Ortografia contra els rumors falsos

La desinformació sobre el coronavirus es pot detectar per la descurança en el llenguatge

L’epidèmia del coronavirus ha fet aflorar aquests dies un grapat de rumors falsos que circulen a tota velocitat pels grups de Whatsapp i les xarxes socials. No és nou. Passa amb tots els temes que amoïnen la gent, però, en aquest cas, és especialment preocupant atesa la gravetat de la situació.

Alguns dels comunicats pretesament oficials que volten pel ciberespai estan fets per estafadors que pretenen aprofitar-se de la crisi per treure’n rèdit, però també hi ha casos de desinformació amb objectius incerts que fan crides als ciutadans a fer servir números de telèfon que no són els que corresponen per resoldre dubtes de salut o que difonen falsedats sobre la pandèmia.

Hi ha moltes eines i aspectes a tenir en compte per verificar les notícies d’internet i una de les principals és l’ortografia i la descurança en el llenguatge en general. Ho sap molt bé Sheila Queralt, lingüista forense i fundadora del laboratori SQ-Lingüistas Forenses. “Una de les primeres coses que hem de fer per saber si una informació és falsa és fixar-nos en el llenguatge. Per exemple, si un text conté moltes faltes d’ortografia i com estan construïdes les oracions”, assenyala Queralt.

En el mateix sentit es pronuncia Cristina López Tarrida, analista d’Operacions d’Influència i Desinformació Estratègica. “És freqüent trobar múltiples faltes d’ortografia en continguts en els quals es propaguen informacions tergiversades, falses o desinformades”, afirma López Tarrida, que assenyala tres tipus de continguts: faltes d’ortografia naturals, que estan “en els continguts elaborats per persones mancades de coneixements lingüístics suficients  que reflecteixen la seva forma natural d’expressar-se”; faltes d’ortografia artificials, “en publicacions que, a més, presenten un baix nivell de redacció i abundants errors de sintaxi, ja que s’extreuen directament de mitjans estrangers amb una eina de traducció automatitzada”; i faltes d’ortografia intencionals, que “corresponen a publicacions que, mitjançant l’ús d’errors ortogràfics, pretenen ocultar la veritable autoria de la publicació, amagant, al darrere d’una suposada veu del poble, premisses o idees que en realitat són originades per entitats, organitzacions o individus que treballen amb un programa de desinformació elaborat que respon als interessos o ideologies pròpies”.

Per López Tarrida, “la presència de faltes d’ortografia en les publicacions és un indicador amb freqüència inequívoc que ens trobem davant una peça de desinformació”. “La seva existència -remarca- posa de manifest, o bé, la intencionalitat d’enganyar o manipular de qui promou aquesta desinformació, o bé la falta d’elaboració, supervisió i contrast del missatge difós”.

Les faltes d’ortografia, però, no ho són tot. Hi ha altres aspectes del llenguatge que també aporten indicis sobre la veracitat d’una informació, com ara l’estil. “Si hi ha valoracions subjectives, adjectius que exageren els fets com ara una crisi gravíssima, paraulotes o superlatius, el més probable és que el text no provingui d’una institució”, explica Queralt. “El registre ha de ser formal”, afegeix.

Tot i la creixent consciència de la població de la necessitat de prendre precaucions a l’hora de donar per bona una informació, la proliferació de rumors falsos per vies que sovint són fora del control de les institucions fan molt difícil evitar que s’escampin. “Cal que les institucions es replantegin el mètode de comunicació perquè no es qüestioni la seva informació”, avisa la lingüista forense. 

Els darrers anys hi ha hagut moltes experiències positives de gestió de la comunicació en temps de crisi. Una de les més reeixides va ser la gestió de la informació dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, en què la tasca de la responsable de xarxes socials dels Mossos d’Esquadra va rebre el reconeixement generalitzat de la societat.