Vilallonga creu hi ha massa castellà al Parlament de Catalunya
La consellera de Cultura recorda que les llengües pròpies són el català, l’occità i la llengua de signes catalana
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha assegurat aquest dimecres al Parlament de Catalunya que hi ha massa castellà a la cambra legislativa catalana en una resposta a la diputada de Ciutadans Sonia Sierra. La diputada ha criticat la consellera per haver dit que havia fet un “toc d’atenció” a TV3 perquè s’hi sent “massa castellà” i li ha demanat, directament, a Vilallonga si també trobava que hi havia “massa castellà” al Parlament.
Vilallonga ha justificat la seva resposta amb l’argument que les llengües pròpies de Catalunya són “el català, l’aranès occità i la llengua de signes catalana” i ha recordat que el concepte de llengua pròpia apareix a l’Estatut “votat per la cambra catalana”. Es tracta -ha explicat- d’un concepte de “sociolingüística, que indica que la llengua pròpia és la desenvolupada en un territori, i a Catalunya la que s’ha desenvolupat és el català”.
Pel que fa a la presència del castellà a TV3, la consellera ha remarcat la funció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de promoure la llengua catalana.
La presència del castellà al Parlament de Catalunya és cada cop més freqüent, especialment des que hi va irrompre Ciutadans amb un discurs basat, en bona part, en la suposada discriminació del castellà a Catalunya. Al Congrés i al Senat espanyols, en canvi, no hi són permeses altres llengües diferents del castellà, tret d’ocasions especials.
Fa uns dies, la ministra espanyola de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va començar a respondre una pregunta del senador José Manuel Barreiro, tots dos gallecs, en aquesta llengua, però la presidenta del senat, Pilar Llop, la va interrompre i li va recordar que a la cambra de representació territorial “no està prevista la intervenció en llengües diferents del castellà”.
Bon dia,
Estic d´acord. Mica en mica, el català perd pistonada, no tant sols al Parlament.
Els catalans tenim de lluitar, dia a dia, per la nostra parla. Jo visc al Baix Llobregat i els que
parlem català som, jo diria que minoritaris.
Mentre no siguem independents ho tenim pelut.