El català ja es pot parlar al Congrés espanyol
La cambra baixa engega el procés per modificar el reglament i permetre l’ús de les llengües diferents del castellà
El català, el gallec i el basc s’han parlat amb normalitat i sense limitacions aquest dimarts al Congrés dels Diputats espanyol en una sessió històrica en què s’ha debatut la tramitació de la reforma del reglament que regula l’ús de les llengües a la cambra baixa i que s’aprovarà dijous. L’aranès, l’aragonès i l’asturià també es podran fer servir al Parlament, però els diputats hauran de traduir ells mateixos les seves intervencions al castellà.
El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha estat el primer a fer servir el català sense por de ser tallat com ha passat fins ara als legisladors que l’han precedit en l’ús d’aquesta llengua i ha aprofitat la seva intervenció per celebrar l’“acord històric” a què s’ha arribat i per reivindicar la funció integradora del català a Catalunya. “Parlo català gràcies als meus avis i àvies andaluses, exactament igual que parlen català els nens i les nenes de pares i mares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya”, ha dit Rufián, que ha defensat el model d’escola en català i ha recordat que “ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l’independentisme”.
Poc abans s’havia expressat en gallec el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro, fet que ha provocat que els diputats de Vox hagin abandonat l’hemicicle de forma ostentosa tot deixant les orelleres de la traducció automàtica a l’escó que habitualment ocupa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que era fora de viatge oficial.
Els diputats catalans, gallecs i bascos han coincidit a celebrar, en els seus idiomes, la fita que suposa que es puguin parlar les seves llengües al Congrés, tot i que amb molts anys de retard i forçats per la pressió política dels partits independentistes catalans al PSOE, que ha hagut de rectificar la seva històrica negativa a permetre l’ús de llengües diferents del castellà per assegurar-se la presidència de la cambra baixa, en mans de Francina Armengol, i poder continuar negociant la investidura de Sánchez.
“Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política i tenim clar que alguns la teniu no per convicció, sinó per necessitat”, ha afirmat en el seu discurs també en català la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, en relació al canvio de posició dels diputats socialistes.
La sessió al Congrés dels Diputats ha servit per tornar a mostrar la sintonia de PP i Vox en contra de l’ús de les llengües minoritzades, tot i que s’han vist desavinences, si més no, en les formes. Així, mentre que els diputats de l’extrema dreta han abandonat l’hemicicle tan bon punt s’han sentit les primeres paraules en gallec, el portaveu del PP Borja Sémper ha fet servir, parcialment, el basc, tot i que ha traduït les seves paraules al castellà. Semper ha justificat l’ús limitat de l’eusquera per demostrar que, fins ara, ja es podia parlar parcialment si es traduïa al castellà, fet que estalviava l’ús d’orelleres, uns aparells que els diputats populars s’han negat a fer servir.
El govern català ha celebrat el “pas endavant respecte al català al Congrés” i la portaveu, Patrícia Plaja, ha recordat que “aquest govern va posar el català com un dels temes prioritaris” en el marc de l’estratègia de negociació amb l’Estat i ha assegurat que continuaran “exigint a l’Estat que incorpori el català en tots els seus circuits, com a llengua oficial que és”.
Foto: El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha estat el primer a parlar català al Congrés dels Diputats sense limitacions / Congrés dels Diputats
