L’ús del basc, estancat
Una de cada vuit persones parlen eusquera al carrer
El nombre de converses en la llengua pròpia augmenta entre els joves i baixa entre la gent gran
L’ús de la llengua basca s’ha estancat els darrers anys, segons l’estudi de Soziolinguistica Klusterra, que mesura les converses en eusquera a tots els territoris del país. Segons aquest informe, un de cada vuit bascos parlen la llengua pròpia, fet que suposa un augment de l’1,8% respecte de l’estudi de fa cinc anys i reflecteix que la situació no ha experimentat grans canvis en els darrers trenta anys. De fet, hi ha una lleugera tendència descendent des del 2006.
Tot i l’estancament, l’informe presenta dades encoratjadores per al futur de l’ús social de la llengua. A partir de 1989, l’ús del basc al carrer ha augmentat en tots els trams d’edat, especialment entre els nens i els joves. Només hi ha hagut un descens entre la gent gran. L’ús de l’eusquera també ha baixat en les zones tradicionalment més bascoparlants.
Per franges d’edat, els qui més utilitzen el basc al carrer són els menors de quinze anys (un 19,3%), seguit dels joves entre 15 i 24 anys (12,5%). Es tracta d’un segment de la població que, de forma majoritària, ha estat escolaritzada en eusquera.
Els autors de l’estudi destaquen que el perfil del parlant de basc ha canviat respecte del que hi havia fa trenta o quaranta anys. “Ara són moltes més les persones que saben basc però s’expressen millor en castellà o francès. De fet, avui dia la majoria dels nens i joves bascos tenen el basc com segona llengua, adquirida a l’escola, i molts d’aquests parlants, en la pràctica, són més competents en castellà”, explica l’informe. “N’hi ha prou que un interlocutor no sàpiga basc per recórrer directament a altres llengües. En un context social plurilingüe, el coneixement no determina l’ús de la llengua, sinó només la possibilitat d’utilitzar-la”, afegeix.
Per territoris, a Guipúscoa és on més es parla basc (31%), seguit de Biscaia (9%). A Àlaba, Navarra i Iparralde el percentatge de converses en eusquera està entre el 5 i el 6%.
“El basc està en una situació vulnerable. Es poden exercir totes les funcions de la vida personal i social en francès o castellà, sense cap problema. En canvi, és impossible utilitzar el basc per relacionar-se en determinades situacions i dur a terme determinades tasques”, conclou l’estudi, que sosté que “l’evolució del basc no és clara. Podria tendir cap a la crua realitat de les comunitats lingüístiques en procés d’extinció. O podria acostar-se a la situació de les llengües de grandària mitjana d’Europa si l’encerta a l’hora d’adaptar-se a les condicions actuals i compleix una funció significativa en la vida de les persones que optin pel basc”.
La mesura de les converses es va fer entre el setembre i l’octubre del 2021 a 145 municipis de tots els territoris. Es van prendre mostres de més de 200.000 converses de 600.000 persones.
