“Els catalans hem de tenir menys complexos amb la llengua”

Entrevista a Isona Passola, productora de cinema i un dels impulsors de l’Espai Texas

Isona Passola no es cansa mai de posar en marxa projectes. Ha estat guionista, directora i productora de cinema i, entre altres càrrecs, ha estat la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. La llengua catalana és un dels eixos que mou els seus projectes. Actualment és la presidenta de l’Ateneu Barcelonès i un dels impulsors de l’Espai Texas, on rep el Diari de la llengua.

Com està funcionant l’Espai Texas?

Bé, la resposta de la gent ha sigut preciosa. Vam fer una campanya de micromecentatge i més de 3.000 persones hi han col·laborat posant-hi diners, comprant butaques… Hi havia una adhesió no només de gent del barri sinó de gent de tot arreu que volia recuperar un cinema que fes amb tota naturalitat programació en català i amb èxit.

Quin és el secret de l’èxit?

Hem fet un model que s’adiu amb les noves maneres d’anar al cine i al teatre, amb uns espais diversificats: teatre, cine, bar…  perquè la gent trobi el gust de comentar la jugada quan surt de la pel·lícula, de trobar-se amb els actors de teatre que estan fent una copa quan s’ha acabat la funció. A Berlín i a París comencen a haver-hi aquests espais, que són molt acollidors. Hi pots anar sol i et trobes amb gent o hi pots anar amb gent i et pots quedar a prendre el que sigui. L’equip humà que hi ha, a més, és molt acollidor i això també hi ajuda.

El teatre s’omple molt, oi?

El teatre s’ha omplert molt. L’obra que hi ha ara està tota plena fins al maig. I amb el cine, les pel·lícules han anat molt bé.

I tot en català.

Ningú s’ha plantejat mai problemes de llengua i ve gent de tota mena, també venen molts castellanoparlants i estrangers que, simplement, volen veure  la pel·lícula en anglès o en italià, en la seva llengua.

A Gràcia n’hi ha molts, d’estrangers.

Sí. Gràcia és un barri absolutament meravellós. La gent, quan arriba aquí, ens abraça i ens diu que estan molt contents. Ve gent de tot arreu.

En català s’arrisca en pel·lícules petites i hem de poder arriscar en pel·lícules molt grans

Heu pensat a replicar el model a més llocs?

No replicar-lo exactament, però sí establir una xarxa de col·laboració amb cinemes similars al nostre territori i compartir els paquets de pel·lícules subtitulades. Hi estem treballant. Però fem moltes més coses. Per exemple, l’altre dia vam fer la transmissió de la Superbowl en català amb les dues sales plenes, la gent menjant hamburgueses i coca-coles fins a les 5 de la matinada. També vam fer el comiat del Marc Gasol. Ara farem una cosa amb el Barça… Jo crec que la clau del Texas és que la gent s’hi troba molt bé.

La iniciativa de fer un cinema i un teatre íntegrament en català va despertar moltes simpaties.

Per a mi, la llengua no ha sigut mai un problema. Quan he produït, he anat a tot el món en català i, a més, amb molt d’èxit. El problema ens el creen, no existeix. Quan una pel·li és bona és bona i avui en dia, amb les traduccions, els subtítols i els doblatges la llengua no és un problema. Al revés. La gent valora les versions originals en la pròpia llengua i valora les versions subtitulades en català. Jo sempre ho he fet tot en català i no he tingut problemes. Pa negre, per exemple, va guanyar nou premis Goya, després va ser la millor pel·lícula iberoamericana de l’any i l’Acadèmia espanyola em va enviar a Hollywood. Els catalans hem de tenir menys complexos amb la llengua.

Aquest any ha crescut el nombre de pel·lícules en català i el seu pressupost, però igualment és un nombre molt baix.

Ara, la Generalitat, com tots els governs europeus: com el francès, com l’italià, com l’alemany, aposta perquè n’hi hagi més. Hi ha d’haver apostes públiques, apostes de les televisions i apostes de les plataformes. I les plataformes, per exemple, quin problema tenen amb què una pel·lícula sigui en català quan te la subtitulen o te la doblen?

Ara s’ha duplicat el nombre de títols en català a les plataformes.

I anirà més. El que és molt clar és que no hem de fer autocensura.

Què voleu dir amb autocensura?

Que moltes vegades ens censurem i canviem de llengua perquè tenim por, ens reprimim quan, en realitat, no caldria.

El govern de Catalunya fa bé de finançar pel·lícules que no són en català?

El govern, de la mateixa manera que ajuda la industria automobilística o ajuda els pagesos, ajuda la indústria cinematogràfica. El que és cert és que ha passat molts anys que ha dedicat poc a la llengua catalana. El suport hauria de ser molt més fort, ara comença a ser-ho i encara ho hauria de ser més.

La Generalitat ha triplicat els darrers anys el pressupost per a l’audiovisual en català.

Quan Joan Manuel Treserras era conseller de Cultura, hi va haver un any en què el cinema català va pujar al 7% de públic. Va ser l’any de Pa negre, Herois, Bruc, Eva… Això va passar, senzillament, perquè hi va haver una aposta institucional, com passa a França. A mi, quan he rodat a França, m’han dit: “si rodes en francès et pago el triple o el doble”. Després hi ha una falta de tradició. El cine és un art que té cent anys i escaig, que han sigut uns anys en què Catalunya ha rebut repressió per totes bandes. I així com amb la literatura hi ha una tradició des de l’edat mitjana i hi ha una llarga tradició en la música, la pintura…, el cine ha arrencat en plena repressió i, per tant, tots els referents de la gent que fa cine són de fora. Totes les cultures han basat la modernitat sobre la tradició i si tu no tens tradició en cine costa més.

Tot i això, ara hi ha moltes pel·lícules catalanes que estan triomfant.

Sí, estem recollint els fruits de les ajudes després de la pandèmia i els fruits de gent jove que no ha tingut por. Saben aquell, per exemple, és un cas d’èxit. Les pel·lícules, però, encara tenen pressupostos petits. En català s’arrisca en pel·lícules petites i hem de poder arriscar en pel·lícules molt grans.

Falta més visió comercial a les pel·lícules en català?

Hi ha de tot. Falta ambició i ajudes, com a tot arreu. Hem de tenir de tot. Tenim un cinema experimental boníssim i un cinema comercial, la majoria fet en castellà o en anglès, també boníssim, fet per gent d’aquí. Ara falta en català i això depèn de les ajudes que es donin, del suport públic i també de que la gent s’acostumi a perdre la por i vegi casos com Alcarràs, Pa negre i Incerta glòria, que me la va comprar Netflix abans d’acabar-la. Tenim una llengua més petita, sí, però hi ha moltes altres llengües europees que tenen una cinematografia fantàstica com la danesa, per exemple, i fan unes sèries com Borgen, que és la sèrie de moda.

Tenen un estat al darrere.

És clar, home! D’aquí plora la criatura. I, sobretot, no tenen un estat en contra. Amb els recursos que hi ha a Catalunya es podria fer moltíssim pel català, però tenim un estat que ens va fotent llenya. Jo no entenc com no hem reaccionat d’una manera més bèstia. Per exemple, a mi em va xocar que a la gala dels Goya només el Verdaguer i no sé qui més van dir “bon dia” i “bona nit” en català. I els gallecs deien “boas noites“, els bascos, “eskerrik asko“… Els catalans anem apallissats pel món, és ridícul. La diversitat no és una nosa, és riquesa.

Amb els recursos que hi ha a Catalunya es podria fer moltíssim pel català, però tenim un estat que ens va fotent llenya

Fa uns anys es va aprovar una llei que preveia un mínim d’un 50% de català al cinema i no es va complir.

Va ser la llei d’Esquerra, però després la van deixar caure per aquesta mania dels partits de quan entra un altre fotre llenya a l’anterior en lloc de pensar què és bo per a un país que té les dificultats que té. Era una llei magnífica.

Que no es va arribar a aplicar.

No, perquè van caure els que l’havien fet i els altres, com que era una llei dels d’abans, van passar. Jo vaig anar a fer compareixences al Parlament, a queixar-me de tot això. En aquest país hauríem d’anar tots a l’una. Jo sempre dic una frase del Wim Wenders, que va dir que la llengua d’Europa és la traducció i la cultura d’Europa, la diversitat.

Fa uns dies es va fer públic un estudi de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) que deia que als cinemes de Catalunya es projecten poques pel·lícules en català i en horaris intempestius. Què es pot fer perquè els exhibidors canviïn aquesta manera de fer?

Jo estic en un cinema que ho fa tot en català sense horaris intempestius, en horaris normals i omple. Senzillament, que pensin que ompliran i que es deixin d’aquest complex ridícul.

L’any 2021, Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya vau presentar un decàleg en què demanàveu més finançament públic per a l’audiovisual. S’ha avançat des d’aleshores?

La conselleria actual, amb la consellera Natàlia Garriga, s’està aproximant al 2% d’inversió en cultura, cosa que no ho havia fet ningú. Des del primer moment, ha demanat el pressupost digne per a la cultura que aquest país necessita. I, per tant,  les conseqüències d’això es veuran.

Us agrada molt embrancar-vos en projectes nous, ara la presidència de l’Ateneu Barcelonès.

Vaig heretar de la junta anterior un Ateneu postpandèmic, absolutament agònic, amb un deute enorme i em van demanar si el volia aixecar. La veritat és que amb la junta que tenim li hem fet la volta totalment i ara hi ha gent jove, hem obert el bar, s’han fet obres, fem català per a nouvinguts…  A mi m’agrada molt engegar coses  i si trobo un bon equip, surten molt bé totes.