Viatge al centre de l’Optimot
El cercador és l’eina lingüística en línia de referència des de fa deu anys
Dotze de desembre. El cercador lingüístic en línia Optimot s’espatlla. No res. Només una estona, però el pànic s’escampa arreu dels Països Catalans. Estudiants, treballadors, lingüistes que tenen l’Optimot a la barra de favorits de l’ordinador o el mòbil es mosseguen les ungles. N’hi ha que ho exterioritzen a Twitter, com la Mireia, una usuària valenciana que piula: “Estos ensurts no, per favor, que pensava que vos havíeu fet de pagament”. Sortosament, el servei es va restablir de seguida.
La piulada de la Mireia és només una mostra de l’estatus que s’ha guanyat el cercador des que es va posar en marxa ara fa deu anys. Els números són prou explícits. Només fins al 30 de novembre d’aquest any, els usuaris havien fet gairebé 18 milions de consultes en línia, prop del doble de les que es van registrar el 2011. L’Optimot és també un fenomen a les xarxes socials. El seu compte de Twitter té 25.000 seguidors i les piulades lingüístique plenes d’humor i desafiaments s’escampen com la pólvora per la xarxa i la Superoptimota va pel camí de convertir-se en l’heroïna nacional.
Però, qui hi ha al darrere d’aquesta estructura d’estat? “Som quatre lingüistes i la coordinarora”, explica Míriam Martín, tècnica del servei de consultes lingüístiques Optimot. Tot dones, com la Superoptimota, i bona part de l’equip que dona suport al cercador.
Aquest any que ara s’acaba estan d’aniversari. Celebren que fa deu anys que es va posar en marxa un cercador lingüístic en línia que va molt més enllà d’un diccionari perquè, a més d’oferir definicions i traduccions de paraules, resol dubtes de tot tipus. L’Optimot va començar a fer els primers passos a finals de l’any 2007, “però el servei global es va posar en marxa el febrer del 2008”, rememora Àngels Guerrero, cap del Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística. L’objectiu era oferir un “servei centralitzat” que aplegués la feina d’assessorament lingüístic que feien organismes com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Aquella multiplicitat de fonts -recorda Guerrero- “tenia disfuncions com la diversitat d’horaris i de respostes i es feia un ús abusiu del telèfon”. La solució era “fer l’usuari més autònom” i oferir-li una “garantia de qualitat i coherència”. Dit d’una altra manera, crear el cercador i complementar-lo amb el Servei d’Atenció Personalitzat (SAP), que atén els dubtes lingüístics de dilluns a dijous de 9 a 6 i els divendres de 9 a 3 de la tarda
La prova que l’invent ha funcionat és que el nombre de cerques s’ha disparat els darrers anys fins a arribar als gairebé 18 milions que portem aquest any, mentre que el de consultes lingüístiques al SAP ha baixat de les 7.042 de l’any 2010 a les 4.464 del 2018 (fins al novembre). L’objectiu de fer usuaris més autònoms, assolit.
El gràfic, però, presenta un repunt en el nombre de consultes al SAP el 2017. La raó: el naixement de la nova gramàtica i ortografia normativa, un repte colossal, el d’atendre l’allau de dubtes, només a l’abast d’una superheroïna. “La Superoptimota va sorgir arran de la polèmica per la nova ortografia”, assenyala Joana Roch, responsable de l’àrea de Recursos per a la Comunicació, de la DGPL. “El personatge ens servia per presentar novetats ortogràfiques com les dels accents diacrítics”, afegeix.
Consultes al cercador en línia
Consultes al Servei d'Atenció Personalitzat
Tot plegat, una “feinada”, diu Guerrero, que recorda que, des del primer moment, van tenir clar que no podien esperar quatre anys a adaptar-se a les noves normes, que és el marge que l’IEC va donar per deixar enrere del tot la vella gramàtica i ortografia. L’equip de l’Optimot s’hi va arremangar i va començar a fer fitxes que recollien els canvis gramaticals i ortogràfics i a atendre les consultes dels usuaris, recorda Eva Aubarell, coordinadora de l’equip de tècniques del servei Optimot. Tot això, enmig d’un clima enrarit per la bel·ligerància amb què molts van rebre els canvis de l’IEC, sobretot la reducció a quinze del nombre de paraules amb accent diacrític. “A les xarxes socials havíem d’explicar que nosaltres només som mitjancers”, explica Martín en relació amb el malestar i, fins i tot, insults que circulaven per la ciberesfera lingüística.
Aquella crisi ja ha quedat enrere i ara les lingüistes de l’Optimot poden treballar amb més calma. De feina no els en falta si volen mantenir l’increment del nombre de consultes al cercador, l’especialització per sectors concrets i la qualitat de l’atenció personalitzada en què la sintaxi, el lèxic i, en menor mesura, les convencions ocupen el gros de les consultes, segons explica Aubrarell. En el camp de la sintaxi s’emporten la palma els dubtes sobre relatius, pronoms febles, règims verbals i preposicions. Pel que fa al lèxic general, les traduccions català – castellà, i en relació amb les convencions, aspectes com l’ús de majúscules o minúscules, càrrecs, noms de documents, signatures, noms d’edificis i sants. També hi ha consultes molt especialitzades que les professionals de l’Optimot desvien a la DGPL, l’IEC o el Termcat.
I com són els usuaris de l’Optimot? Doncs de tota mena i color. Sabem, tal com explica Roch, que la major part de les consultes provenen de Catalunya i que els estudiants “són de trucar poc” i miren de resoldre els dubtes amb les múltiples opcions que ofereix el cercador. Un 37% dels usuaris del SAP són particulars, un 36% empreses i professionals autònoms, un 25% de l’administració i organismes públics i un 2% usuaris no registrats.
Com li passava a la usuària valenciana el dia que l’Optimot es va penjar, cada cop hi ha més ciutadans que confien en aquest servei per resoldre els dubtes lingüístics i, naturalment, la Superoptimota no els pot fallar. Aquests dies s’han actualitzat els diccionaris català-castellà i castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana i l’Optimot continua alimentant-se, entre d’altres fonts, de la “interacció de les xarxes”, diu Martín. La llengua és una cosa viva i evoluciona al ritme que ho fa la societat. Per això les piulades de l’Optimot a Twitter van molt sovint lligades a qüestions d’actualitat i quotidianes com el feminisme, el temps o l’erotisme. El caràcter distès i humorístic dels missatges és un bon reclam per als joves, que responen molt bé a les xarxes, assenyala Martín, que s’ha proposat enriquir l’Optimot amb l’argot juvenil.
Al darrere de l’Optimot, a banda de la feina lingüística, també hi ha molts esforços per millorar-ne l’experiència a nivell d’usuari des de l’ordinador i els dispositius mòbils. “Fa deu anys la prioritat era adaptar-lo als dispositius i constantment l’estem millorant amb noves fonts i noves funcionalitats”, diu Guerrero. Veurem aviat una aplicació per a mòbils? “No està plantejat de forma immediata, però el projecte és al calaix”.
