Es busquen filòlegs

El nombre d’alumnes de les facultats de Filologia Catalana augmenta però calen més professionals per cobrir la demanda

Estudiar Filologia Catalana és una garantia gairebé segura de feina. Calen filòlegs arreu dels territoris de parla catalana, especialment en l’ensenyament, però també per a altres ocupacions menys conegudes, fins i tot, pels mateixos estudiants d’aquesta carrera. Els darrers anys, el nombre de matrícules per fer aquest grau ha augmentat de forma considerable, però la quantitat de graduats que surten de les universitats és insuficient per cobrir les demandes laborals.

Davant aquesta situació, la Xarxa Vives d’Universitats ha engegat la campanya Catalaik a les xarxes socials per incentivar la matriculació als estudis de Filologia Catalana. L’objectiu és explicar als joves la demanda creixent de professionals de la llengua en àmbits com l’educatiu, l’editorial, l’audiovisual, el digital, el cultural i l’assessorament lingüístic entre d’altres.

“El nombre de matrícules ha augmentat”, explica Montserrat Sendra, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (UB). El problema -afegeix- és que “en surten pocs per les necessitats que té el mercat”. A banda de cobrir les places de professors de secundària, que sovint es fa amb professionals d’altres branques que “no tenen els coneixements assegurats”, calen també molts professors per impartir el nivell C2 que ara es demanarà als docents, i per a altres feines com l’assessorament lingüístic, assenyala la professora de la UB.

Molts estudiants sembla que han deixat enrere els prejudicis segons els quals les carreres de “lletres” tenen poca sortida laboral i s’han animat a estudiar Filologia Catalana. Segons la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana, les universitats mantenen el nombre d’alumnes dels darrers anys i a la Universitat de València (UV), fins i tot hi ha hagut estudiants que no han pogut accedir al grau. La facultat va oferir 70 places i va tenir 84 sol·licituds en la primera fase.

En total, el darrer curs va tenir 414 alumnes nous de Filologia Catalana a les universitats dels Països Catalans als quals caldria sumar-n’hi 101 més si es compten dobles graus que inclouen el català i estudis amb mencions i itineraris de català.

El problema és que, tot i els nombres de matrícules encoratjadors dels darrers anys, els estudis de Filologia Catalana presenten una taxa d’abandonament molt important. A la Universitat de Barcelona es van graduar 21 alumnes el curs 2020-2021, una xifra sensiblement inferior als 37 que es van matricular el curs 2017-2018, quan van començar la carrera (en cas que l’hagin fet en quatre anys).

Sendra atribueix l’alt índex d’abandonament al fet que molta gent deixa la universitat en general, amb independència del grau que cursi, i que a Filologia Catalana hi van a parar molts alumnes que no l’havien escollida com a primera opció i no els agrada.

Tot plegat comporta una pèrdua d’alumnes notable que les universitats intenten compensar amb campanyes que miren de “desbancar tòpics com ara que és una carrera antiquada o que només serveix per dedicar-se a l’ensenyament”, remarca la professora de la UB.

Les universitats fan xerrades als instituts, estan presents al Saló de l’Ensenyament i publiquen tríptics i vídeos en què exalumnes canten les excel·lències de la Filologia Catalana i les bones perspectives laborals que ofereix. Així i tot, continuen faltant filòlegs. “L’any passat, any de recuperació pandèmica, vam publicar al Club del Fènix (un club social de filòlegs catalans que comparteix ofertes de feina de la professió amb 220 socis) 1.753 ofertes, però moltes no es van poder cobrir”, lamenta Sendra, impulsora del projecte.