (23 casos dels 55). El 2022 l’administració de l’Estat va ser la responsable del 46,6 % dels casos mentre que el 38,1 % de les discriminacions van ser responsabilitat de les administracions autonòmiques. Per Plataforma per la Llengua aquestes dades demostren que on el requisit lingüístic és més absent, més casos de discriminació hi ha.
Foto: Pexels
