“Parleu-me en català, que visc a Catalunya”
Augmenta el nombre de nouvinguts que aprenen la llengua per integrar-se a la societat
Catalunya ha rebut els darrers anys un gran nombre de població de fora de l’Estat, que ha vingut a guanyar-se la vida i que, en molts casos, ni sabien que al país s’hi parla una llengua diferent del castellà i que, fins i tot, és oficial. Per a un país amb una llengua pròpia minoritzada no és fàcil acollir onades migratòries d’aquest abast i sumar nous parlants al català, però els fets demostren que, malgrat les dificultats, és possible fer-ho, si més no, en una bona part d’aquesta població.
Així ho demostren les xifres d’inscrits als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) del curs 2018-2019, que revelen que la inscripció de cursos inicial per a persones sense cap coneixement ni parlat ni escrit de català ha augmentat un 13% respecte del mateix període del curs anterior. També s’ha incrementat el nombre de matrícules dels cursos de nivell elemental un 15%.
Aquesta revifada respon, entre altres coses, segons va explicar la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, en una entrevista al Diari de la llengua, al fet que s’hagin potenciat els cursos dels primers nivells al CPNL. El resultat: set de cada deu alumnes són estrangers.
Pilar López, directora del Consorci per a la Normalització Lingüística L’Heura, de Santa Coloma de Gramenet, dona fe d’aquest augment. Al seu centre, al barri del Fondo, on el 44% de la població és immigrant, l’increment del nombre d’alumnes “és constant des de fa anys”. López atribueix l’interès en els cursos de català a la “feina conjunta que fan les entitats de la ciutat” i el seu centre. El CPNL L’Heura -explica la directora- és present en moltes “iniciatives que tenen a veure amb la cohesió social” com ara la celebració de l’Any Nou Xinès. “Alguns alumnes s’han assabentat dels nostres cursos perquè ho han vist en cartells, però molts venen perquè els ho ha recomanat un amic, a través del boca-orella”, explica.
A l’Heura els alumnes hi venen a aprendre català, però hi troben moltes coses més que el mer aprenentatge de la llengua. “A més d’ensenyar català, fem una acollida social i cultural” dels alumnes, explica López. “Fugim de la idea d’una acadèmia de llengua i oferim propostes lligades al coneixement de l’entorn cultural i social”, afegeix. Tot plegat es concreta en activitats com la participació en el Voluntariat per la Llengua, visites a biblioteques, al museu de la ciutat, a entitats com els Amics del Fondo i sortides a entorns naturals de la ciutat com la Serra de Marina.
La Ma Hong Yan, de 38 anys, és una de les persones que participa en les activitats culturals de l’Heura, concretament en la celebració de l’Any Nou Xinès, tot un esdeveniment a Santa Coloma, la ciutat amb més proporció de població xinesa de Catalunya. La seva missió és preparar un plat del seu país, el pollastre escalfat i tallat, que acompanyarà un cuscús del Marroc que farà amb un company marroquí que ha conegut a les classes de català. Com que té traça per la cuina, a la Ma Hong li agradaria obrir un restaurant xinès, tot i que no descarta treballar en un centre d’estètica. En tot cas, té clar que necessita el català per tenir més opcions de feina, però també per “integrar-se” en la societat com ja han fet els seus amics xinesos.
En termes semblants s’expressen la Latifa Ismaili, marroquina de 26 anys, i la Jiju Park, sud-coreana de 32. Totes dues remarquen la conveniència d’aprendre català, tant per tenir més opcions laborals com de relacions socials. Per a la Latifa resulta més fàcil. Com que sap francès, enganxa el català amb més rapidesa. A més, el practica una mica amb els amics i mirant TV3. Fa nou mesos que és a Catalunya i de seguida es va posar a estudiar català. Primer amb un curs de nou hores setmanals i, després, dos dies a la setmana. I té la intenció de continuar. “Si no parlo català no puc treballar aquí”, comenta.
La Jiju fa més temps que viu a Catalunya: dos anys. Però la seva llengua materna, el coreà, no té res a veure amb els idiomes romànics i li costa més aprendre català. Per sort, ha après castellà. Primer al seu país, amb un professor veneçolà que feia servir moltes paraules i expressions que aquí no ha sentit mai, i, després, a Catalunya. Com que parla coreà, li ha sortit feina ben remunerada al Congrés Mundial del Mòbil i podria aconseguir-ne d’altres “a les botigues del Passeig de Gràcia”, per exemple, però per a aquesta feina i d’altres “també demanen el català”, explica. A més dels motius laborals, la Jiju vol aprendre català per parlar-lo amb els seus sogres. Amb el seu marit, català que “veu tota l’estona TV3, el practica de tant en tant, però poc perquè prou feina té encara de sortir-se’n amb el castellà.
En el temps que fa que viuen a Catalunya, les dues alumnes de L’Heura han constatat tres fenòmens que desconeixien. D’una banda, que el català és més present a la societat que no es pensaven, fins i tot en entorns poc catalanoparlants com el del seu barri, per exemple, en el nom de les fruites del supermercat. D’una altra, que “els catalans s’estimen el seu idioma”. I, finalment, que malgrat tant d’amor, es passen al castellà a la primera de canvi i se’ls adrecen en aqueast idioma quan veuen o intueixen que són estrangers.
“El problema principal que tenen els nostres alumnes és que molts catalans no els parlen en català”, observa la directora de l’L’Heura, que explica el cas d’un xinès a qui, no només no li parlaven en català, sinó que alguns ho feien amb signes. “Cal que tothom es posi el xip que no s’ha de canviar de llengua”, diu Pilar López.
Conscients de les dificultats de molts alumnes de poder practicar la llengua, L’Heura té acords amb un centenar d’establiments de la ciutat on els alumnes fan pràctiques de català. “El comerç és on es produeixen la major part de les situacions comunicatives”, diu López. L’objectiu és que els alumnes perdin la por o la vergonya de practicar el català i que s’animin a continuar el procés d’aprenentatge en cursos de nivell superior perquè, com diu la Ma Hong Yan, “parlar català és una manera d’acostar-se al país” on viuen.
